Dues reflexions 

La pandèmia del Covid-19, els sacrificis dels nostres curadors i protectors i, també, el sacrifici del confinament pot portar a moltes i importants reflexions. Malauradament, només podran reflexionar els qui hagin sobreviscut a aquesta catàstrofe. Els qui han patit la malaltia però se n’han sortit són, possiblement, els que en trauran conclusions més exemplars. Els qui han vist la mort de prop, tant des del llit de la UCI, com des de la bata de metge o infermera; també ens poden explicar tot el que hi ha entre la vida i la mort i tot el que representa la primera. 

Em limitaré a plantejar dues reflexions. Se’n poden fer moltes més. 1. Pensar a llarg termini; el demà no és demà, sinó l’era dels nostres fills, nets, besnets…, futures generacions. El demà no és una o dues legislatures de quatre anys. El demà està en l’educació, la cultura o la ciència. La cultura és educació, ciència, reflexió i les conclusions que d’ella se’n deriven. La cultura és més gran que el poder. Els poderosos absolutistes no solen ser gaire cultes; miren a curt termini, no reflexionen. 2. Un gran desafiament a curt i llarg termini: el canvi climàtic! 

Josep M. Boixareu Vilaplana 

Llerona 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *