Incomunicats en temps d’epidèmia 

Des de la cultura urbana, on es prenen les decisions que afecten tota la població, es menysté de manera sistemàtica el món rural. Ho veiem cada dia: des d’entendre les zones rurals com a espai d’esbarjo, o utilitzar els camins rurals com a dreceres, fins al dèficit d’infraestructures de comunicació (que les grans companyies abandonen perquè ningú vetlla pels drets dels qui hi viuen) o uns serveis d’atenció a les persones que no existeixen quan fallen les infraestructures de comunicació de què depenen. 

Com a mostra, un cas: el servei de teleassistència per a persones grans que ofereix l’Ajuntament depèn d’una línia de telèfon fix, però Telefónica no fa el manteniment d’aquestes línies, que fallen dia sí i dia també. En el cas de què parlo, la tardor passada van estar sense servei durant dos mesos, i actualment no tenen servei des del febrer. Això significa que, en aquests moments d’emergència, la família s’ha hagut d’espavilar per evitar que estiguessin incomunicades dues persones grans que no tenen línia telefònica ni un servei de teleassistència que l’Ajuntament paga a una empresa privada. 

És responsabilitat de l’administració garantir que les àrees rurals del municipi estiguin ben comunicades, i cal posar-s’hi a treballar de seguida.  

 

Maria Forns 

Regidora de Sal CUP

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *