L’escarabat morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) és un insecte de l’ordre dels coleòpters que produeix danys importants a diferents espècies de palmeres fins arribar a produir-ne la seva mort. A la zona mediterrània afecta principalment a la palmera canària (Phoenix canariensis) i també a la datilera (Phoenix dactylifera). Val a dir, però, que a Catalunya pràcticament tots els exemplars que han estat infectats són de palmera canària.

Aquest insecte ha estat introduït al nostre territori i s’ha detectat a diversos indrets de Catalunya, entre ells a les Franqueses del Vallès, on a principis d’aquest any hi havia 13 palmeres afectades. Per evitar que la plaga s’expandeixi, el Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una sèrie d’actuacions que consisteixen a tallar i incinerar immediatament les palmeres afectades, i establir una zona de vigilància intensiva al voltant dels focus. És per aquest motiu que, seguint els protocols d’actuació recomanats a ajuntaments i viveristes, l’Ajuntament de les Franqueses va tallar (a mitjans de febrer) totes les palmeres afectades del municipi. En aquest sentit, i per fer front a la plaga, la Generalitat ha publicat una Ordre, que declara l’existència oficial de la plaga a Catalunya i qualifica d’utilitat pública la seva prevenció i lluita.

L’escarabat morrut mesura entre 2 i 5 cm, és de color vermellós, i té una mena de bec allargat. És originari de la Polinèsia, va arribar a la Península el 1995 però no es va detectar el primer focus a Catalunya fins l’any 2005, quan es van trobar els primers exemplars a municipis del Baix Penedès. Des d’aleshores, la plaga s’ha anat estenent a altres municipis, essent la comarca del Maresme la més afectada, on la plaga ha provocat la mort de 3.000 palmeres des que es va detectar.

Aquests insectes s’introdueixen a les palmeres per les ferides, com ara les que han estat ocasionades per la poda de les fulles, ja que se senten fortament atrets per l’olor que desprèn la sàvia. Les femelles dels morruts posen entre 300 i 400 ous a l’interior de la palmera i quan les larves surten, s’alimenten de la seva part més profunda. És per aquest motiu que, quan la plaga es troba en l’estadi inicial, és difícil detectar la presència de l’escarabat i només s’observa quan els danys interns a la palmera ja s’han produït. Els símptomes més visibles que una palmera està afectada per aquesta plaga és el fet que li cauen les fulles o bé que s’observen capolls al punt d’inserció de les fulles.

Per a més informació sobre l’escarabat morrut, podeu consultar:

http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/morrut/index_htm.htm

Olga Alcaide

Biòloga

INGREDIENTS

1 o 2 llamineres de porc (depenent de la mida)

1dl de brou de carn

½ dl de vi blanc

30 g de mantega o llard

Sal i pebre

Puré de bròquil: 600 g de bròquil, 20 g de mantega, ½ dl de nata líquida, sal i pebre

Puré de pastanaga: 500 g de pastanagues, 20g de mantega, ½ dl de nata líquida, sal i pebre

PREPARACIÓ:

Polir la llaminera, salpebrar-la i untar-la amb el llard o la mantega. Posar-la en una safata amb els retalls que han quedat de polir-la, o bé, embolicar-la amb bacó.

Tenir el forn calent a uns 210 ºC i posar-hi la llaminera uns 15 o 20 minuts. Quan estigui al punt, treure-la. Al suc que ha quedat, afegir-hi vi i brou.

Desgreixar, colar la salsa i deixar-la coure uns minuts. Anar-hi afegint la mantega a trossets i deixar reduir. Si la salsa queda massa clara, desfer una culleradeta de Maizena en aigua i afegir-la-hi a poc a poc fins que quedi al punt.

Coure per separat el bròquil i la pastanaga i passar-los pel passapuré. Afegir-hi una mica de mantega, nata, sal i pebre.

Tallar la llaminera a rodanxes i servir-la amb porcions de puré de bròquil i pastanaga i amb una mica de salsa. La resta de salsa es serveix en una salsera.

L’Ajuntament s’ha decidit a presentar el Barri Bellavista a la convocatòria de subvencions de la denominada Llei de Barris. Aquesta llei pretén impulsar la regeneració de barris que es trobin degradats o que tinguin bosses de població especialment necessitada. El projecte presentat pel consistori està valorat en més de 10 milions d’euros i inclou diverses actuacions, com la construcció d’un nou espai cívic a la Plaça Nova, la construcció d’un nou col·lector d’aigües pluvials per evitar inundacions o fer una passera per travessar la via del tren al costat de la Ronda Nord. Però no només es preveuen actuacions de tipus urbanístic. També n’hi ha d’altres de caire més social, com pot ser l’obertura dels patis de les escoles durant els caps de setmana o el foment del comerç de proximitat.

El projecte fou presentat en públic el passat 23 de març al Casal d’Avis de Bellavista amb la presència de l’alcalde, Esteve Ribalta, i de diversos regidors. Cal recordar, no obstant, que això només és un projecte. Ara la Generalitat haurà d’avaluar els projectes presentats pels diferents ajuntaments de Catalunya i triar a quins concedeix la subvenció d’enguany.

Durant el mes de febrer la gent es va sorprendre en veure que els arbres de davant el Casal Cultural de Corró d’Avall havien estat talats. Els acers, els arbres que sempre havien acompanyat la imatge de la façana frontal del casal, sembla ser que estaven malalts i els tractaments que se’ls havia aplicat no havien resolt el problema. Que els arbres estiguessin podrits per dins es va demostrar quan en un primer moment es van talar parcialment. La setmana següent es van retirar els troncs i les arrels i després s’hi van plantar les moreres, que són arbres autòctons. Així, s’espera que s’adaptin al seu nou emplaçament, al clima local i resisteixin millor les plagues.

Segons l’Àrea de Serveis de l’Ajuntament de les Franqueses, feia temps que els arbres estaven envaïts per un paràsit que feia que les fulles es tornessin grogues molt ràpidament. Finalment, es va decidir sacrificar-los i substituir-los per moreres amb la brancada llarga, que permetrà entrellaçar-los per donar una imatge similar a com fins ara. L’actuació ha estat feta per motius de seguretat, perquè podien cedir i caure.

Durant aquests mesos també s’han fet actuacions similars, amb la retirada de 15 palmeres afectades per la plaga de l’escarabat morrut o la retirada d’un pollancre vell a la plaça de la Música.

Arran de la publicació de l’últim padró, hem sabut que les Franqueses té 17.660 habitants i és, per tant, el tercer municipi de la comarca pel que fa a volum de població. L’arribada de 682 nous veïns durant l’últim any ha provocat que passéssim al davant de Parets del Vallès, que habitualment era qui ocupava la tercera posició en aquest rànquing comarcal.

En realitat les xifres vénen a confirmar allò que veiem cada dia. Tots els qui hem viscut l’evolució urbanística dels darrers anys, intuïm que el nostre municipi és dels que més creix de la comarca. En concret, més d’un 4% en els darrers dotze mesos. Però els veïns també copsem que ens calen més i millors serveis per poder fer front a les necessitats que aquest creixement comporta. És el cas, per exemple, de les escoles i els instituts. Hom té la sensació que, per molts esforços que facin les administracions, sempre van per darrere de la demanda real de places escolars dels diferents nuclis del municipi.

I no només ens calen recursos. A algunes zones de les Franqueses també hi manca “vida”, o dit amb altres paraules, que es creï una veritable comunitat entre les persones que formen part d’un veïnat. Això per no parlar de la cohesió que hauria d’haver-hi entre els cinc pobles que conviuen des de fa tants anys…

A les Franqueses ens queda encara molt camí per recórrer i aconseguir aquests objectius. Per aquest motiu potser fóra bo aturar-nos i pensar si enlloc de créixer tant en quantitat no ens convindria més fer-ho en qualitat de vida. I això no és només responsabilitat dels governants; tots podem posar-hi el nostre granet de sorra.

Surt al carrer el número 84 de garbuix. Podeu veure’n una l’edició pdf aquí

Pobre en decisions però ric en polèmiques. Així és com es podria descriure el ple que va tenir lloc a l’ajuntament el passat 25 de febrer. I és que el pacte al que ha arribat CiU amb les dues exregidores del PSC, Vanessa Garcia i Dolors Isart, fa que pràcticament esdevingui impossible per a l’equip de govern aprovar cap de les mocions que porta al ple. Els vots de CiU sumats als de les regidores sumen majoria absoluta, i aquesta majoria sembla haver decidit oposar-se sistemàticament a les propostes que presenta l’equip de govern i així intentar forçar la dimissió d’Esteve Ribalta (PSC).

Vista aquesta situació, govern i oposició utilitzen els plens per intentar “trepitjar-se l’ull de poll”. Sense anar més lluny, en el darrer ple, l’equip de govern va presentar una moció per instar tots els regidors a actualitzar la seva declaració de patrimoni i a fer-la pública a la pàgina web de l’ajuntament. Tot plegat venia a tomb perquè ja fa alguns mesos el govern municipal va denunciar que l’ex-alcalde Francesc Torné (CiU) tenia un apartament en propietat a l’Ampolla que no hauria declarat en el seu moment. I encara és més complicat perquè sembla que l’apartament podria haver estat construït per l’empresa TEICO, a qui Torné li hauria encarregat diverses tasques mentre estava a l’alcaldia. La moció que presentava ara el govern d’Esteve Ribalta pretenia a totes llums forçar que Torné mostrés la seva disponibilitat a declarar aquesta apartament. Tanmateix, el vot conjunt dels regidors de CiU i de les regidores Garcia i Isart va impedir que la moció tirés endavant.

Per la seva part, CiU va aprofitar per presentar una moció d’urgència per sol·licitar la supressió de la targeta VISA de la qual disposa l’alcalde. En les darreres setmanes, CiU ha denunciat en repetides ocasions el mal ús que Esteve Ribalta hauria fet d’aquesta targeta de crèdit. Segons la formació encapçalada per Francesc Torné, Ribalta hauria pagat factures personals a establiments com Ikea o Caprabo. L’equip de govern no va permetre que la moció fos discutida però, malgrat tot, CiU va tenir l’oportunitat d’afirmar que les despeses que es feien amb aquesta targeta no estaven sotmeses a cap control i que se n’havia “fet un abús”. Ribalta va explicar que si alguna vegada havia pagat alguna factura personal amb aquesta targeta havia estat per un error i que “en quaranta-vuit hores” havia retornat els diners a l’interventor municipal. Aquest va ser un extrem que va negar Vanessa Garcia, que quan encara estava al costat de Ribalta a les files del PSC, havia desenvolupat les funcions de regidora d’Hisenda. Per la seva banda, Ribalta va aprofitar per denunciar les despeses injustificades que, segons el seu parer havia fet Francesc Tornés mentre estava a l’alcaldia. Entre d’altres qüestions va assenyalar que Torné passava factures a l’ajuntament que en realitat es corresponien a despeses de les seves vacances. Entre les despeses que Torné hauria carregat a les arques municipals de manera indeguda hi hauria peatges a Lleó, estades a termes o dinars a restaurants de l’Ametlla del Vallès. Ribalta fins i tot va esmentar un viatge a Sidney i va acusar a Torner “d’escampar porqueria per amagar la seva pròpia”.

Tampoc no fou possible arribar a un acord en relació a l’impost de successions. CiU va presentar una moció per demanar al govern de la Generalitat que l’eliminés completament o al 99 %. La proposta va tirar endavant amb el suport de CiU, del regidor d’Unió Democràtica Ferran Jiménez i de les dues exregidores del PSC. En canvi, el PSC, la regidora no adscrita Teresa Buigues i Ferran Gontan, d’Els Verds, van votar-hi en contra argumentant que la reforma que la Generalitat ha fet d’aquest impost és prou equilibrada i que amb aquesta nova llei únicament hauran de pagar les grans fortunes.

L’única qüestió que va generar consens fou l’oposició als plans de l’ajuntament de la Garriga de permetre la construcció de la planta de biomassa en una ubicació que afecta els veïns de les Franqueses.