Tallador de pernil professional, en Ferran gestiona una botiga de productes ibèrics al cor de Florència.
Amb 29 anys, en Ferran López Barranco, veí de Corró d’Avall, ha fet realitat una aventura que feia temps que li rondava pel cap: viure fora i provar una nova experiència laboral i personal. Tallador de pernil professional, ara és el responsable d’una botiga i espai de degustació situada al concorregut Mercato Centrale de Florència, on dona a conèixer els productes ibèrics a clients d’arreu del món. Instal·lat en un barri tranquil, a només vint minuts del centre històric, en Ferran viu envoltat d’art, cultura i bona gastronomia. En aquesta entrevista ens explica com ha estat adaptar-se a la vida italiana, què el va portar fins allà i com és el seu dia a dia lluny de les Franqueses.
Què et va portar a viure a Florència? Des de quan hi ets?
Feia temps que tenia ganes de viure una experiència nova a l’estranger, tant a nivell personal com laboral, aprendre un idioma nou o perfeccionar l’anglès. Va sorgir l’oportunitat, a través d’una empresa de Barcelona, de venir a Florència per posar en marxa un projecte: una botiga de pernil ibèric dins del Mercato Centrale. Em van oferir bones condicions laborals i econòmiques i vaig decidir llençar-m’hi. Hi vaig arribar el novembre de 2024.
Què és el que més et va sorprendre en arribar-hi?
El més impressionant de Florència és que, quan ets al centre, sempre veus la cúpula del Duomo, com si cap edifici pogués ser més alt. El centre històric, tot i ser petit, és ple d’edificis i places amb història. Caminant pels seus carrers, tot és una barreja d’art i cultura que impressiona. No he estat mai un gran apassionat de l’art o de l’arquitectura, però aquí és impossible no deixar-se meravellar.
Què és el que més i menys t’agrada d’Itàlia?
Els italians estan molt orgullosos de la seva cultura i gastronomia, i això té una part molt positiva i envejable. Ara bé, a vegades també els costa sortir una mica del seu propi món, i això potser és el menys favorable.
T’has sentit acollit i valorat per la feina? Amb quines dificultats t’has trobat?
A nivell laboral tot ha estat fàcil. Treballo amb una empresa de Barcelona que va obrir aquí la botiga i soc la seva persona de confiança a Florència. Pel que fa a l’idioma, al principi no parlava gaire italià, però és una llengua que s’entén i s’aprèn de pressa, sobretot quan treballes de cara al públic.
Hi ha alguna paraula o expressió italiana que t’hagi sorprès per la seva similitud amb el català?
Moltes! Tenim la sort que l’italià i el català s’assemblen força. Si una paraula no s’assembla al català, sovint s’assembla al castellà —i viceversa.
D’on és la vostra principal clientela? Quin producte té més èxit i per què?
A Florència hi ha molt turisme nord-americà, un tipus de client molt agraït i amb bon poder adquisitiu. També tenim molt èxit amb el turisme sud-americà (mexicans, argentins, brasilers) i amb els asiàtics (japonesos, coreans, xinesos), que ja coneixen el pernil ibèric.
Als italians els costa una mica més, ja que estan acostumats al seu pernil, més econòmic, però cada cop són més els que el valoren i el consumeixen.
I una cosa curiosa: rebem molts clients espanyols —sobretot turistes— que sovint entren dient que “estan cansats de tanta pasta i pizza!”
Fugint de la pizza i la pasta, quin plat florentí ens recomanes tastar?
La Bistecca alla Fiorentina és un clàssic —un bon “xuletón”, vaja—, però el plat més autèntic és el Lampredotto, fet amb estómac de vaca cuit durant hores amb brou. Te’l serveixen amb salsa i és boníssim, molt tendre. També m’ha sorprès la qualitat i varietat de fruita i verdura, fins i tot al supermercat.
La restauració demana moltes hores. Què t’agrada fer quan pots desconnectar?
Quan tinc uns dies lliures, especialment si ve alguna visita, aprofito per descobrir altres ciutats de la Toscana, com Siena o Pisa, que són precioses.
Quin racó històric de Florència et sembla més especial?
Tot el centre històric és espectacular: el Duomo, la Piazza della Signoria, la Piazza della Repubblica, el Ponte Vecchio… Però personalment, el lloc que més m’agrada és el Piazzale Michelangelo. És a l’altra banda del riu, dalt d’un turó, i des d’allà tens les millors vistes de la ciutat.
Quan recomanaries visitar Florència o la Toscana?
L’estiu és, sens dubte, la pitjor època: fa molta calor i xafogor. La resta de l’any és ideal.
Per sant Joan celebren el Calcio Storico Fiorentino, una mena de combinació entre rugbi i arts marcials, força salvatge però molt curiosa de veure. Competeixen quatre barris històrics i tota la ciutat s’hi aboca.
Com reaccionen els florentins quan un turista intenta parlar italià?
Ho valoren molt, fins i tot si només saludes amb un buongiorno o un ciao. El que sí que els molesta és que algú parli directament en la seva llengua pensant que l’entendran.
Què ha significat per a tu traslladar-te a Itàlia?
Ha estat un repte deixar la família i els amics i llençar-me a una aventura nova. Però també una gran oportunitat per créixer personalment, conèixer gent nova i aprendre altres maneres de fer. Ha estat, sobretot, una experiència d’autoconeixement.
Què trobes a faltar de Catalunya?
Principalment els amics i la família, però també el menjar. Tot i que la cuina italiana és de les millors d’Europa, crec que la nostra ho és encara més.
En un futur, et planteges tornar?
Sí. Tot i que aquí estic molt bé, m’agrada molt Catalunya —i les Franqueses— per viure-hi.