Dissabte 21 de juny de 2025, piscina municipal, Tornavacas, Cáceres, 5:00 am.
La llum dels frontals il·lumina l’interior de les prop de 40 tendes de campanya que hi ha muntades. A l’exterior, furgonetes i autocaravanes fan petit un aparcament no acostumat a tants visitants. El formigueig de muntanyencs, escaladors, pilots de drons, especialistes en detecció de metalls, bombers, gossos, sanitaris i personal de suport esdevé frenètic al voltant de la unitat de comandament. Cent trenta voluntaris arribats de tots els racons d’Espanya amb un únic objectiu: trobar qualsevol indici d’en Jose, veí de les Franqueses desaparegut a la Sierra de Béjar fa 2 anys i mig.
Anem amunt, la marxa és lenta i feixuga al principi però, cap a migdia i a 2000 metres d’altitud, aconseguim desplegar una línia de batuda d’un extrem a l’altre de la muntanya. Impressionant. Una línia d’esperança. Avancem avall per escletxes de roca i frondosa vegetació. La complexitat del terreny exigeix màxima concentració, cada pas és un risc per a la nostra seguretat, però també una oportunitat de trobar en Jose. No resta ni un pam de terreny sense revisar.
Vaig saber del cas per la premsa quan en Jose va desaparèixer i, de tant en tant, em preguntava què se n’havia fet d’aquell paio del poble desaparegut a muntanya. La darrera informació sempre era d’una cerca sense resultat. Vaig tornar-hi a pensar unes setmanes enrere enmig d’una forta tempesta prop del Matagalls. Aquesta vegada però, vaig contactar amb la Merche, la seva parella. Vam fer un cafè a l’Espolsada i vaig conèixer els detalls de la història. Al cap de tres hores ja hi estava implicat i m’afegí als voluntaris de l’operatiu.
El 29 de desembre de 2022 en Jose va fer cim a el Torreón i mai va poder tornar. Pugem als cims perquè són bonics, s’hi respira puresa i és el millor lloc per reconèixer l’entorn. Hi pugem perquè gaudim dels boscos, dels prats, dels rius i de les roques que ens hi porten. Hi anem perquè ens agrada el repte i l’emoció, perquè ens fa humils i poderosos, perquè és allà on sentim la plena harmonia entre nosaltres mateixos i la natura. Als cims hi pugem perquè ens fa lliures.
Després de 2 dies d’intensa batuda no va aparèixer cap rastre, cap indici. En aquell tros de muntanya en Jose no hi és, però sabem que descansa en algun lloc d’aquella meravellosa serra. Et seguirem buscant company, podries ser qualsevol de nosaltres.
Tino Gómez