Acostumo a pensar que hi ha un poder, una elit, que està movent tots els fils des de dalt, i que amb encertada habilitat ens fa creure que som nosaltres, la gent quotidiana, qui està movent el món, com si es tractés d’una partida que no s’acaba mai. Sospito que juguen a fer-nos sentir protagonistes d’una gran batalla que ells ja tenen guanyada per avançat.
La seva brillant estratègia és, sens dubte, tenir-nos polaritzats i aconseguir que nosaltres visquem aquesta polarització amb passió. A nivell mundial ens fan creure que el món està dividit en vermells i blaus (les presumptes esquerres i les presumptes dretes). A nivell local, gaudeixen veient com juguem a independentistes i espanyolistes. A nivell esportiu, intenten que ens matem per ser culers o madridistes. A la fi, una eterna guerra de suposats pols que, en realitat, ells sempre tenen guanyada.
Nosaltres vivim donant voltes i voltes, però sempre ho fem dins de la gàbia d’allò que denominem ‘els nostres’. Les ideologies es venen i es compren en packs indivisibles que mai no es poden disseccionar. Avui resulta gairebé impensable que una persona d’un bàndol intenti buscar saviesa a les paraules d’algun erudit de l’altre bàndol. Les dretes tenen alguns temes tabú, temes que elles mateixes tenen prohibit disseccionar, ni tan sols es poden posar sobre la taula. Les esquerres també tenen els seus temes tabú, temes que no es poden ni citar dins dels seus cercles. En general, hem perdut tota capacitat d’anàlisi i debat serè, especialment quan aquest gira al voltant d’algun tema polièdric o excessivament complex.
Sembla que les idees senzilles són més exportables i que les directrius agrupades i empaquetades es venen millor. I per postres, l’ús de les xarxes socials ha afegit alguns elements molt poc saludables: raonaments escandalosament sintètics, facilitat per ventilar odi sense responsabilitats i, arran de tot això, una enorme polarització que manté el món partit per la meitat; un món on el raonament no es ven com una eina útil i on només ens deixen triar a quin dels pols volem viure.
Ka