L’afectació psicològica de la pandèmia entre els infants (Concurs de reporterisme Garbuix)

Com els ha influït als nens de l’escola Joan Camps aquesta epidèmia?

Al 31 de desembre de 2019, la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de Wuhan, va informar sobre un grup de 27 casos de pneumònia d’etiologia desconeguda. Es tractava de la covid-19 un virus que afecta els pulmons, la mortalitat infantil d’aquest virus és molt baixa però no passa el mateix amb els adults. A Espanya va arribar entre el 14 i el 18 de febrer i en un mes i exactament el 15 de març va començar el confinament nacional.

El confinament va durar aproximadament 99 dies, en aquest període, els infants van estar a casa sense poder sortir al carrer, no podien fer via a l’escola o a fer extraescolars com anar al club de futbol. Això ha provocat algun trastorn psicològics o físics? Per això, hem fet algunes entrevistes a famílies, també a docents i nens de l’escola Joan Camps i Giro a Bellavista.

Segons el primer estudi fet a l’Estat espanyol, anomenat ‘’Efectes psicològics immediats de la quarantena per Covid-19 d’Itàlia i Espanya’’, que tracta sobre els efectes psicològics en els nens i les nenes durant el confinament. El 89% d’infants i adolescents presenta alteracions en el comportament i la salut emocional. Durant la restricció, els nens esmenten diversos problemes, com, dificultats per concentrar-se, se sentien més avorrits del que era habitual i estaven més inquiets i irritables, molt més dependents del pare i la mare, més enfadats i intranquils quan algú sortia de casa, tenien més problemes de comportament, menjaven més del que era habitual, por a dormir sols i van presentar menys entusiasme en fer activitats habituals.

Diversos pares afirmen que els nens donen senyals d’aquests problemes, han observat que els nens empitjoren en l’àmbit de rutines i hàbits, dormen i mengen pitjor, alguns fins i tot es tornen a fer pipí a sobre, tenen més ansietat per separació, això si parlem dels més petits, en una franja d’entre 3 i 6 anys. Els més grans, presenten conductes no molt habituals, al tornar del confinament van presentar baixades en el rendiment escolar, molts es rebutgen a fer tasques domèstiques, es comuniquen molt menys etc..

Hem preguntat als professor de com van donar la notícia de que els alumnes estarien dues setmanes a casa, ells van esmentar que ‘’estaven molt feliços i fins i tot alguns van plorar perquè pensaven que mai més veurien als seus companys’’, afirma Douaa Boukhzar, exalumna de l’Escola Joan Camps i Giro.

En el confinament els professors van estar molt actius en el classroom ja que no volien que els alumnes s’oblidessin del temari estudiat perquè fos més fàcil al tornar a l’escola seguir amb l’aprenentatge habitual. Els docents s’havien assabentat que els nens estaven molt avorrits, que estar tant temps a casa perjudicaria molt l’entreteniment de l’infant, per això van intentar assignar tasques més entretingudes i diverses, segons Mariona Carmona, professora del Joan Camps.

Afirma una professora de pràctiques, Ainoa Castillo, que l’afectació de la pandèmia ha estat ‘’un desastre’’ en la introducció a l’aprenentatge, ja que no s’han pogut integrar amb normalitat al centre com altres anys, i no s’han pogut relacionar bé amb els companys, això ha fet que aquest any la seva comunicació amb els altres empitjori, i no només això, també ha empitjorat la seva capacitat de concentració a classe o al fer qualsevol tasca.

Escola Bellavista Joan Camps i Giró durant el confinament.

La pandèmia ha afectat tant psicològica com físicament a gairebé tots els infants de l’escola, els canvis són molt diversos i diferents. Al principi els nens no s’ho van prendre seriosament, a mesura que el temps transcorre, els hi va començar a sorgir la por de no tornar mai més a l’escola. A l’hora d’integrar sé un altra vegada els nens, hi van tenir moltes dificultats, alguns eren irreconeixibles per el seu comportament i el seu canvi físic, que majoritàriament era negatiu.

Adnan Boukhzar i Iker Rodríguez