La penitència de la diligència
Sembla que va de veres. No ens ho creiem! Si no fos que fa mal a la vista ho escriuríem en majúscules. El desdoblament de la línia de rodalies R3 va endavant!
Ara, lector estimat, ves un parell de línies enrere i torna a llegir el paràgraf. Gairebé t’hi pots quedar en un cicle infinit i recitar-ho com si fos un mantra durant uns quants mesos. Concretament fins el gener del 2027 que és quan ens diuen que s’acabaran les obres del desdoblament del tram entre Parets i la Garriga. Pot ser que quan acabis de recitar el mantra, puguis pujar al tren en una doble via. Tot i que, entre nosaltres, que no et sorprengui si finalment l’has de recitar durant unes quantes setmanes (o mesos) més.
Començarem a tenir doble via a la R3 cinquanta anys després del fatídic accident mortal que va segar la vida a 22 persones a l’estació de Corró d’Avall. Per a tenir aquesta doble via, de moment haurem de patir 17 mesos d’obres i d’interrupció del servei. I diem “de moment”, perquè encara quedarà pendent d’executar el tram definitiu entre Parets del Vallès i Montcada. I encara més distant es visualitza el desdoblament més enllà de la Garriga. Segueix recitant el mantra! El desdoblament va endavant (però agafa-t’ho amb paciència!
Aguantarem el regust amarg de patir obres i talls per poder tenir un servei que ens mereixem des de fa dècades, per poder accedir a una tecnologia ferroviària del segle XXI en lloc d’un servei més propi de la postguerra civil. Perquè malgrat tot confiem en què el desdoblament avanci. Alguns universitaris tenien l’esperança que veurien el servei normalitzat abans d’acabar la carrera… Potser és més realista esperar-ho abans de la jubilació. Però no passa res, si finalment les futures generacions de passatgers poden deixar de patir el maltractament sistemàtic al qual ara es veuen sotmesos.
Haurem de fer la penitència que comporten les obres, amb l’esperança que quan acabi tot el procés, la R3 deixarà de semblar una línia ferroviària del vell oest, extreta de qualsevol pel·lícula del Clint Eastwood. No volem combois que funcionin com una diligència del “far west”, sinó trens moderns i fiables que ens permetin desplaçar-nos amb seguretat i a una velocitat raonable. Per això hi posarem paciència. Per això seguirem repetint-nos que el desdoblament va endavant! O això esperem!