No voldria semblar frívol i faig aquest text com a exercici introspectiu i, bàsicament, per riure’m de mi i del que em passa. Per descomptat, la meva solidaritat i respecte cap a tothom que ho passa malament per temes de salut i a tots els que ho passen malament a causa de la meva salut.
Us volia parlar de les cinc vegades que he estat a prop de la mort i que, gràcies a la sort, als que m’envolten i, sobretot, a la medicina -pública-, he aconseguit esquivar.
La meva primera mort va ser als 10 anys. El dia de Sant Antoni Abad, quan encara es feia els Tres Tombs. Dalt del carro on jo passejava, vaig agafar una pneumònia brutal. A l’hospital vaig descobrir l’Arale.
La segona va ser aquell mateix estiu a Almeria. Mentre jugava al carrer amb altres nens vaig rebre l’atac acarnissat i simultani d’una vintena de vespes. Un atac d’exèrcit d’aire.
Les terceres i quartes morts van arribar més tard, quan jo era un adult jove. Totes dues de caire mèdic i força normals: una meningitis i una apendicitis. Totes greus, amb pas per urgències i hospitalització.
La cinquena mort ha estat la més recent i, segurament, espectacular. Jo era a Grècia amb la família, de vacances de Setmana Santa, quan vaig patir un infart. El fet de trobar-nos en una petita illa va suposar algunes situacions dramàtiques: avioneta medicalitzada, operació urgent i estada en un hospital on gairebé no t’entenies amb ningú (Σας ευχαριστώ ), família separada, repatriació…
Totes aquestes morts i les seves respectives recuperacions no haguessin estat possibles sense l’ajut incondicional de la meva dona -sempre-, pares quan era més petit, i fills ara que soc més gran. Disculpeu per fer-vos patir tant i espero que no n’hi hagi moltes més d’aquestes. Gràcies per tant i gràcies al sistema sanitari -que tant hem de cuidar-. I de totes aquestes morts, que m’han donat una mala salut de ferro, també se n’aprèn. S’aprèn a valorar cada minut de vida que tenim i a les persones que ens envolten. S’ ha de gaudir i treure tot el suc de cada instant d’aquest nostre efímer pas pel món.
Lletraferit