Jordi Turull Negre, en una entrevista de pas

L’Exconseller de la Generalitat Jordi Turull, un dels polítics empresonats arran del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, va ser el conferenciant convidat a l’acte de celebració de la Diada Nacional d’enguany. Turull va parlar de tot allò que ha après durant els tres anys llargs de presó i va ressaltar que ho va viure com un aprenentatge sobre què fer a partir d’ara. 

Coneixia les Franqueses? 

Sí, i tant! I els cinc pobles. Soc de Parets de tota la vida, d’aquí al costat.

És partidari d’un nou referèndum? 

Si és acordat i vinculant no em fa cap angunia, ni ens han d’espantar les urnes. Nosaltres som els de les urnes. Ara bé, com que això no vindrà per part de l’Estat, l’1 d’octubre de 2017 és per a mi el referèndum de referència, ratificat i legitimat amb un creixement electoral i institucional de l’independentisme a cada una de les eleccions posteriors. 

Com es construeix una Catalunya inclusiva de veritat?

Sempre s’ha fet. Des de la immersió lingüística a l’escola fins a procurar un ascensor social i un benestar per a tothom, sense distincions. Tots els independentistes portem el Catalunya un sol poble al frontispici. Per això l’Estat ha mirat de trencar-nos i dividir-nos; per afeblir-nos. Catalunya sempre ha estat i serà inclusiva per a tothom. 

És possible un futur millor fora d’Espanya?

Les dades de l’espoli fiscal són irrefutables. I hi ha accions que demostren que tenim un Estat directament en contra: el fet d’interposar recursos al Constitucional per qualsevol llei del Parlament d’interès econòmic o social, o de facilitar que les empreses marxin de Catalunya. I així és molt difícil progressar. La millor garantia pel progrés i benestar dels catalans, de tots, és disposar dels nostres recursos i dels instruments d’un Estat que amb les potencialitats que tenim ens faria ser un dels països de referència en qualitat de vida d’Europa.

Catalunya té menys capacitat negociadora amb l’Estat espanyol que el País Basc?

A l’Estat sempre li ha estat més fàcil pactar amb Euskadi que amb Catalunya. L’Estat sempre ha ofert resignació, incompliments i amenaces a Catalunya. Sempre l’ha mogut més la repressió que la seducció. Per tant, ja no és un tema de força negociadora, sinó de manca de voluntat per part de l’altre, que sempre exigeix renuncies pel mateix cantó.

Catalunya s’ha de conformar amb una modificació de la Constitució?

No. Catalunya ha de ser el que vulguin els ciutadans de Catalunya. La resignació i el conformisme mai han format part del diccionari polític català. 

Hi ha desencís en els votants de l’1 d’octubre arran de la poca entesa entre els partits independentistes catalans? 

Sí, és clar. Jo mateix ho visc amb tristesa, però més que recrear-nos en el problema ens hem de concentrar en les solucions. Totes les meves energies seran per recosir complicitats i aparcar retrets.

Què n’opina del retrocés de l’ús del català? 

Molt preocupant, i això vol dir que els qui sempre hem salvat la llengua al llarg de la història, amb l’ús convençut i militant de la gent, ens hem relaxat massa. Cal una reacció institucional, però també més autoexigència personal de tornar a militar en l’ús de la llengua. 

Se’n pot treure quelcom de positiu de l’ingrés a presó? 

Personalment et pots enfortir o deteriorar i, políticament, també. Jo he mirat d’aprofitar la presó per enfortir-me tant a nivell personal com polític. 

Creu que Catalunya serà mai independent?

I tant! Ho serà i no trigarà tant. N’estic del tot convençut.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *