Una caminada nocturna en pijama!

Dues-centes trenta persones van participar ahir a la nit a la 24a Caminada Nocturna ambientada que organitza la revista Garbuix. Vine a somniar despert  ha estat l’eslògan  que Garbuix ha escollit per presentar l’edició d’aquest any. La plaça de can Ganduxer es va convertir en un dormitori de tamany gegantí: un llit de quatre metres amb les seves tauletes de nit, ovelles blanques i negres que simbolitzaven els bons i mals somnis i molts altres elements de decoració convidaven als participants a estirar-se damunt el llit i fer-se una fotografia abans de donar el tret de sortida.

En una nit sense lluna i força càlida, els 8 quilòmetres de passejada transcorrien per camps i boscos de Corró d’Avall i  Marata. Alguns dels participants van respondre a la crida que es feia des de l’organització, fent la caminada en pijama.

Com ja es tradició, la Caminada va finalitzar amb una xocolatada popular i coca i un sorteig dels productes aportats per prop de quaranta comerços i establiments tant del municipi com de fora d’aquest. Destaquem que tots la majoria de nens i nenes i bona part dels assistents a la Caminada van marxar amb un regal del sorteig cap a casa.1-P1160967 2-P1160927

Opinió: Les corbates, són de dretes o d’esquerres?

Foto Boixareu

Fa un dies vaig anar al teatre i, abans de començar, vaig donar una cop d’ull al meu entorn constatant que jo era l’únic que duia corbata entre el homes. No és la primera vegada que em passa. Jo vaig més còmode sense corbata, però, de tota la vida, que, per anar al teatre, al Liceu, a algun concert que s’ho valgui o a altres actes, que considero mereixen el meu respecte per la seva qualitat o personalitat que els protagonitza, m’acostumo a posar corbata, a no ser que sigui a l’estiu a l’aire lliure. A la meva època, a la universitat, dúiem corbata. És clar, quan em trobo en un lloc on som minoria, o molta minoria, els qui lluïm la clàssica peça de vestir que no serveix per a res més que per decorar, de vegades m’agafa algun complex, com el de ser de dretes. Però, segur que aquells homes del teatre que no duien corbata no tots eren del que entenem per esquerres. De fet, de vegades m’hi he trobat amb alguns de l’alta societat i declaradament del que classifiquem com de dretes sense corbata.

Jo seguiré anant com em sembli allà on em sembli, malgrat com vagin els altres. Només recordo un vegada que en un hotel no em van deixar entrar al menjador per sopar perquè no duia corbata. En tenia una a l’habitació, però no em va donar la gana d’anar-me-la a posar. Penso en la manera de vestir del polítics. Ara que al Parlament hi ha molt de barregim-barrejam, es veu de tot per totes bandes. Un dels nostres diputats comarcals, Jordi Turull, s’ha tret la corbata que duia sempre. El desaparegut, però cap de llista de les CUP el 27-N, Antonio Baños, duia corbata. El que ara corre per Madrid cercant on situar-se, Albert Rivera, tant va amb corbata com sense, depèn de si s’acosta cap a la dreta o cap a l’esquerra. El Pedro Sánchez fa el mateix i Pablo Iglesias,  de tan en tan se la posa, vés a saber amb quin criteri. Total, que és ben cert que l’hàbit no fa el monjo. Sinó, veieu com el president de la Generalitat porta el mateix pentinat amb serrell que l’Anna Gabriel de la CUP. Deu ser un bon presagi per a la seva entesa.

Abans, anar de colors caqui, marró, verd, sempre arrugat i mig brut feia progre. Ara, des de que els “pijos” també hi van (per dissimular?), això tampoc vol dir res. Què és el que compta, doncs, per valorar una persona? No si és de dretes o esquerres, que això ja no vol dir res, sinó tot el relatiu als seus antecedents personals com a tal i al que demostri en la seva vida pública i privada. Ja no ens podem refiar ni de la paraula, oratòria pura. D’això ara hi ha escoles que n’ensenyen. Fixem-nos el la persona i donem-nos una llei electoral que ens permeti escollir-les en comptes de partits.

Josep M. Boixareu

Llerona

Entrades de cine per als guanyadors del concurs d’articles d’opinió

Garbuix ha fet lliurament dels obsequis a les guanyadores del concurs d’articles d’opinió en què han participat els alumnes dels instituts Lauro i el Til·ler al llarg dels darrers mesos. L’objectiu d’aquesta iniciativa era promoure la participació dels nois i noies en la premsa local i com a resultat Garbuix ha publicat en les dues darreres edicions quatre articles escrits per Nerea Portet, Carla Carrión, Abril Agustina i Sofia Caruso. Si voleu recuperar aquests articles, només cal que consulteu la secció “El racó dels instituts”.

Totes les premiades han rebut dues entrades de cine gentilesa dels Cinemes Oscar. Gràcies a tots per participar! Us animem a seguir escrivint a Garbuix!

WP_20160127_002

En Comú Podem guanya les eleccions generals a les Franqueses

Tomb històric en els resultats de les eleccions generals a les Franqueses. En Comú Podem ha guanyat les eleccions generals a les Franqueses amb el 26.67 % dels vots, per davant de Ciutadans amb el 17,84 % i el PSC amb el 15,73%. En la banda soberanista, ERC ha guanyat a Democràcia i Llibertat per poc més d’un punt i mig.

Resultats generals 2015

Però allò més sorprenent és la comparativa respecte als resultats de l’any 2011. El PP ha perdut més de la  meitat dels vots, mentre que Democràcia i Llibertat (nom amb el que es presentava Convergència Democràtica en aquestes eleccions) ha perdut prop de dues terceres parts del seu suport. El PSC també ha patit una forta petacada am un retrocés de vuit punts percentuals.

En la banda contrària, en Comú Podem ha triplicat els resultats que fa quatre anys va obtenir Iniciativa per Catalunya.

Resultats generals comparativa 2011-2015

 



whatscar
anabelhernandez
prova
prova