GEMMA RUIZ PALÀ en una entrevista de pas 

“La vida als pobles té de diferencial i de millor que encara manté el vincle entre persones.” 

Gemma Ruiz, la cara coneguda de les cròniques culturals del Telenotícies, acaba de presentar Ca la Wenling, la seva segona novel·la. L’any 2016 debutà amb Argelagues, la història de tres dones d’origen humil que lluitaven per tirar endavant la família i construir-se un futur. Ara, amb Ca la Wenling, ens acosta a una altra realitat femenina, la de la immigració xinesa a Barcelona. I ho fa a través d’una perruqueria, que es converteix en un espai de trobada de dones ben diverses. Aquesta segona novel·la és la que va venir a presentar a la llibreria l’Espolsada a finals de febrer. 

 Com fas el pas del periodisme a la literatura? 

Doncs una mica sense voler, va ser. No m’havia plantejat mai escriure cap llibre, la meva feina amb les cròniques era molt absorbent i no deixava gaire marge per a res més. Tampoc no era persona de mantenir cap dietari ni de cap impuls per fer poesia. Després m’he adonat que ha estat el llegir tantíssim el que em va activar les ganes de posar-m’hi.  

Els recorreguts creatius d’una periodista i una escriptora poden semblar força diferents. És així?  

De fet, no, al contrari, molts escriptors i escriptores han estat periodistes, són oficis germans. I la dèria per la paraula genuïna i per escapar de l’estàndard jo l’he gastada sempre, a les cròniques.  

Com neix Argelagues, la teva primera novel·la?  

D’una entrevista per la facultat de Periodisme, justament. D’una ‘història de vida’ que el professor Joan Manuel Tresserres ens va encarregar a segon de carrera i que jo vaig fer a la meva besàvia Remei Tantiñà Solà-Sagalés. 

Ara, ens atrapes amb Ca la Wenling.  Què et motiva a escriure’l?  

L’arrencada és la falta d’empatia i d’humanitat observada als salons de manicura, la indiferència de molta clientela per les dones joves i d’un altre país que estan tenint cura de les seves extremitats.  

Els teus llibres se situen, respectivament, al poble i a la ciutat. Veus grans diferències entre la vida en aquests dos espais 

Pel que fa a les condicions de vida, poca, si parlem del nostre país, no d’altres latituds, és clar. Però la vida als pobles té de diferencial i de millor que encara manté el vincle entre persones, que a moltes ciutats ja s’ha perdut o es fa molt més difícil de mantenir. 

Dues novel·les on les protagonistes són dones. Creus que som poc conscients de la contribució de la dona a la societat?  

Sí, per força. El sistema heteropatriarcal que marca què honorar i què no se n’ha cuidat prou d’invisibilitzar les contribucions de les dones a tots els àmbits de la vida. Per això m’interessa portar-li la contrària, perquè per mi ha estat molt revelador veure les coses des de l’altra banda. 

Com estàs vivint el confinament?  

Com a escriptora, amb tota la gira de Ca la Wenling confinada i congelada fins a l’estiu, i com a periodista, fent de redactora en cap cada dia a la redacció dels Serveis Informatius de TV3. 

Coneixies les Franqueses?  

Me l’ha fet conèixer aquest centre de cultura i d’humanitat altrament conegut com a llibreria l’Espolsada i la seva admirable capitana, la Fe Fernàndez. 

 

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *