17 famílies franquesines afectades pel tancament de l’empresa Bosch Lliçà
La multinacional alemanya Bosch va comunicar a principis del 2021 la intenció de tancar la fàbrica de components per als frens dels cotxes que té a Lliçà d’Amunt. A causa d’aquest tancament 336, famílies de les quals 17 són franquesines, es quedaran sense feina.
La Bosch tenia un conveni intern, amb una durabilitat de quatre anys, i l’any passat era l’últim, i aquest 2021 s’havia de negociar un nou conveni. Va haver-hi una primera presa de contacte amb l’empresa,amb resultat negatiu per part seva, dient que es preveien uns 45 acomiadaments per no tenir prou càrrega de producció, donant a entendre que haurien de sacrificar alguna cosa (congelació de sou, sense pujades d’IPC, etc), per a poder continuar sent productius i tenir feina.
”Hi havia càrrega laboral fins 2026”
“Va ser una gran sorpresa per a mi quan arribat el dia de la primera reunió per renovar el conveni, l’empresa notifica que tanca l’any 2021”, explica un treballador franquesí de 24 anys que no vol fer públic el seu nom. “El comitè d’empresa sabia que hi havia càrrega laboral fins al 2026, de fet l’any passat va ser un dels millors de la planta de Lliçà”, afegeix.
Pel febrer va començar el període de negociació, en el qual empresa i comitè s’haurien de posar d’acord per a arribar a un pacte. Durant un mes, els treballadors van iniciar una lluita per a fer-se veure en les notícies i donar a conèixer la situació. Anar als MediaMarkts ha fet saber públicament que Bosch no és una multinacional sense ànim de lucre i que defensa uns valors de família i treball en equip. Els treballadors també han denunciat que al final això és una deslocalització per interessos econòmics. Han tingut reunions amb polítics, que els donen el seu suport, i amb ajuntaments de tots els pobles afectats. Vam fer una manifestació al Parlament de Catalunya, per a sortir en els mitjans i fer-se veure i vam tallar diàriament la carretera de Lliçà a Caldes durant 5 minuts, al matí i a la tarda, entre altres accions.
“Era insostenible i vam anar a vaga”
“La situació a la planta era insostenible, i vam decidir anar a la vaga, que es va iniciar el 6 d’abril, i consistia en fer un campament davant de la porta de Bosch perquè cap camió hi tingués accés”, comenta Miquel Mas, treballador de 48 anys. “La qual cosa significa que ha d’haver-hi gent les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, destaca”
“No tinc qui em pugui ajudar econòmicament”
“Aquesta situació ha sigut un molt dura per a mi, ja que no porto massa temps a l’empresa i esperava tenir un treball fix. ”Confessa Júlia Vinyoles. I afegeix:” La meva situació econòmica ha quedat molt afectada, ja que visc sola i no tinc a ningú que em pugui ajudar econòmicament.”
El període de vaga no va ser extens, ja que el 20 d’abril va tenir lloc l’última reunió per a arribar a un acord i va finalitzar a les 7 del matí de l’endemà. Després de moltes assembleas , l’acord va donar resultat amb una indemnització per sobre de l’estipulat per la llei, d’uns 50 dies per any treballat, més 1.600€ per any treballat i sense límit d’anys. A més d’aconseguir que la planta es mantingui activa fins el juny del 2022, i ha quedat oberta la possibilitat de la reindustrialització per als treballadors.
“Prefereixo treballar que cobrar la indemnització”
“Jo personalment no entenia res, em preguntava com podia ser que es venguessin tants cotxes estan en crisi, i clar després es van aclarir les coses. ”Diu Ana Maria Tirado. I explica:” Veient el transcurs dels fets, l’empresa Bosch va actuar malintencionadament fent fer a la plantilla que fes un estoc per a ells i arribat el moment poder afrontar una futura vaga dels treballadors”. I acaba dient: “Prefereixo treballar que cobrar la indemnització.”
Alex Correa i Ignasi Giménez