La revista Garbuix organitza el proper 4 de juliol la 17a caminada nocturna. Enguany la caminada estarà ambientada als anys vint, al voltant d’una de les pel·lícules de Charles Chaplin. En referència als 20 anys que celebra la revista.

El recorregut de la caminada serà de 9 quilòmetres pel municipi de les Franqueses del Vallès. L’horari de sortida serà al voltant 22h

.

“Pels francesos, Barcelona és la ciutat dels seus somnis”

La Gemma Barberillo i Nualart va néixer el 1988 i ha viscut sempre a Corró d’Avall. Ara fa uns mesos, el setembre del 2008, es va instal·lar a París per seguir els estudis de Traducció i Interpretació en anglès i francès. Tot i que ja és a tercer de carrera, haurà de tornar per acabar la llicenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest curs però, l’acabarà a la Université de París, la Sorbonne, una de les més prestigioses d’Europa i, sens dubte, la més important de França, que li pot obrir moltes portes de cara al futur. La Gemma admet que s’enyora de casa, sobretot per la família i les amistats, però encomana la seva fascinació per París, ciutat que descriu com a acollidora i encantada, encara amb l’empremta bohèmica que hi van deixar artistes com Manet, Descartes, Ravel, Flaubert o Zola. Tot i això, a la Gemma, París se li presenta com una ciutat d’oportunitats, concorreguda per estudiants d’arreu i plena de meravelles. Podria ser que aquest trasllat cap a la capital francesa no s’acabés aquí: l’experiència d’aquests mesos ha despertat en la Gemma la il·lusió d’instal·lar-s’hi per molt més temps. A continuació, ens explica els canvis que li ha aportat aquesta nova vida, tant a nivell acadèmic com a nivell personal.

Què t’ha fet marxar: els estudis o el desig de veure món?

Totes dues coses. Ho necessitava pels meus estudis, perquè el fet d’estudiar Traducció i Interpretació requereix aprendre bé el francès, i fer una immersió en la cultura francesa n’era la millor manera. Però també perquè m’encanta viatjar i tenia moltes ganes de fer un canvi.

Per què vas escollir París?

Podia ser qualsevol ciutat europea, però jo estudio l‘anglès i el francès, així que havia d’escollir entre Anglaterra i França. Finalment, em vaig decidir per una ciutat francesa, ja que és la llengua que feia menys temps que estudiava. De totes maneres, vaig triar tres ciutats franceses i la meva universitat va ser la que va prendre la decisió final. Tot i així, París era la meva primera opció, vaig tenir molta sort.

Ja que no has viscut mai a ciutat, has notat molt el canvi pel que fa a la dimensió de localitat?

Molt canvi! Aquí tot són grans dimensions: edificis, carrers, distàncies… Molta gent, molt trànsit… He passat de la tranquil·litat al bullici. Però m’he acostumat a tot això. Al principi notava més el contrast, però ara ja m’hi sento com a casa.

Hi deus trobar molts avantatges…

Aquí cada dia pots fer una cosa diferent. Vaig a la universitat però, pel que fa a la resta, no tinc mai una rutina. Sempre puc escollir un lloc diferent per visitar, una activitat nova per fer… Mai acabes de conèixer-ho tot. Això em fascina.

I quins inconvenients hi veus?

Un dels grans inconvenients són els preus, que moltes vegades són desorbitats en comparació a Catalunya.

Has notat diferències entre el caràcter català i el francès?

Aquí, a París, la gent és extremadament educada i a la vegada freda. Tenen una educació impecable, però és difícil poder arribar a fer-hi una amistat o tenir-hi simplement una llarga conversa. A Catalunya, potser la gent és una mica més oberta.

Segueixes al corrent de què passa al municipi i/o a Catalunya?

Sí, alguna vegada llegeixo el diari per Internet, però majoritàriament són els meus pares els que m’informen del que passa a Catalunya, si hi ha alguna cosa important. Ara, amb les noves tecnologies, és molt fàcil posar-se en contacte.

Aquí sovint tenim noves d’en Sarkozy. Des de la capital francesa us assabenteu gaire del que passa al nostre país?

No he sentit a parlar gaire de Catalunya. Ara per ara, només es parla del nou president dels Estats Units, l’Obama; els diaris en van plens cada dia.

Què en pensen, el francesos, de Catalunya?

He trobat de tot. La gran majoria estan interessats per Catalunya, sobretot per Barcelona, i són conscients de la seva llengua i la riquesa de la seva cultura. D’altres, m’han arribat a dir que el català és un dialecte.

Diuen que París és una de les ciutats europees més idíl·liques. Hi estàs d’acord o s’ha de desmitificar?

Hi estic totalment d’acord. És cert que un cop vius aquí, no té la màgia del principi. Tens una rutina, unes preocupacions… com a qualsevol lloc, però no deixa de tenir un encant especial que no es troba en cap altra ciutat. És una ciutat molt acollidora. No en marxaria mai.

Barcelona és més petita, però tu creus que ha d’envejar la ciutat dels pintors?

Barcelona té el seu propi encant. De fet, tots els parisencs, quan els dic que sóc de Barcelona, em diuen que és la ciutat dels seus somnis. Tothom està meravellat amb la nostra ciutat. I crec que tenen raó, és una ciutat única. Com que jo l’he tinguda sempre, no li he donat mai importància, però ara me n’adono, que tenim molta sort. És una ciutat molt valorada arreu del món.

En especial, què t’agradava de viure a les Franqueses i què t’entusiasma més de viure a París?

De viure a les Franqueses m’agradava el fet de tenir-ho tot relativament a prop. Poder agafar el cotxe i plantar-me a qualsevol lloc de seguida. I sobretot el fet de tenir la família i els amics al meu costat. Pel que fa a París, és el futur! És la ciutat de les oportunitats, del coneixement… Aquí tens moltes més possibilitats de formar-te com a persona i de créixer, sobretot pel fet d’estudiar en una de les universitats més importants d’Europa, la Sorbonne.

Tens previst tornar a casa o faràs de París casa teva?

M’encantaria quedar-me a París. De totes maneres, ara per ara és impossible allargar-hi els meus estudis perquè no existeix un equivalent exacte de la meva carrera i la beca només és d’un any. Però de cara a un futur, no descarto la possibilitat.

Des que el govern d’en ZP va posar en marxa les mesures anticrisi, només hem vist ajuts als bancs, a la indústria de l’automòbil i sobretot l’augment de l’obra pública. Per augmentar aquesta darrera s’han inventat les ajudes directes als ajuntaments, perquè facin inversions en obra pública.

En el fons, això no deixa de ser política de galeria de tota la vida. Abans, el “caudillo” inaugurava “pantanos” (per això li deien, Paco el rana); ara inauguren altres mausoleus i/o obres sense solta ni volta.

A les Franqueses les ajudes del govern estatal serviran per convertir la Ctra. de Ribes en una rambla, l’adequació de la plaça major de Bellavista, la remodelació del camp de futbol de Llerona i la remodelació del carrer Aragó i la plaça Espanya de Bellavista.

Per Els Verds la majoria d’aquestes obres no són prioritàries i serviran només per pujar l’ego personal d’alguns membres del govern municipal i, la resta -si no canvien les coses- ho assumirà per omissió (les decisions del govern són solidàries).

De totes elles, la conversió en rambla de la Ctra. de Ribes és la més innecessària de totes. No tan sols perquè no aportarà ni cohesionarà res (com ho volen vendre), sinó que a més generarà uns problemes de mobilitat que creiem que no s’han plantejat.

Quan es fa una obra d’aquestes dimensions i d’aquesta afectació (1.800.000 €), cal buscar el consens i la participació ciutadana real. Tota la participació ciutadana s’ha basat en la consulta que va fer el senyor Torné (us agraden els arbres verds o grocs, les papereres rodones o quadrades) i una xerrada informativa a can Font. En cap moment s’han fet les preguntes claus: cal fer aquesta obra?, és prioritària aquesta inversió?, aquests diners es podrien invertir en altres actuacions més necessàries?

Doncs bé, Els Verds creiem que aquests diners es podrien haver invertit en altres actuacions, com ha fet l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que els dedicarà a eliminar totes les barreres arquitectòniques del seu municipi. Aquí es podien haver destinat a arreglar voreres i carrers de Bellavista i Corró d’Avall o bé a complir amb la normativa que obliga a deixar a nivell de vorera els forats on hi ha plantats arbres, o bé adequar els parcs infantils del municipi a la normativa vigent o fins i tot per solucionar el nyap del Falgar.

En definitiva, per aquest govern municipal, la rambla de la Ctra. de Ribes és el seu “pantano” particular. Malauradament passen els anys i segueixen apareixent els mateixos tics.

Salut i ecologia.

Ferran Gontán

Regidor d’Els Verds

Fa un trimestre, en l’anterior edició del Garbuix, us deia que havia arribat l’hora del poble, l’hora de la seva gent, que se’ns girava feina, que ara ens tocava decidir, doncs, pel que sembla, l’actual govern no té gaire ganes de fer-nos treballar. Com a veí de les Franqueses desconec que hagin fet cap pas per iniciar els tràmits de redacció del nou POUM.

La veritat és que estic del tot desconcertat, m’arrepenteixo de creure en ells, però sobretot, d’enganyar-vos a l’hora de fer propostes per la nova redacció del POUM i d’animar-vos a fer una feina, que de moment no existeix.

Ells deuen saber el per què, el quan, el com i l’on, però la veritat és que els veïns NO en sabem res.

I mentre, els plans urbanístics del municipi, qui sap com acabaran? Què se’n farà del Falgar? Què se’n farà del Teatre Auditori de Corró d’Avall? Què se’n farà del Sector N (polígons industrials de la Carretera de Cardedeu)? Com es resoldran els problemes d’aparcament de la Zona Esportiva de Corró d’Amunt? Quines mesures adoptarà el govern municipal per evitar o pal·liar els efectes de la Planta Incineradora de Biomassa de la Garriga? Què faran en relació al IV Cinturó?

Estimats governants, ja fa gairebé un any que sou al capdavant del municipi, no sé si és molt o poc temps, però la veritat és que no en sabem res de vosaltres, no en sabem res del futur dels nostres pobles.

Si teniu les idees clares, si sabeu per on van els trets, sigueu valents, doneu la cara, expliqueu-nos com està i com serà el nostre municipi.

Feliç primavera!

En Pep

Les rambles arriben a les Franqueses. I no ho dic pel nou model d’urbanització que s’ha projectat pel tram de la carretera de Ribes just abans d’arribar a la Casa Consistorial. Les noves rambles són a l’altre costat del Congost: el passeig fluvial, el carril bici, la ruta del colesterol o com en vulgueu dir. Des que es va inaugurar aquest passeig que enllaça Canovelles amb la Garriga hem creat una zona de lleure, salut i relaxació. L’únic inconvenient que hi veig és l’actitud de moltes de les persones que hi transiten, moltes d’elles fugint de la ciutat, buscant un indret més tranquil i acollidor, amb una gent més cordial… però sense voler canviar els seus hàbits d’educació. A poble tenim el bon costum de saludar els caminants que trobem en el nostre camí, coneguts o no. Aquesta és una lliçó que s’hauria d’ensenyar a tothom. Potser fóra bo d’enviar aquesta proposta al departament d’Ensenyament a veure si l’inclouen a Ciutadania. O millor encara, crear un curs d’adaptació a la vida fora de ciutat; un curs d’educació i bones maneres.

Joan A. Guillem

És estrany que tanta gent s’esveri si un jutge pretén jutjar el franquisme. La raó és que han passat molts anys i és cert, fa vergonya. I justament per això, pel fet que ha passat massa temps, ja no queden responsables vius d’aquelles atrocitats, però sí que queda pendent poder reparar la memòria dels morts i dels represaliats i, a més, quedem les seves famílies.

Tant poder tenen encara els descendents d’aquells responsables de la repressió del franquisme que també ens volen silenciar després de tants anys? Pot, una llei imposada de manera sibil·lina, esborrar de la història els crims contra la humanitat?

Cada vegada que es demana la revisió d’un procés de la dictadura, aquest no es permet. Noms com Julià Grimau, Salvador Puig Antic i tants altres que acabaren en penes de mort.

No m’estranya que el senyor Fraga Iribarne posi el crit al cel. Moltes d’aquestes sentències es van executar durant els anys en què ell fou ministre franquista i per tant responsable directe d’aquells crims.

Tanta por fa que s’obrin fosses i els familiars recuperin les seves despulles?

A qui fa por i preocupa que es conegui després de tants anys la veritat dels 40 anys de dictadura i d’aquella guerra?

Ara, quan els pocs responsables que queden porten mantell democràtic i que no es demanen responsabilitats ni revenja, ara també ens volen fer callar i oblidar, i amagar la veritat a la nostra joventut.

Ara, després de tants anys, és el moment de deixar parlar als jutges, d’assumir la nostra història i per fi fer el necessari procés al franquisme.

Justament ara, quan a principis d’aquest més de març és l’aniversari de la mort de Salvador Puig Antic, cal posar les eines per tancar ferides i tancar-les bé, no en fals. I que finalment aquest país deixi de debatre’s entre vencedors i vençuts. Justícia històrica i assumpció serena del nostre passat.

Teresa Buigues

El passat dia 12 de gener, es va celebrar el Consell del Poble de Llerona. Membres de la Plataforma Antiincineradora del Congost van informar de la tasca d’investigació que s’està fent per conèixer els efectes sobre la salut que podria tenir la ubicació de la planta Incineradora de Biomassa que l’empresa Tamayo vol instal·lar a la Garriga.

Experts consultats, unànimement, mostren la seva incomprensió respecte el fet que es pugui autoritzar una instal·lació d’aquest tipus tan a prop de tres escoles i  de diversos nuclis urbans. Tots coincideixen en què és contaminant i perjudicial per a la salut, a pesar de totes les mesures de seguretat que s’hi posin. És per aquest motiu que recomanen que se situï, com a mínim, a 4 Km. de nuclis urbans.

També han analitzat l’informe de la UPC, que hem pogut comprovar que és incomplert, ple de contradiccions i punts febles i del que no es pot desprendre que doni llum verda a aquesta instal·lació.

El que sí que queda clar és que una part important de contaminació produïda per la incineradora aniria direcció sud i sud-oest, o sigui cap a les Franqueses, l’Ametlla, Canovelles i Granollers. Les Franqueses seria una de les poblacions més perjudicades, sobretot Llerona i Corró d’Avall, i caldria partir de medicions reals de contaminació per saber si la contaminació estaria dins els límits legals

És per aquest motiu que es va presentar al Consell del Poble de Llerona una proposta de resolució, que va ser aprovada per unanimitat, demanant a l’Ajuntament que insti la Generalitat de Catalunya a revisar la ubicació de la planta incineradora; que s’encarregui un informe imparcial directament a la UPC; que es realitzin medicions reals de contaminació durant un any a Llerona -medicions que començaran en breu-; que s’insti a l’Ajuntament de la Garriga a fer el mateix; i que a partir dels resultats es facin nous estudis ampliats també a les Franqueses. A més, se sol·licita que el Ple de l’Ajuntament es manifesti contra la Planta Incineradora.

La Vanguardia va informar que la Comissió Europea ha obert un expedient a Espanya, per la mala qualitat de l’aire, perquè no s’ha adaptat a la Normativa Europea de contaminació mediambiental. Podeu comprovar en aquest l’article, que la Comissió Europea parla de micropartícules que, a causa de la seva dimensió, no existeixen filtres que les aturin i que són molt perjudicials per a la salut. L’informe del Dr. Ferrís adverteix del mateix, i que la planta incineradora n’emetria en grans quantitats: es produirien 1.200 tones de cendres per any. El Dr. Ferrís és un prestigiós oncòleg, (trobareu l’informe i el currículum a http://antiincineradoradelcongost.blogspot.com). Alguns polítics diuen d’ell que és un il·luminat i que no els mereix confiança. Ara, què diran, que a la Comissió Europea també són uns il·luminats?.

Glòria Lloreda

Associació de veïns el Gorcs

Membre de la Plataforma antiincineradora del Congost

Ens ha tocat viure un hivern força complicat, amb nevades, pluges i ventades. Unes inclemències meteorològiques que fins i tot es van cobrar la vida de persones adultes i de menors al municipi de Sant Boi de Llobregat.

A les Franqueses del Vallès les tasques de reparació de les desfetes ocasionades pel fort vent de finals del mes de gener es van fer de seguida. En pocs dies, temes com les caigudes de senyals de trànsit, voladissos o rètols publicitaris van quedar arranjats de seguida.

Els efectes de les ventades, però, encara són visibles als boscos del municipi, on s’està elaborant un estudi perquè la Generalitat pugui fer una intervenció, conjuntament amb els propietaris, amb vistes a l’estiu, per reduir el risc d’incendis.

A banda de congratular-nos perquè cap persona de les Franqueses es fes mal en unes condicions climatològiques tan excepcionals com les que es van viure amb les ventades, voldria destacar i agrair la implicació i esforç de diverses àrees del consistori: Policia Local, Brigada Municipal d’Obres, així com les dues dotacions de Bombers de la Generalitat que van intervenir al llarg de tot el dia, i dels veïns i veïnes del municipi que també van col·laborar en una situació tan delicada.

Des de primera hora vaig estar a diferents punts del municipi comprovant els efectes de la ventada i per això ja vaig fer aturar, a les 9 del matí, les competicions esportives a l’aire lliure. També es va suspendre, a la tarda, la representació d’una obra al Teatre Auditori de Bellavista. En aquests casos, el primer que s’ha de fer és promoure mesures de prevenció i això és el que hem tirat endavant des del consistori, quan s’han produït condicions que poden posar en perill als ciutadans i ciutadanes del municipi.

Una bona coordinació dels diferents serveis municipals, dels bombers de la Generalitat i de Protecció Civil són clau en situacions complicades com les que poden provocar unes condicions climatològiques molt adverses. Al municipi de les Franqueses del Vallès, a més a més, hem d’afegir la professionalitat i l’esforç de les persones que hi treballen i que tant el cap de setmana de les ventades del mes de gener com en altres circumstàncies adverses que ho requereixen sempre responen amb gran eficàcia. Per aquest motiu, els faig aquest agraïment públic i els encoratjo a seguir així en el futur.

Josep Badia

Regidor d’Esports i Serveis Municipals de les Franqueses del Vallès

Ricard València i Schuster neix a Granollers el 1947 i ve a viure a les Franqueses l’any 1969. És delineant projectista. Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya fins a 2003, fou el primer alcalde de les Franqueses del període democràtic. Va exercir el càrrec durant les quatre primeres legislatures després de la restitució de la democràcia (1979-1995). Fou membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental entre els anys 1988 i 1991. Actualment no està afiliat a cap partit.

Aquesta entrevista finalitza el cicle de xerrades amb els alcaldes, que Garbuix ha dedicat al 30è aniversari dels ajuntaments democràtics.

Quan i com entra en la política?

Vaig començar a treballar quan tenia 14 anys i per a mi la política obrera ja era política, encara que no fos dins de cap partit. Als 16 anys vaig entrar a la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Quan vaig tornar de la “mili”, després d’algunes incursions en partits d’esquerres, el 1975 em vaig afiliar al PSC-Reagrupament, de Josep Pallach i Josep Verde Aldea.

Quines motivacions el van portar a la política?

Vaig creure que la meva aportació al benestar de la classe obrera podia donar més rendiment a través de la política de partit que no pas de la política sindical.

Com es va crear l’agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya a les Franqueses? Hi va participar?

L’any 1978 es produeix l’acord de PSC-Congrés i PSC-Reagrupament amb el PSOE, per fundar el PSC-PSOE. Uns quants que havíem estat a la branca Reagrupament i uns altres a la branca Congrés vam ajuntar-nos i vam crear l’agrupació de les Franqueses; tot això sense tenir local i trobant-nos a les cases particulars.

Com va acabar sent el primer cap de llista?

Vam fer una candidatura independent formada per persones de diferents partits i d’altres que no eren de cap. Es deia Treball i Honradesa per a l’Ajuntament i tenia el suport del PSC i PSUC. Tothom volia estar a la llista però ningú ser-ne primer. Aleshores, es va fer una votació entre nosaltres per escollir qui l’encapçalaria i em va tocar. Faltaven 5 mesos per a les eleccions. Tots, més o menys, ho fèiem il·lusionats per canviar les coses. Les altres candidatures eren Candidatura Independent pel Poble (CIP) i Convergència i Unió (CiU).

Vostè va néixer a Granollers. Com es va donar a conèixer a les Franqueses?

Jo vivia aquí des del 1969. Com a ciutadà amb tres fills que anaven a l’escola pública, estava involucrat en l’Associació de Pares d’Alumnes (llavors l’APA), érem usuaris del centre mèdic, assistia a les festes majors, concerts de Marata… però sense cap pensament de presentar-me a les eleccions.

Què es van trobar a l’Ajuntament?

Ens vam trobar una institució sense contingut, sense iniciatives, burocràtica, sense patrimoni ni expectatives. La major part de zones urbanes dels pobles no tenien els serveis mínims (enllumenat, clavegueram, aigua potable, asfaltat).

A què s’havia donat prioritat durant els anys anteriors?

Jo crec que a l’edificabilitat. Ens vam trobar un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’inicis dels 70 que, per exemple, preveia edificis de planta baixa i quatre pisos a Corró d’Amunt, o parcel·lar uns 2km² de bosc per a una urbanització a Llerona . A més, tot era un teixit de reserva de terrenys per a carreteres, cinturons, autopistes… Hi havia absència de planificació de cap centre educatiu. Ens vam trobar unes obres no legals d’instal·lació d’aigua potable a Corró d’Avall, utilitzant béns públics per a un aprofitament privat. En resum, l’Ajuntament no tenia terreny de propietat municipal per poder fer res.

Què van haver de posar en marxa just a l’arribar?

Com que la legislació en aquell moment encara era la franquista, vam “inventar” normes i reglament de funcionament que ens regulessin democràticament les nostres relacions entre els diferents grups. Vam dedicar la legislatura a aturar i modificar el PGOU existent en aquell moment (paralització de llicències d’obres durant 2 anys, i redactat del futur PGOU); es va cedir el terreny per construir l’actual edifici de l’escola Joan Sanpera i Torras; es van crear els centres municipals de salut de Corró d’Avall i Bellavista; es va recuperar la titularitat pública de les obres de canalització d’aigua potable a Corró d’Avall i s’aconseguí finançament públic per legalitzar-les…

Quines prioritats es va marcar el seu govern?

Treball i honradesa. Creixement sostenible. Protecció de l’entorn i de l’activitat agrícola i ramadera. Política social, educativa, esportiva, infantil i sanitària accessible i pública. Formació i pràctica esportiva gratuïta pels menors de 16 anys a través del Patronat Municipal d’Esports, entre d’altres.

Ens pot recordar quins eren els partits i en quines legislatures va governar en coalició i en quines amb majoria absoluta?

En la primera legislatura, Treball i honradesa per a l’Ajuntament (THA) va aconseguir 7 regidors, CIP 4 i CiU 2. Vam pensar que tots buscàvem el mateix. Per això, vam crear unes Àrees que van ser repartides entre les 3 candidatures. Treballàvem conjuntament sempre sota la presidència de l’alcalde en totes, però cadascuna tenia un regidor responsable d’una de les 3 candidatures. Per exemple, el titular de l’Àrea d’Agricultura i Ramaderia era en Pere Rosàs (CIP) perquè era de la Cooperativa. A l’Àrea de Sanitat hi havia la Carmina Montfort (CIP), que era infermera. Vam anar fent el repartiment entre les candidatures, anant tots a una. Aquest és el meu millor record.

De les 4 legislatures com alcalde, la primera és la més neta i de més companyonia. A la segona van desaparèixer CIP i THA i van presentar-se PSC, PSUC, CiU,… Les tres eleccions municipals següents també vam obtenir majoria absoluta, però governant en solitari. A la cinquena (1995), vam aconseguir majoria simple, però CiU, utilitzant el vot del PPC i el d’un trànsfuga d’IC, va usurpar-nos l’alcaldia i per tant el govern municipal.

Hi havia dèficit d’equipaments llavors?

Hi havia dèficit no només d’equipaments, també de serveis. Jo entenc que primer s’havien de fer els serveis i llavors els equipaments. Ens vam dedicar a dotar de serveis bàsics al conjunt de les Franqueses (aigua, llum,clavegueram i asfaltat de carrers) i després, a obtenir terrenys i recursos econòmics per a fer els equipaments. D’aigua pública potable només n’hi havia a Bellavista. A Llerona, Corró d’Avall i Bellavista calia desdoblar el sistema unitari de clavegueram (d’aigües brutes i netes). La xarxa d’aigua potable i les clavegueres i col·lectors van suposar moltes inversions i anys de treball. Eren moments de crisi econòmica forta (1980-92) i vam fer molts plans d’ocupació amb l’INEM perquè hi havia molt atur.

Des de 1995, s’han fet tants equipaments perquè s’han trobat que no han hagut d’asfaltar carrers, ni portar aigua… Des de 1995 s’ha fet molta obra des de l’Ajuntament, però pagant els promotors. Tres mesos després d’obtenir l’alcaldia, van inaugurar una escola (l’actual Bellavista-Joan Camps i Giró) que era una feina feta anteriorment. També nosaltres havíem aconseguit terrenys on ara hi ha l’IES Lauro, la Biblioteca, el camp de futbol-7 de Bellavista, el CAP del carrer Girona, el centre de dia i geriàtric de Corró d’Avall, la llar d’infants Tres Bessones i fins i tot el nou IES que s’edifica ara, el dret d’ús per a 75 anys del pavelló del carrer Girona…

De la seva etapa de govern, quines actuacions en destacaria?

N’hi ha moltes, perquè 16 anys donen per a molt. Jo apuntaria el Pla General del 1982 (aprovat el 1983 i vigent encara) que fou aprovat per unanimitat del Consistori. Si el mireu, no hi ha ni una sola carretera, ni una sola autopista ni un sol cinturó. L’única reserva era per a la Ronda Nord de Granollers, que és semblant a la d’ara, però llavors es desviava per passar per Milpins i creuar el poble per més amunt de l’Ajuntament. També vull destacar la creació de l’Escola Municipal de Música o la col·locació de jardineres a diversos llocs del municipi (com a la carretera de Ribes), perquè enteníem que donava un aire floral als passeigs de la gent.

Una altra de les coses que no vesteix molt, però és imprescindible, fou l’ampliació del cementiri de Corró d’Avall. Mossèn Adell va estar fent apologia contra l’actuació municipal, però una vegada ens vam asseure i vam començar a parlar, tot eren avinences. Coincidint en el temps, el Bisbat volia vendre el terreny de l’antiga església de la Sagrera i vam iniciar una actuació legal d’expropiació per interès públic, entenent que on hi havia hagut una església romànica no hi podia haver pisos. En base a aquestes facilitats, es va arribar als acords per a l’ús del Casal de Corró d’Avall.

Quin va ser el moment més delicat del seu mandat?

N’esmentaré un entre molts (als inicis de la primera legislatura), perquè em va arribar molt al cor: l’accident de tren del desembre de 1979. La inexperiència i la impotència per la falta de mitjans va ser molt dura. El tren havia caigut sobre una part d’una indústria del municipi. Tot va ser demanar ajut i tothom s’hi va abocar. Però massa ajut fa nosa i, fins i tot, hi havia institucions que venien “per sortir a la foto”. Va ser un moment molt delicat per l’aspecte humà.

Ens pot explicar alguna anècdota del seu mandat?

Recordo l’any 1984, quan Renfe es plantejava suprimir la línia Vic-Puigcerdà, i una colla d’alcaldes vam anar a Madrid per parlar amb el ministre Barón. Teníem entrevista a les 9 del matí i el dia abans tres vam pujar al tren a l’estació de Sants per anar-hi de nit. La resta agafaven el pont aeri l’endemà a primera hora. Els que anàvem en tren vam arribar quan s’acabava la reunió, i això que dèiem: “nosaltres segur que arribarem a temps”. Amb Renfe vam arribar tard.

Com compaginava la feina d’alcalde amb la família?

Amb molta dedicació, molta comprensió i paciència per part de la família. Mai m’he penedit, ni jo ni la meva família, d’haver estat alcalde. Els meus fills van patir-ho en el seu moment, però no en tenen cap mal regust.

Com va afrontar el retorn a la feina després del parèntesi a l’alcaldia?

Vaig trobar feina de la meva especialitat (delineant i projectista mecànic). Amb el pas dels 16 anys només havia perdut la pràctica de les innovacions tecnològiques de la informàtica aplicada a la mecànica, però no em va resultar cap trasbals. És com anar en bicicleta: encara que ho deixis durant 16 anys el dia que agafes una bicicleta no tens tanta pràctica, però saps anar-hi.

Quina és la seva relació actual amb la política? Està afiliat a algun partit?

Estic jubilat de la política de partit. Sóc d’esquerres, igual com també tinc formació cristiana, però no sóc practicant. He estat afiliat al PSC i quan ho he estat, n’estava convençut.

Participa en alguna entitat? Com veu el teixit associatiu actual de les Franqueses?

Formo part d’alguna entitat, però no estic en cap Junta. Sobre el teixit d’associacions penso que és molt gran. Per a mi, valdria més la pena unir esforços; és llàstima que tothom vulgui ser independent i no compartir espais.; al final es creen antipaties. Crec que l’Ajuntament no ha d’interferir en res, i deixar que la població faci el que cregui que ha de fer.

Què en pensa de les mocions de censura? Com ha vist les alternances de color polític a l’Ajuntament de les Franqueses?

Mai he estat d’acord en la moció de censura, de cap color. L’entendria en casos com els de Jesús Gil o Julián Muñoz. El que passa és que s’utilitzen per a qualsevol cosa. Amb l’ús dels trànsfugues es fan meravelles. N’hi ha un que ara es queixa i denuncia transfuguisme quan ell va arribar a ser alcalde havent perdut unes eleccions i fent una coalició de tres partits aprofitant-se del vot d’un trànsfuga. Això no ho entenc.

Quina valoració fa dels governs actuals (municipal, autonòmic i estatal), tots ells socialistes?

No faig cap valoració. La política d’ara és molt diferent de la política altruista del principi de la democràcia. Han canviat sensibilitats, interessos… En el nostre temps, enteníem que era el partit qui ens havia d’entendre a nosaltres, i no pas nosaltres al partit.

El passat 18 de març el grup municipal dels Verds a l’Ajuntament va retirar el suport que donava al govern conformat pel PSC, ERC (grup que en les darreres eleccions es va presentar en coalició amb els Verds) i l’ex-regidor del PP, Josep Badia. Amb aquesta decisió, es constata que l’actual govern no compta amb una majoria estable per tirar endavant els projectes que vulgui endegar. No obstant, el regidor d’Unió Democràtica de Catalunya, Ferran Jiménez, qui fa uns mesos que es va desvincular de la resta del grup municipal de CiU (encapçalat per l’exalcalde Francesc Torné), ha mostrat bona disposició a col·laborar amb el govern i així poder aprovar, per exemple, els pressupostos.

El grup municipal dels Verds va explicar mitjançant un comunicat i una conferència de premsa les raons d’aquesta decisió. Segons el grup ecologista, aquesta es basa en l’incompliment per part de l’equip de govern dels acords que van permetre el canvi d’alcaldia. Entre aquests suposats incompliments, els Verds assenyalen la implantació de la recollida selectiva d’escombraries porta a porta, la realització d’una auditoria econòmica externa als comptes de l’antic govern de CiU o una major participació ciutadana especialment pel que fa a la redacció dels pressupostos municipals. Esgrimeixen a més que “la decisió de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de posar a exposició pública el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003 amb un text refós del 2005, incloent la traça del Quart Cinturó i on l’actitud de l’alcalde no impedint que això es produís” ha estat “la gota que ha fet vessar el got”.

Per la seva part, el govern municipal va emetre un comunicat mitjançant el qual agraïa el recolzament dels Verds i els deixava la porta oberta a seguir col·laborant amb la tasca de govern. Alhora, però, l’alcalde Ribalta manifestava haver complert tots els pactes i que seguiria treballant per mantenir la governabilitat.

El grup municipal de CiU, a l’oposició actualment, ha reiterat que quan es va produir la moció de censura, ja van afirmar que el govern actual “comportaria inestabilitat al municipi, ja que era un acord de partits i persones amb un únic objectiu: fer fora de l’alcaldia Francesc Torné”. Des de CiU també s’ha afirmat que “aquest fet posa de manifest la poca consistència del govern municipal, ara en minoria, i destapa les contradiccions internes entre els partits que el formen, que està afectant les Franqueses pel que fa a la prestació de serveis municipals i a l’execució d’obres i equipaments municipals que s’havien iniciat.”