Avui tenim el goig de trepitjar una casa, m’atreviria a dir, bicentenària, on hi arribem a través del camí mateix que ens hi mena, camí de ca l’Ànima, a baix el pla de Llerona.
Ens rep la Maria Garriga Coll i el seu fill Josep. Quan hi anem, la Maria està a punt de fer vuitanta-nou anys, tot i que no ho diríeu mai perquè els té molt ben posats. El seu aniversari va ser el 20 de gener.
La casa, si pogués parlar, ens explicaria un munt d’història de la seva família, perquè ara amb els néts que viuen just al darrere, són ja sis les generacions que han viscut a ca l’Ànima.
El nom de la casa sempre l’han conegut així, tot i que l’origen no el saben pas. L’avi de la Maria, l’Isidro Garriga Valdés, va comprar aquesta casa cap allà el 1900. Abans havien viscut de masovers a can Villar. Ens diu la Maria, que la casa vella era molt petita, gairebé un porxo amb una entrada i una cuina i prou. En conserva una foto de l’àvia quan era a l’era amb les gallines i que és prou gràfica d’un temps que ja oblidem i que pot parlar més que les nostres paraules.
Amb els avis van venir els fills, set germans, un dels quals era el pare de la Maria. El Josep Garriga Ventura i l’Elvira Coll Gener, pares de la Maria, es van quedar a viure amb els avis un cop casats, fent de pagès. Van tenir dos fills, l’Esteve, que malauradament ens va deixar molt jove i la Maria, que avui ens rep amb una simpatia i una memòria envejables.
La Maria es va casar amb el Jaume Marquès Girbau i van tenir dos fills, en Josep que avui ens acompanya i la Roser, que ens va deixar molt aviat.
En Josep i la Rosa Bonet, la seva dona, però, ja fan lloc per a la cinquena generació de la família de ca l’Ànima, ja que tenen dos fills, la Sílvia i en Josep, i un parell de néts que ens mostren ben orgullosos.
Ca l’Ànima sempre ha estat una casa de pagès amb bestiar de vaques, vedells, cavalls, porcs, conills i gallines, a més de terres, fins que el marit de la Maria, el Jaume, va plegar i el fill Josep, que tot i treballar a fora ajudava a pagès fins que es va morir el pare, va conservar un petit hortet que encara avui li fa goig de portar i va llogar les terres.
La Maria diu que potser fa uns trenta-cinc anys que no va a mercat de Granollers a vendre, però que hi anava cada dijous. Hi venia ous, conills… Ara encara té cinc o sis gallines i una cria de conills per “al gasto”, perquè diu que sempre va bé.
L’any 1955 és quan es va fer la primera reforma de la casa i es va ampliar perquè tingués més habitacions, més sales i dues plantes. El 1995 es van fer les reformes del darrere i l’any 2000 es va acabar d’arreglar. Tenen una foto de quan encara hi havia una alzina centenària i el pou al davant de la casa. Ara l’alzina ja no hi és.
De totes les cases d’abans, ens diuen que només queden com a veïns de tota la vida ca la Gràcia i can Lloreda, que són cases antiquíssimes també. La resta ja són cases més noves: ca la Mercè, can Congost, can Gregori… Just de veí, també havien tingut el barber del poble de baix el pla. Ara el poble s’ha de desplaçar si vol fer-se un tall de cabells…
I és que abans eren altres temps! Es pot dir que totes les cases s’autoabastaven, perquè la terra donava menjar al bestiar i el bestiar a la família. Recorden que en temps de l’àvia de la Maria, a ca l’Ànima hi havia un forn i ella encara hi feia el pa. L’aigua la tenien del pou que ja van trobar fet, tot i que més endavant en van fer un de nou. Es pot dir que tot es tenia a casa.
Si reculem en la memòria de la Maria, quan encara tothom anava els diumenges a peu a missa — ara ja fa un quant temps—, ens diu que hi havia més caliu i més contacte amb la gent, perquè es tornava amb la colla o el veïnat. Els homes, els diumenges a la tarda anaven a fer el toc o a jugar a cartes, primer a can Pep i més tard a can Gregori. Anar a missa era una manera de trobar-se la gent.
