Per celebrar el 20è aniversari de la revista l’edició d’enguany surt al carrer amb més de 6000 exemplars que seran repartits a les bústies de tot el municipi. Que el disfruteu! En primícia podeu baixar el pdf aquí.

Podeu baixar el pdf del numero 80 fent clic aquí!

La festa major de Llerona ha ocupat a gran part dels veïns d’aquest poble del municipi, sobretot amb el munt d’activitats per a totes les edats que es van programar el cap de setmana de l’11 al 13 de setembre. Un any més, la Comissió de Festes Laurona ha coordinat la seva organització, amb la col·laboració del Consell del Poble de Llerona, l’Ajuntament de les Franqueses i altres entitats.

Les activitats amb més participació són l’acampada, el rastrillo, el concursos de pastissos o el partit de futbol, on els lleronins i lleronines esdevenen els protagonistes.

D’aquests tres dies més intensos, que segueixen al dia 8, pròpiament el dia de festa major a Llerona, el divendres va comptar amb el teatre; el dissabte va tenir el sopar de festa major que va precedir el ball, i el diumenge es va disputar l’Animalada, partit de fangueig on tothom hi pot participar i acabar com un cromo. Com a complement, aquest any es va muntar una pista d’escalèxtric a l’interior del Consell del Poble que feia les delícies dels grans i dels més petits. No hi van faltar tampoc els jocs de cucanya, inflables o competicions de petanca, ping-pong o escacs.

Sé que, per a molts, pot sonar curiós, però en un passat molt proper va existir un món diferent. Un món on la gent deixava les seves bicicletes al carrer, recolzades a qualsevol arbre, sense cap tipus de cadena ni candau, i ningú no les tocava, i on els veïns de l’escala, per poc que es coneguessin, se saludaven somrients a l’encreuar-se. Un lloc on els diners eren, per a molta gent, quelcom que ajudava a tirar endavant i no una obsessió possessiva i malaltissa. Un món on, per norma general, l’abús i l’egoisme eren coses pròpies d’éssers molt aïllats. I a conseqüència de tot això, el preu de totes les coses tendia a un valor just. Un lloc on, sense anar més lluny, el preu d’un modest habitatge representava, en el pitjor dels casos, l’equivalent a 100 mensualitats d’un sou mitjà, i no pas l’equivalent a 300 sous, com passa avui.

Va existir un món on era del tot impensable que el partit polític amb més indicis de presumptes trames delictives resultés el preferit pels electors en les enquestes sobre intenció de vot.

Un estrany món on la cultura era un luxe, una cosa buscada, i la gent pagava per ella i fins i tot presumia de la seva recerca sense caure en l’esnobisme. On els propietaris de les emissores de ràdio compraven els discos que punxarien posteriorment, en funció de criteris de qualitat, en lloc de rebre diners per punxar el que alguna empresa dictés (suborn encobert?). Un món on la publicitat era un bell i creatiu accident del paisatge, en comptes de resultar una llosa asfixiant i omnipresent que eclipsa tots els horitzons.

Un lloc on l’emissió dels programes de televisió tenia una intenció lúdica però també pedagògica, i on mai no es retirava un programa a la tercera emissió per carència d’audiència. I on, per descomptat, en cap d’aquests programes es podia sentir una expressió com “a ti lo que te pasa es que eres una hija de la gran puta”, perquè una frase així hauria estat notícia a la primera plana de tots els diaris, i el director de la cadena televisiva hagués hagut de demanar una disculpa de manera pública, o bé presentar la seva dimissió.

Va existir un món on els mitjans de comunicació no feien ferum a partidisme o, en tot cas, aquesta era bastant discreta. On la vinculació i dependència entre partits polítics i ideologia arrelada era molt més visible que la vinculació entre aquests i l’empresariat.

En les darreres dècades, la nostra societat ha millorat en molts aspectes, sobretot en el terreny de les llibertats: llibertat de pensament, llibertat d’expressió, llibertat sexual… La igualtat entre homes i dones, i la progressiva laïcitat del nostre entorn també han suposat grans avenços en el terreny de les llibertats. Però, tot i així, no sé… De tant en tant, encara somio amb aquell món estrany que vaig veure, amb tantes coses meravelloses, i m’entren ganes de viatjar-hi de nou.

Me’n vaig a dormir, que ja és tard i em dec estar fent gran. Bona nit.

Vendre, intercanviar o regalar. Qualsevol opció era vàlida per disposar d’una taula i para-sol a la plaça de l’Espolsada. Així va néixer, el dissabte 17 d’octubre, el Mercat dels Encants, nom amb què s’ha anomenat la nova proposta de l’Associació Cívica i Cultural de Corró d’Avall (www.lacivica.com). Amb la presència de 37 paradistes, la plaça va convertir-se en un mercat d’objectes i articles amb la particularitat que els marxants eren els mateixos veïns. En un moment on l’economia domèstica demana “fer punta al llapis” aquesta ha estat una oportunitat per adquirir productes de qualitat i en bon estat a uns preus sense competència. Joguines, llibres, càmeres fotogràfiques, calçat, roba de nens i d’adults, aixetes, articles de cuina, peluixos i moltíssimes coses més estaven a la venda a uns preus, realment, de crisi. Pels mateixos venedors “l’important no era el guany econòmic, sinó la satisfacció de no haver de llençar”. Al llarg de tot el dia l’afluència de públic va ser contínua, tot i que segurament va ser durant el migdia quan hi va haver més gent. Molts dels visitants es queixaven de la poca difusió que es va fer del mercat, encara que segons ens comenta Mercè Callejón, promotora del mercat dins la Cívica, “s’ha fet força propaganda impresa que s’ha distribuït pels comerços, però com a poble hem de trobar un sistema més net, útil i rentable”. No obstant, l’organització valora molt positivament tant l’interès dels veïns per treure i oferir els seus objectes en desús, com la quantitat de curiosos i interessats que ha atret la fira. Tot i que en un principi, la Cívica pretén convocar el Mercat dels Encants anualment, l’èxit d’aquesta edició i la petició de força gent per apuntar-se en properes edicions ha fet que l’organització consideri fer-la més d’un cop a l’any.

Per altra banda, el Mercat dels Encants va servir, també, perquè el grup de fotografia Zoom-les Franqueses (zoomlesfranqueses.blogspot.com) exposés en públic les fotografies finalistes de la primera edició dels concurs “Ensenya’ns el teu estiu en 1 imatge”. A mitja tarda, es va emetre el veredicte de les fotografies guanyadores i es va fer l’entrega dels premis.

Com a rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Corró d´Avall, vull fer els següents aclariments sobre la titularitat del Cementiri parroquial de Corró d´Avall (ens referim a l’antic recinte construït per la parròquia el 7 de maig de 1863) i sobre l’administració d’aquest cementiri parroquial, per part de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès.

Hi ha un conveni, que continua essent vigent, entre la Parròquia de Santa Eulàlia i l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès signat el tres de maig de 1987 per Mn. Francesc Adell  Agustí, rector de la parròquia, i l’alcade de les Franqueses del Vallès en aquell moment, el Sr. Ricard València Schuster.

Les clàusules  d’aquest conveni,  en referència a la titularitat i administració són les següents: (només vull fer esment de les que corresponen a la propietat i administració)

Primer: La Parròquia de Sta. Eulàlia de Corró d’Avall cedeix, gratuïtament i sense càrregues, l’administració del Cementiri Parroquial a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès.

Segon: El Cementiri queda de propietat de la parròquia, amb tots els seus drets, i conservarà el caràcter sagrat del recinte, al qual no obstant, i mentre sigui administrat per l’Ajuntament, podrà realitza-hi inhumacions de qualsevol persona, sigui quina sigui  la confessió religiosa a la que pertanyés en vida.

Tercer: L’Ajuntament de les Franqueses accepta aquesta cessió i s’obliga a portar amb delit l’administració del cementiri en benefici dels seus ciutadans.

Quart: L’Ajuntament de les Franqueses es farà càrrec de la conservació, neteja i quantes reparacions siguin necessàries i procurarà que no s’hi produeixi cap acte que estigui disconforme segons la característica de Cementiri esmentada anteriorment.

Nota: L’impost de manteniment i conservació  que cobra l´Ajuntament de 12 euros anuals (any 2009), i també l´import de 43 euros -el seu benefici- per canvi de nom del titular, han de ser en benefici dels seus ciutadans, tal i com diu la clàusula tercera; en aquest cas, en benefici del Cementiri parroquial, administrat pe l´Ajuntament, amb 1.458 nínxols en cinc nivells i quatre sepultures. Fem comptes. La Parròquia no es beneficia econòmicament de res.

Moltes gràcies,

Mn. Josep Gassó i Lécera

Rector de Corró d´Avall

En Dani Pérez és un dels humoristes més coneguts de tot el país. Sovint se l’ha comparat amb el Pepe Rubianes. I és que, com en Rubianes, el Dani Pérez es dedica fonamentalment a l’art dels monòlegs, a fer riure la gent a partir dels fets que passen dia a dia al nostre voltant. Fa poques setmanes va passar per Corró d’Avall per actuar a la Festa Major i Garbuix va aprofitar per fer-li una entrevista “ de pas”.

Com vas començar en el món dels monòlegs?

Jo sóc administratiu, tot i que he treballat molts anys de comercial. A l’anterior crisi, a l’any 1993, no hi havia feina i, o bé feia com el protagonista de la pel·lícula Tootsie o intentava introduir-me en el món de l’humor, que sempre m’havia agradat. I així vaig començar, primerament a la ràdio, a la Cope-Maresme, fent imitacions de personatges. Després, de mica en mica, vaig continuar amb actuacions en directe a pubs… cap al 1996.

Quin és el primer record que tens de les Franqueses?

La primera vegada que vaig actuar aquí, en un envelat, va ser amb la Maite Carreras i en Xavi Franquesa. Al Vallès sempre he tingut molt bona acollida; és gairebé com sentir-se a casa. Em sembla que a hores d’ara queda poc Vallès on jo no hagi anat a actuar.

Què ha provocat que el món dels monòlegs estigui tant en boga?

De ben segur que la televisió, amb gent com Andreu Bonafuente o el Club de la Comedia. Actualment, però, hi ha molts monologuistes. Quan jo vaig començar, pràcticament no n’hi havia i quan anaves a una festa major simplement eres el “dels chistes”. Avui en dia qui vulgui dedicar-se a l’humor o als monòlegs pot anar a qualsevol local i tindrà un públic disposat a escoltar-lo sabent prèviament quin tipus d’espectacle va a veure. Això jo no ho he tingut. Però, també és cert que abans l’acudit era propi de l’humorista i ara, en canvi, el monòleg representa una progressió de l’humor. Afortunadament podem dir que el monòleg ha trobat el seu lloc, igual que les nits de jazz a l’estiu.

Improvises dalt de l’escenari?

Sí, tot i que depèn del dia i del públic amb el que et trobes. Moltes vegades, quan pujo a l’escenari no sé ni què explicaré, però tinc uns temes pensats i vaig fent. En altres ocasions, en canvi, val més posar una espècie de pilot automàtic i deixar fer.

És fàcil aconseguir el riure del públic?

Fer riure a la gent és molt difícil. Penso que és més fàcil fer riure a mil persones que a vint-i-cinc, però veure riure dóna caliu. Per a mi, una feina mal feta és quan no riu ningú, encara que aplaudeixin al final.

Eren poc abans de les 9 del vespre del divendres 18 de setembre quan el Dr. Ramon Velayos sortí al balcó de l’Ajuntament. Ell va ser l’escollit aquest any per a dur a terme el pregó que donava inici a la festa major de Corró d’Avall. El Dr. Velayos va fer un repàs, amb bon humor, a la seva trajectòria laboral al municipi. Era el tret de sortida a la festa més important que té lloc a Corró d’Avall.

Enguany la festa major presentava diverses novetats. D’entrada la decisió (polèmica per a alguns) de no muntar el tradicional envelat; totes les activitats s’han fet a l’aire lliure o bé en instal·lacions municipals. També cal esmentar la recuperació d’activitats com la gimcana Quo Vadis o l’organització d’altres de noves com el sopar a base de pinxos que va organitzar l’Associació Cívica i Cultural.

Entre els actes amb més participació cal destacar, com gairebé cada any, la botifarrada popular (enguany es van coure més de 1.000 botifarres) o la cremada de l’Ajuntament. Tota una demostració la que fan, any rere any, el grup de Diables Els Encendraires sobre com fer de la pirotècnia tot un espectacle.

A lamentar la manca de més públic en alguns actes, com en la sessió de monòlegs de l’humorista Dani Pérez al Casal Cultural. L’arrossada tampoc va comptar amb la participació esperada i potser, en noves edicions, caldrà buscar mecanismes per fer aquest acte més popular.

Tanmateix a Corró d’Avall, l’acte central de la festa major és el ball de l’Espolsada. Té lloc el dilluns a la tarda i enguany es va traslladar a la pista annexa al pavelló polisportiu, però malgrat aquesta novetat la participació fou bastant similar a la d’anys anteriors. Com sempre, més gent a mirar que a ballar, però aquest també és un element clàssic de la festa. Tot plegat va acabar amb el tradicional ball de festa major i coca i cava per a tothom, servit pels membres de la Comissió de la Festa Major.

L’edició d’enguany de la festa major de Bellavista, la primera del municipi, es presentava carregada de novetats, no només en la programació, sinó en la seva organització. Aquesta edició va anar a càrrec de la recent creada comissió de festes de Bellavista, una nova entitat formada per diferents entitats de Bellavista.

La programació presentava activitats per a tots els públics, des dels clàssics correfocs amb els seus timbals, passant per la ruta de la tapa, la gimcana de 4×4, el correaigua o els espectacles infantils.

Una altra de les novetats de la festa major era la ubicació de les atraccions, que aquest any es van allunyar de la Plaça Major per així donar més aire als espectacles. La participació va ser un èxit rotund i la gent va omplir tots el actes, especialment l’actuació del conegut grup Hotel Cochambre.

Des de la comissió valorem molt positivament aquest nou model de festa major, on tenen cabuda totes les entitats del municipi i on es poden aportar noves idees. Des d’aquí fem una crida a tothom que vulgui col·laborar en la preparació de la propera festa major, que només cal que es posi en contacte amb la comissió a través del l’espai www.festesbellavista@gmail.com.

Ismael Cañas

Abans de la festa major: Per escalfar motors, IV Caminada Nocturna. Durant una nit plàcida i estrellada 300 persones van poder recórrer alguns dels paratges del poble.

Primer cap de setmana d’agost (31 de juliol, 1 i 2 d’agost): Comença la festa. Divendres, l’acte més popular, la botifarrada. El més curiós, l’exposició de fotografies, objectes i testimonis aportats pels veïns sobre les eines, paraules, feines i costums relacionats amb el cultiu del blat. Dissabte, Anem a esmorzar amb bicicleta, jocs tradicionals per a la mainada i Sopar de Festa Major. Diumenge, activitats esportives per triar i remenar: bitlles, dòmino i futbol. A les 12:30 no va faltar la Solemne Missa de Festa Major amb el cant dels Goigs al patró de Sant Mamet. Taller de vencins a la tarda. No sabeu què són? Primera pista, els joves ho van intentar, però els grans els van aconseguir fer molt millor. Segona pista, està relacionat amb l’acte que hi va haver a continuació: Tast de pans portats de casa. Un èxit, amb 7 propostes que els assistents van poder tastar.

A continuació: Arrel de l’exposició de pintures d’Elisa Martínez, des de setembre existeix un curs de pintura per a majors de 12 anys.

Agraïm la informació proporcionada per Alegria Comas, Pruden Panadès i Martí Viure.