EDITORIAL: Reordenar l’habitatge a casa 

Recentment el Govern municipal ha plantejat una proposta per evitar la construcció de blocs de pisos al denominat sector C de Corró d’Amunt. Una proposta que ve precedida d’anys de protestes per part de la Plataforma Salvem Corró d’Amunt, que denunciava que el projecte d’urbanització suposava acabar amb el caràcter rural del poble. Anys de protestes en què el Govern municipal afirmava que era impossible modificar la planificació aprovada.  

Casualitat o no, tot ha canviat poques setmanes després que TV3 es fes ressò de la polèmica. Casualitat o no, tot ha canviat pocs mesos abans de les eleccions municipals. Ara al Govern ja no li semblen tan forassenyades les demandes d’aquests veïns i ha proposat traslladar la construcció d’aquests pisos a una zona de Corró d’Avall. A Corró d’Avall, quan es tracta de creixement urbanístic, no ve d’un pam. 

Tot plegat ens porta a reflexionar sobre diverses qüestions. D’entrada sobre l’eficàcia de les protestes veïnals i sobre el paper fonamental que juguen els mitjans de comunicació en el terreny polític avui dia. I, per què no dir-ho, sobre com d’indefensos estem els ciutadans davant els discursos de determinats polítics que intenten amagar les seves veritables intencions darrera arguments tècnics.  

Però també sobre la necessitat de fer una reflexió seriosa sobre l’accés a l’habitatge, el model de desenvolupament urbanístic i la protecció de l’entorn rural. I és que el nostre municipi té tensions en tots aquests àmbits. Tensions derivades de les dificultats per accedir a un habitatge a un preu raonable i també de la voluntat, àmpliament compartida, de preservar un entorn natural que no només constitueix part de la nostra identitat, sinó que forma part d’un model de vida. Unes necessitats socials que no sempre casen amb els interessos d’altres actors preocupats primordialment en fer negoci.  

Ara que el debat ambiental és més actual que mai, seria bo que aquestes reflexions també arribessin a l’àmbit local. Ha de seguir creixent les Franqueses? Fins a quin límit? I en quines zones? Hi ha d’haver àrees que restin alienes a aquest creixement? I sobretot, si ha de seguir creixent, amb quins objectius? O potser hi ha d’altres models de desenvolupament que no passin per la urbanització de més i més territori? Ara que s’acosten eleccions seria bo saber si algú hi ha pensat. I sobretot seria bo que ens ho expliquessin amb honestedat.