I és que abans, era tot tan diferent! Al costat de can Gregori hi havia un rentador per a unes deu dones. Les dones hi anaven a rentar mentre hi feien safareig, i mai millor dit. Fins i tot dones de dalt Riba baixaven a rentar a baix al pla perquè encara que no us ho cregueu, l’aigua del riu era neta i a dalt, cap als anys cinquanta, hi faltava més aigua. El safareig era fet d’obra i l’aigua sempre hi passava corrent i per això es mantenia sempre molt i molt neta. A l’hivern hi portaven aigua calenta per aguantar la fredor.
Cada dilluns, totes les dones agafaven un carretó i el cove de la roba i cap al rentador. N’hi havia més d’un i estaven distribuïts més o menys per a cada grup de cases: a can Guixa, a can Baixeres, a can Colom, del camí de cal Nen fins a ca l’Enrani… No us penseu, també hi trobaven alguna anguila i peixos, de vegades.
El sabó, també era producció pròpia. I és que la necessitat aguditza molt l’enginy que cada dia deixem perdre. Si haguéssiu de fer sabó, necessitaríeu oli brut -perquè no calia agafar-lo bo-, una mica de llard, sosa en la quantitat apropiada, aigua i remenar-ho bé quan bullís al foc. Un cop la massa és feta i freda, cal tallar les peces segons la mida que es vulgui i cap al rec a rentar.
La Maria ja ens diu que d’ençà que tenen rentadora… i és clar, sense el rec, sense la trobada de les dones… es perd també “el safareig de la gent” i s’han anat perdent els safareigs on es rentava la roba.
Sembla que hagi passat molt temps, però la Maria té la sort d’haver viscut tantes coses i amb una claredat i una memòria del temps per treure’s el barret. Maria i Josep, gràcies per fer-nos de memòria de casa vostra i d’un bocinet de Llerona que viu en vosaltres i en aquesta casa, ca l’Ànima. Per molts anys!
Montserrat Pocurull Roca
Toni Argent, veí de les Franqueses, economista i professor de secundària, ha publicat el títol Després de classe. Argent fa 14 anys que treballa en l’àmbit de les classes de reforç extraescolar, i en el seu llibre ha volgut fer un balanç del món de les classes de reforç i de tot allò que envolta el fracàs escolar, analitzant-ne les causes i solucions. També compara el nostre model educatiu amb el d’altres països, com Finlàndia, i fa un toc d’atenció a un dels factors de més importància en l’educació escolar dels infants i joves d’avui: “la llei del mínim esforç”, que segons l’autor, tindrà un paper destacat d’ara en endavant.
Podeu trobar el llibre publicat per l’editorial Malhivern i una entrevista a l’autor al web www. votv.cat.
Aquest any la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals i del bestiar, es va celebrat el diumenge 10 de gener, tot just passat Reis. Com s’ha fet aquests darrers anys, els diferents integrants de la passada es van concentrar a la plaça de l’Espolsada. La benedicció d’animals es va fer al carrer Sant Ponç i posteriorment la passada va omplir els carrers de Corró d’Avall. La carreta amb la imatge del sant, que presidia la celebració religiosa a l’interior del temple, es situava al capdavant de la comitiva, a la que seguien animals individuals i carruatges. Tampoc van faltar a la cita altres animals més casolans, com són els gossos, gats, o d’altres de més exòtics. La cercavila va coincidir amb un dels dies més freds d’aquest hivern, però el sol que va lluir va donar vistositat a l’acte.
L’equip del Club d’Escacs de les Franqueses es va proclamar campió entre els equips de Segona Provincial de tot Catalunya en el Campionat de Ràpides per Equips jugat diumenge 27 de setembre a Sabadell. El campionat de partides ràpides es disputa a 10 rondes contra equips de totes les categories. Els jugadors de les Franqueses van aconseguir 21,5 punts individuals. Aquest any l’equip repetia la mateixa formació que ja havia aconseguit el títol fa un any: Fernando Méndez, Eduard Perales, David Guix i Salvador Barrios, els dos primers Mestres Catalans.
El dimecres 18 de novembre es va fer una recepció al Club a la sala de plens de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, amb la presidència de l’alcalde, Esteve Ribalta, i l’assistència dels regidors de l’equip de govern encapçalats pels de Cultura i d’Esports i Obres i Serveis. El president de l’entitat, Joan Mas, va rebre un record commemoratiu i els components de l’equip i jugadors del club van mostrar el trofeu acreditatiu del campionat. Després, els membres del club van signar al llibre d’honor d’Esports del municipi.
El proppassat cap de setmana 12 i 13 de desembre la nova rambla de Corró d’Avall va quedar engalanada d’estands, paradetes i gent amunt i avall. Així, la 14a Fira de Nadal es va ubicar a la zona d’aparcaments del CAP de Corró d’Avall amb una mostra d’animals de granja, un mercat d’avets, flors de Nadal i d’artesania. A la plaça de l’Ajuntament s’hi va aixecar la Carpa Escenari i la zona d’inflables. A la plaça del darrera de l’Ajuntament, el Club Tir amb Arc feia pràctiques de tir en dianes, i just davant l’Ajuntament, la Unió Ciclista les Franqueses va marcar-hi un circuit infantil per a bicicleta. Just a la rotonda que enllaçava la Fira de Nadal amb la rambla, l’entitat Clàssic Cars de les Franqueses també convidava als curiosos a donar un petit tomb en els seus llampants cotxes.
Omplint 800 metres quadrats de la rambla, una llarga carpa va acollir els 43 estands de la 5a Fira d’Entitats. Durant tot el cap de setmana, la Carpa d’Entitats, es va convertir en un passeig molt concorregut on les associacions, agrupacions, clubs i penyes convidaven al visitant a apropar-se al seu estand. L’estand guanyador de la 14a Fira d’Entitats ha estat el de la Fundació APADIS, que ha obtingut un premi de 500€.
Una altra de les novetats d’aquesta edició han estat els Encants de Nadal, activitat organitzada per l’ACC de Corró d’Avall, amb gairebé 40 paradistes disposats a vendre, intercanviar o regalar tota mena d’objectes i articles.
Coincidint amb la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties minoritàries, diferents actes van recollir fons de col·laboració. És el cas de la pedalada popular, la passejada en cotxe clàssic, l’esmorzar d’escudella i la botifarrada popular. En total es van recollir 1.080,03€. El tradicional Caga Tió, l’escudella d’en Pep Salsetes i la botifarrada popular van tornar a ser un reclam per a petits i grans.
La transformació de la carretera de Ribes en rambla entre les places Gaudí i de l’Ajuntament ja és una realitat. Finalment, el trànsit pel tronc central d’aquesta part de la carretera va desaparèixer aquest estiu i durant la tardor s’ha condicionat la part central, amb l’enrajolat i col·locació dels elements de mobiliari, mantenint a banda i banda els arbres que ja estaven plantats.
Les obres han durat uns 6 mesos, entre juny i principis de desembre. De fet, el dimecres 2 de desembre es va donar per inaugurada amb la presència de l’alcalde i diversos regidors. El regidor Joan Antoni Marin va dir que, acabant l’obra de la nova rambla en aquestes dates, es podria organitzar la fira d’entitats en aquest emplaçament. Des de l’Ajuntament s’espera que la nova rambla creï una nova centralitat a Corró d’Avall, tingui conseqüències positives per al comerç local i sigui un bon espai de trobada.
Les obres han comportat algunes afectacions al trànsit, com va passar l’última setmana de novembre, quan es va tallar la circulació d’aquest en el tram de la nova rambla per fer els acabats de l’obra. Algunes de les conseqüències de la remodelació han despertat els comentaris dels habitants de Corró d’Avall: la reducció de les places d’aparcament i les conseqüències sobre el comerç o sobre els equipaments de la zona, el canvi de les parades de l’autobús, la transformació de la rotonda que connecta la rambla amb la plaça de l’Ajuntament,…
Aquesta era l’actuació més important al municipi de les incloses al Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), promogut des del govern de Madrid per atenuar la crisi. També finançat des del mateix FEIL, a finals de novembre ha acabat la remodelació de la mateixa carretera entre la rotonda de la ronda Nord i la plaça de l’Escorxador, que ha restringit uns mesos l’entrada del trànsit des de Granollers. En aquest tram de la carretera, s’han ampliat les voreres, s’ha deixat espai per a l’aparcament al costat est i s’ha aprofitat per renovar enllumenat i mobiliari.
Una altra actuació que ha finalitzat recentment ha estat la remodelació del carrer Aragó, entre el carrer Cardedeu i la plaça d’Espanya. Els elements més destacats d’aquest canvi en aquest important carrer de Bellavista són les palmeres que s’han plantat, els nous fanals i les estructures prefabricades que separen el carrer de l’estació de tren. Aquesta remodelació també ha comportat una certa controvèrsia sobre la necessitat o no dels canvis introduïts.
Des del mes de novembre ja no cal esperar-se al pas a nivell del camí de Can Ramon Coix, a la línia de França, entre les estacions de Bellavista i Cardedeu. S’ha obert al trànsit un pont uns metres més avall i s’ha tancat al trànsit el que ha estat el darrer pas a nivell de les Franqueses, en qualsevol de les dues línies de tren que travessen el municipi. El Ministeri de Foment, a través d’ADIF, ha finalitzat les obres d’aquest pas sobre la via de ferrocarril aquest mes de novembre. El nou pont, que és força ample i té un carril de circulació per sentit, permet el trànsit sense obstacles entre la Sagrera de Corró d’Avall i el camí que recorre longitudinalment la Serra. Les obres s’han aprofitat per remodelar els accessos a aquesta via de comunicació i evitar la inundació del gual de la riera de Corró.
Aquesta setmana ha sortit al carrer el primer Garbuix del 2010!
Aquí en teniu una mostra.
Que el disfruteu!
Ja està tot a punt a les Franqueses per rebre SSMM els Reis d’Orient. Hi haurà tres cavalcades al municipi aquest dimarts, 5 de gener: una a Corró d’Avall, una altra a Llerona i una altra a Bellavista.
Els actes a Corró d’Avall començaran a dos quarts de cinc de la tarda a un taller de fanalets que es farà a la plaça de l’Ajuntament. A les cinc hi haurà una xocolatada i a un quart de sis de la tarda una actuació d’animació infantil. S’espera que arribin els Reis cap a un quart de set de la tarda, moment en què seran rebuts per l’alcalde Esteve Ribalta, que donarà pas als parlaments de benvinguda i a la salutació des del balcó de l’Ajuntament. A tres quarts de set començarà la cavalcada i a les vuit del vespre es podran lliurar les cartes als Reis al Casal Cultural de Corró d’Avall. Els organitzadors d’aquesta cavalcalda són el Patronat Municipal de Cultura, Educació, Infancia i Joventut, amb la col·laboració de la Comissió de la Festa Major de Corró d’Avall, el Club d’Escacs, l’AMPA del CEIP les Franqueses, Via Oberta, Quatre per Quatre, l’Associació Cívica i Cultural de Corró d’Avall, Clàssic Car, el Grup de Diables els Encendraires i el Centre de Modelisme.
A Llerona, el taller de fanalets començarà a les quatre de la tarda, al Casal Parroquial. A dos quarts de vuit començarà la cavalcada de SSMM els Reis d’Orient a la plaça de Santa Margarida. Festes Laurona ha organitzat aquest acte amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura, Educació, Infancia i Joventut.
La cavalcalda a Bellavista, organitzada per l’Associació de Veïns de Bellavista, començarà a les sis de la tarda i sortirà i arribarà al Centre Cultural de Bellavista. El lliurament de cartes a ses Majestats es farà en acabar el recorregut pels diferents carrers de Bellavista.
