Llegeix l’editorial del Garbuix 112!

Spin-off

Aquest Garbuix que teniu a les mans, el número 112, està fet amb la mateixa essència que els 111 números anteriors. L’equip de redacció l’ha tirat endavant amb la mateixa empenta de sempre. És, també, un exemplar d’una publicació independent i sense ànim de lucre, això no ha canviat… Però sí que ha canviat l’entitat que l’edita.

Des que es va crear, Garbuix havia estat una secció de l’Associació Cívica i Cultural de Corró d’Avall, la Cívica. Ara, però, la revista s’ha constituït com a entitat pròpia, de manera que ha nascut l’Associació Revista Garbuix de les Franqueses del Vallès. Amb tot, seguirem fent les mateixes activitats i amb el mateix esperit. És la mateixa revista, perquè ni els objectius, ni els redactors, ni  els col·laboradors, ni les seccions, no han canviat.

Tampoc desapareixen els vincles entre Garbuix i la Cívica. Som el que en el món empresarial avui dia en dirien una spin-off de la Cívica. És a dir, una entitat creada a partir d’una altra; un fill que s’ha fet gran i que amb 28 anys decideix començar una nova vida a la seva pròpia llar. Ens sentim, però, part de la família de la Cívica i volem continuar mantenint aquests lligams. Volem seguir col·laborant amb la Cívica per ajudar a dinamitzar la vida cultural del municipi. Per això no deixareu de trobar la pàgina de l’ACC dins del Garbuix i la revista us seguirà arribant a casa puntualment si sou socis de l’entitat que ens va donar vida.

Per la redacció suposa un repte important, però l’engeguem amb ganes i il·lusió. Ara serem adults que hauran de tirar endavant sols i afrontar els avantatges i els inconvenients que això suposa. Volem aprofitar l’ocasió per intentar arribar a més lectors i per millorar la qualitat de la publicació. I això ens agradaria fer-ho amb la vostra col·laboració. Com sempre, estem oberts als vostres suggeriments i aportacions per tal que Garbuix sigui, número a número, una mica millor.

Una caminada nocturna en pijama!

Dues-centes trenta persones van participar ahir a la nit a la 24a Caminada Nocturna ambientada que organitza la revista Garbuix. Vine a somniar despert  ha estat l’eslògan  que Garbuix ha escollit per presentar l’edició d’aquest any. La plaça de can Ganduxer es va convertir en un dormitori de tamany gegantí: un llit de quatre metres amb les seves tauletes de nit, ovelles blanques i negres que simbolitzaven els bons i mals somnis i molts altres elements de decoració convidaven als participants a estirar-se damunt el llit i fer-se una fotografia abans de donar el tret de sortida.

En una nit sense lluna i força càlida, els 8 quilòmetres de passejada transcorrien per camps i boscos de Corró d’Avall i  Marata. Alguns dels participants van respondre a la crida que es feia des de l’organització, fent la caminada en pijama.

Com ja es tradició, la Caminada va finalitzar amb una xocolatada popular i coca i un sorteig dels productes aportats per prop de quaranta comerços i establiments tant del municipi com de fora d’aquest. Destaquem que tots la majoria de nens i nenes i bona part dels assistents a la Caminada van marxar amb un regal del sorteig cap a casa.1-P1160967 2-P1160927

Opinió: Les corbates, són de dretes o d’esquerres?

Foto Boixareu

Fa un dies vaig anar al teatre i, abans de començar, vaig donar una cop d’ull al meu entorn constatant que jo era l’únic que duia corbata entre el homes. No és la primera vegada que em passa. Jo vaig més còmode sense corbata, però, de tota la vida, que, per anar al teatre, al Liceu, a algun concert que s’ho valgui o a altres actes, que considero mereixen el meu respecte per la seva qualitat o personalitat que els protagonitza, m’acostumo a posar corbata, a no ser que sigui a l’estiu a l’aire lliure. A la meva època, a la universitat, dúiem corbata. És clar, quan em trobo en un lloc on som minoria, o molta minoria, els qui lluïm la clàssica peça de vestir que no serveix per a res més que per decorar, de vegades m’agafa algun complex, com el de ser de dretes. Però, segur que aquells homes del teatre que no duien corbata no tots eren del que entenem per esquerres. De fet, de vegades m’hi he trobat amb alguns de l’alta societat i declaradament del que classifiquem com de dretes sense corbata.

Jo seguiré anant com em sembli allà on em sembli, malgrat com vagin els altres. Només recordo un vegada que en un hotel no em van deixar entrar al menjador per sopar perquè no duia corbata. En tenia una a l’habitació, però no em va donar la gana d’anar-me-la a posar. Penso en la manera de vestir del polítics. Ara que al Parlament hi ha molt de barregim-barrejam, es veu de tot per totes bandes. Un dels nostres diputats comarcals, Jordi Turull, s’ha tret la corbata que duia sempre. El desaparegut, però cap de llista de les CUP el 27-N, Antonio Baños, duia corbata. El que ara corre per Madrid cercant on situar-se, Albert Rivera, tant va amb corbata com sense, depèn de si s’acosta cap a la dreta o cap a l’esquerra. El Pedro Sánchez fa el mateix i Pablo Iglesias,  de tan en tan se la posa, vés a saber amb quin criteri. Total, que és ben cert que l’hàbit no fa el monjo. Sinó, veieu com el president de la Generalitat porta el mateix pentinat amb serrell que l’Anna Gabriel de la CUP. Deu ser un bon presagi per a la seva entesa.

Abans, anar de colors caqui, marró, verd, sempre arrugat i mig brut feia progre. Ara, des de que els “pijos” també hi van (per dissimular?), això tampoc vol dir res. Què és el que compta, doncs, per valorar una persona? No si és de dretes o esquerres, que això ja no vol dir res, sinó tot el relatiu als seus antecedents personals com a tal i al que demostri en la seva vida pública i privada. Ja no ens podem refiar ni de la paraula, oratòria pura. D’això ara hi ha escoles que n’ensenyen. Fixem-nos el la persona i donem-nos una llei electoral que ens permeti escollir-les en comptes de partits.

Josep M. Boixareu

Llerona

1 2 3 4 19