Són les 9.34 del matí del dimecres 22 d’octubre. Fa més d’una hora que hi ha llum natural, però encara no he gosat sortir. El terrible vent de l’oest (força 13) fa trontollar la meva tenda de campanya com mai abans ho ha fet; penso que sortiré volant en qualsevol moment. Plou. Eixugo, amb un drap, l’aigua que ha entrat a dins mentre les parets de la tenda colpegen violentament el meu cap. Tinc les mans gelades. He dormit poc, per tercera nit consecutiva.
Estic a 2100 metres d’altitud a la Sierra de Béjar, vessant sud, costat extremeny. Les condicions de la muntanya avui són molt semblants a les que va trobar en Jose el dia que va desaparèixer, fa gairebé 3 anys. No sé què nassos hi faig aquí. Bé, sí que ho sé: el busco. El que no acabo d’esbrinar és el perquè.
És la tercera vegada que vinc. La primera us la vaig explicar en l’anterior publicació de la revista. La segona va ser al juliol: en solitari vaig trescar per blocs de pedra i esquerdes impossibles sota un sol de justícia. Vaig descartar un tros molt petit de la serra i ho vaig deixar estar després de 14 dies, físicament esgotat i, sobretot, frustrat.
Els incendis d’aquest agost han deixat al descobert extensions de terreny que val la pena revisar, però sembla que hauré de deixar-ho córrer perquè la predicció meteorològica empitjora per moments: els propers dies més pluja i més vent (és possible?).
Hi ha qui pensa que el paio no és a la muntanya (jo mateix ho he pensat alguna vegada), de fet, tindria sentit perquè se l’ha buscat com poques vegades s’ha buscat algú. Únicament hauríeu de fer un petit passeig per aquí dalt per adonar-vos que trobar-lo és una empresa majúscula i amb poques possibilitats d’èxit, per molts recursos que s’hi destinin.
Mai vaig conèixer en Jose, no tinc cap lligam amb ell ni amb la seva família, l’únic que tenim en comú és que tots dos som de les Franqueses i que a tots dos ens agrada la muntanya.
Per sort jo no soc l’únic sonat que encara el busca.
PD: Per enviar aquest escrit haig de sortir de la tenda de campanya a buscar cobertura, a uns 100 metres d’aquí. Sota aquesta pluja i amb aquest vent serà una odissea, us ho podeu ben creure.
Tino Gómez