El neutralista 

Neutralista és aquell que, quan veu un pare pegar el fill, entendrit pels plors de la criatura, se’ls acosta i els diu: “Va, no us baralleu, heu de dialogar”. 

Amb les presses per marxar abans no caigui el següent calbot, no s’adonarà que els ha deixat bocabadats i dubitatius a tots dos: al pare, entre llançar-li el seu ampli repertori d’insults i cridar-li al nen: “Ho has sentit? Que dialoguis!”; al fill, entre la creixent sensació d’injustícia i el dubte “Què he fet malament, per merèixer això?” 

Com va dir Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau, “Si ets neutral en situació d’injustícia, has escollit el costat opressor”. 

O, com va dir Erich Fromm, psicoanalista i sociòleg, “la llibertat i la capacitat de desobediència són inseparables. Per tant, tot grup humà que proclami la llibertat però persegueixi la dissidència, és fals en si”. 

A Catalunya, amb tradició en l’ús i l’abús del seny, encara hi ha molts neutralistes en la injustícia. Amics de criticar públicament les dretes, són ells en realitat els més conservadors: per voluntat o per por, no volen canvis en la societat. 

 

Enric Serra 

ANC les Franqueses 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *