La Fatima té 26 anys i actualment no viu al municipi de les Franqueses, sinó que està instal·lada a la capital de Qatar. Va estudiar un grau en Turisme a la universitat i tot just acabar-lo li sorgí l’oportunitat de marxar a l’estranger. Actualment treballa en atenció al client en un dels hotels de la cadena Marriott, a la ciutat de Doha.
Què et va portar a viure a Doha?
Tot just després del Covid-19 em va sorgir l’oportunitat d’anar a Doha; va ser gràcies a la universitat on vaig cursar el grau en Turisme, en anglès. La idea de marxar, pensant en el meu creixement professional, ja m’havia passat pel cap anteriorment. I Doha em va semblar una bona proposta.
A què et dediques?
Treballo en atenció al client a l’Hotel Al Messila- Luxury Collection Resort and Spa, de la cadena Marriott, a Doha.
Què és el que més t’agrada del país? I el que menys?
El que més m’agrada és, sens dubte, la seguretat: el fet de poder circular sense por a la nit, deixar el mòbil i les teves pertinences en qualsevol lloc i saber que ningú les tocarà… El que menys, l’aire condicionat i la calor. Caminar pel carrer a 55 graus és difícil!
Has viscut en d’altres països anteriorment?
He viscut gairebé deu anys a Tànger, al Marroc. Tanger és la ciutat del meu pare i la sento molt propera.
Breument, com és Doha?
Doha és una ciutat plena de vida, multicultural i en procés de desenvolupament; s’assembla a Abu Dhabi. Doha té un ambient molt familiar, però conserva les característiques d’una gran ciutat: edificis alts, grans centres comercials, aeroports, etc. I malgrat que sembli molt gran, al final tothom es coneix! Jo la considero com un poble gegant.
El nivell de vida és tan alt com sembla?
En general aquí la vida és cara, però els sous també són alts. Evidentment, nosaltres no podem permetre’ns els luxes que té, per exemple, una persona amb nacionalitat de Qatar, però les condicions laborals et permeten tenir una vida còmoda.
A Qatar les temperatures són altes… com ho feu per sobreviure?
És dur quan estàs treballant en una zona exterior. Les temperatures màximes que jo he viscut han estat de 48° C, amb sensació tèrmica de 55°. Aquí tothom està molt preparat i l’aire condicionat és a tot arreu, fins i tot en centres comercials a l’aire lliure.
Una altra cosa curiosa és que quan arriben aquestes temperatures normalment la gent s’abriga, per tal de protegir-se de l’aire condicionat tan fort que hi ha en molts espais.
Què recomanes visitar de Qatar?
Una de les parts que més m’agrada i que recomano a tothom és Souq Waqif, on es pot observar la tradició i la cultura àrab des de més a prop. Tanmateix, també recomano fer un Dhowcruise, uns vaixells tradicionals que et porten a veure el skyline de Doha.
I de menjar?
La gastronomia de Qatar està molt influenciada pels sabors pèrsics i àrabs en general. Així doncs, us recomanaria fer una barbacoa de carn i de postres la halwa qatari (dolç de Qatar) o la kunafa (d’origen palestí).
Quina és la situació política? És cert que hi ha molt poc respecte pels drets humans?
És una pregunta difícil, perquè des del meu punt de vista i la meva posició, no hi ha violació dels drets humans. Ara bé, hi ha professions com pot ser la de paleta o de guàrdia de seguretat que no reben el mateix reconeixement que jo pel que fa a habitatge i sou. Però, per altra banda, aquestes persones valoren que a Qatar estan molt millor que en els seus països d’origen. Des del punt de vista occidental pot semblar incorrecte que això sigui així, però també cal posar-se en la situació d’aquestes persones que amb el sou que guanyen ajuden les seves famílies.
Quina és la situació de la dona a Qatar? Hi ha més dificultats aquí que en d’altres llocs?
La situació de la dona a Qatar és molt bona i totalment contrària al que es pot pensar des dels països occidentals. Tal com passa en moltes altres cultures, hi ha temes considerats, culturalment, tabú i que no s’acostumen a tractar en l’àmbit familiar.
Personalment, no em puc queixar. Jo soc musulmana i el fet de tornar a un país musulmà és sentir-me com a casa. I de fet, quan demano a les meves amigues –les de Granollers- com se senten aquí, em comenten que no noten gran diferència amb casa i que se senten molt respectades.
Com vas viure el Mundial de futbol?
Ha estat una experiència única i inoblidable. A més, jo ho vaig viure de ben a prop ja que la selecció francesa es va allotjar a l’hotel on treballo. I recordo que aquesta selecció va quedar subcampiona del món.
Per altra banda, va ser una mica decebedor veure com es va intentar tacar la imatge de Qatar durant aquells mesos. Ara bé, l’esdeveniment va estar molt ben organitzat i tothom en va gaudir moltíssim.
I com vas viure que el Marroc, un país musulmà, arribés a quarts de final? 
Tenint el compte que el meu pare és marroquí i que jo també em considero meitat marroquina, va ser molt emocionant. Tota la comunitat àrab va fer costat al Marroc, perquè el fet de veure una selecció àrab arribar fins tan lluny ha estat un esdeveniment històric.
Què trobes a faltar de Catalunya?
Sobretot la família, que m’animen a tothora des que vaig prendre aquesta decisió. També trobo a faltar els meus dies lliures, quan anava a la Costa Brava a gaudir d’un dia de platja. I, evidentment, el menjar!
Et planteges tornar?
Tot depèn de les circumstàncies, però de moment la meva idea és continuar creixent professionalment i personal aquí a Doha.