“Entrar en una masia és com fer un viatge en el temps…”
La Marta Lloret fa més de dues dècades que recorre el territori català documentant masies i reivindicant-ne el seu valor històric, social i arquitectònic. És coneguda a les xarxes socials per la seva tasca divulgativa, que ja segueixen més de 100.000 persones. Tanmateix, també ha impulsat el projecte Masiaires, que vol connectar masovers amb masies en desús per donar-los una nova vida. Amb el seu entusiasme i activisme, la Marta denuncia l’abandonament del patrimoni rural i alhora ofereix alternatives per revertir aquesta tendència. Actualment és tècnica de patrimoni. Al nostre municipi, ara fa més de vint anys, va ser l’encarregada d’elaborar el catàleg de les masies.
Com neix el sobrenom de ‘Caçadora de masies’?
Fa uns vint anys vaig fer el catàleg de masies de les Franqueses del Vallès i el company que tenia, en veure la passió que mostrava, em va dir: “tu el que fas no és catalogar masies, tu les caces”. Des d’aleshores que ell em diu així i vaig decidir recuperar aquest àlies quan vaig obrir el compte d’Instagram.
D’on sorgeix el teu interès per les masies? I què et va portar a especialitzar-te en el patrimoni rural?
Quan estudiava 2n d’humanitats em van donar una beca per inventariar masies a la Garrotxa. Durant l’estiu vaig estar fent aquella feina per la fundació Mas i Terra i la universitat Politècnica. La feina em va atrapar molt: entrar en una masia és com fer un viatge en el temps, perquè ens explica com es vivia des de fa segles en aquest país.
Aleshores vaig decidir que em volia dedicar a documentar aquest patrimoni. Després, al llarg dels anys, vaig seguir fent col·laboracions amb la fundació i, per tal d’especialitzar-me, vaig fer un màster en gestió de patrimoni. D’aquí em va sortir la feina que tinc actualment.
Quins són els orígens de les masies a Catalunya i què les caracteritza?
Es podria dir que les masies existeixen des de temps immemorials, que situaríem al voltant del període alt medieval. Al capdavall, és la casa de pagès pròpia del nostre país i, per tant, té patrons comuns amb les d’altres indrets, però també aspectes singulars. Com a unitat d’explotació econòmica les defineix l’activitat que s’hi feia a través dels recursos del seu entorn.
Com vas triar les masies que surten al llibre La Caçadora de masies?
Vaig voler que hi sortissin masos paradigmàtics, que em permetessin explicar la situació crítica que viuen.
Què proposes per evitar que les masies quedin abandonades?
No és de fàcil solució revertir aquesta situació, ja que fa molts anys que van caient i ja n’hem perdut moltes. Ara bé, es podria frenar sobretot ajudant als qui ho mantenen viu. Des de la fundació Mas i Terra tenim diverses iniciatives per ajudar, com el projecte Masiaire en què busquem masovers per a masies deshabitades, que les arreglin a canvi de viure-hi.
Què és la fundació Mas i Terra?
És una fundació que va néixer fa poc més de vint anys amb la missió de treballar en l’estudi i conservació de la masia catalana.
Ens pots explicar una mica més com funciona el projecte Masiaire?
Aquest projecte va néixer fa 3 anys, amb la voluntat de donar vida a masies que estan tancades. Fent la meva feina me n’he trobat moltes que estan en un estat recuperable i on vivint-hi algú es podrien salvar de la seva desaparició, mentre que si queden tancades s’acabaran perdent. Així que aprofitant l’embranzida de les xarxes socials vaig voler muntar aquest servei amb la fundació Mas i Terra. Els propietaris d’aquestes cases tancades i sovint en mal estat -també n’hi ha que no- ens contacten i a través de les xarxes socials convoquem persones que puguin estar interessades en recuperar-les. A dia d’avui el projecte ha tingut molt bona rebuda. Tenim més de 2.800 sol·licituds de masovers o masiaires que volen formar-ne part i més de 20 cases on ja hi estan vivint i les estan recuperant.
Només t’interessen les masies o també altre tipus de patrimoni?
Al meu dia a dia documento tot tipus de patrimoni, que no cal dir que valoro i em preocupa igualment veure com es perd. Ara bé, la indefensió del patrimoni rural és evident. La meva passió justament ve del fet que no és únicament un patrimoni arquitectònic de gran valor, sinó que tenen un valor històric, artístic i etnològic molt destacat. Sense oblidar el paper importantíssim que exercien de gestió dels recursos naturals i l’entorn a través de l’explotació agrícola i ramadera.
Les xarxes socials t’han obert portes?
L’objectiu del compte que tinc a les xarxes socials és fer servir aquesta visibilitat per ajudar a la causa. Per tant, sí que m’ha obert portes, però no pas per al meu lucre personal. No m’agrada penjar-me medalles, però sí que és cert que em satisfà molt pensar que he contribuït a salvar-ne unes quantes.
Ara fa poc has publicat la Masia Desapareguda
Sí, és un llibre de fotografia antiga. Jo he fet els textos que han donat peu a desenvolupar com es vivia a pagès. Les fotografies són del moment àlgid de les masies, en què la majoria estaven habitades. A través d’aquestes imatges ens permet explicar com s’hi vivia, l’evolució de les cases i tota la tradició i coneixement que hi havia al darrere.
Què destacaries de les masies de les Franqueses?
Tinc un gran record del treball de camp que vaig fer en aquest municipi. No sé si sou conscients del gran patrimoni que teniu i m’agradaria destacar-ne la quantitat! És dels municipis on n’he trobat més. I quines cases! També m’agradaria dir que a nivell polític trobo a faltar molt que es valori, no es fa cap iniciativa a favor seu. En cap programa electoral se’n parla. Fa poc més d’un any encara vam veure com ADIF enderrocava Can Rajol amb el beneplàcit de l’Ajuntament. Una vergonya majúscula, impròpia d’un país civilitzat.