Cesk Freixas, en una entrevista de pas 

En Cesk Freixas es considera una persona interessada en política, que intenta connectar amb la gent a través de la música, sempre amb la voluntat de convertir les cançons en cròniques. En Cesk va venir a les Franqueses a mitjans de juny a fer el concert de cloenda de les activitats que s’han organitzat, a nivell municipal, per a la commemoració del 80è aniversari del bombardeig de les Franqueses del Vallès. En l’acte interpretà cançons del seu últim disc “Festa Major”, a més de fer un repàs dels temes més representatius dels set treballs que té publicats. 

“Ara per ara, el que més em mou a reivindicar-me són les relacions humanes. Em preocupa la falta d’empatia de la gent.” 

Què t’ha semblat la iniciativa de fer una commemoració del 80è aniversari del bombardeig de les Franqueses? 

Tant per a mi com per a les persones que estimem la història i l’entorn on vivim, és important fer aquests recordatoris i homenatges; és un exercici de memòria. Estem molt acostumats a recordar aquells espais on va morir molta gent, com és el cas del bombardeig de Granollers, d’Alacant o el de Gernika…, però al lloc on vivim també hi van passar coses. És una manera de recuperar aquesta mirada cap enrere, que ens explica molt de qui som i d’on venim. 

Com creus que pot ajudar la música en una cloenda com aquesta? 

Des del punt de vista local, heu treballat un tema molt general com és el de la guerra.  D’alguna manera heu fet una crònica del que va passar en un moment molt transcendent de la història i que va tocar de ple al terme i a l’entorn de les Franqueses. A través de la música podem fer el mateix: explicar històries que miren enrere i transformar en cançons la necessitat de recuperar la memòria.  

La política t’ha marcat negativament? 

Sí, i el meu projecte musical m’ha tancat moltes portes. 

Ens en pots donar algun exemple? 

Farà un any i mig en un poble d’Alacant, on uns partits més de dretes van intentar que l’Ajuntament no permetés el meu concert. I no ho van aconseguir perquè l’Ajuntament, que era del PSOE, es va posar al costat de la llibertat d’expressió. Al capdavall, crec que aquesta ha de ser l’actitud i la solució: qui no es vulgui sentir ofès per un tipus de cançó o comentari, que no hi vagi. Sóc partidari que la cultura provoqui aquestes reaccions; sha de crear debat i això a vegades incomoda algú.  

Ara veurem si les llibertats quedaran més restringides o no… 

Sí,  jo també ho veig. Sóc amic d’en Valtònyc, per exemple, i t’adones que cada vegada hi ha menys marge de moviment en la creació. 

Què és el que et fa venir més ganes de reivindicar-te? 

Un aspecte poc reivindicat: les relacions humanes. Cada cop més, es tendeix a l’individualisme i la competició entre nosaltres. Això significa generar molt dolor entre nosaltres i no mostrar interès cap aquest patiment aliè i/o, fins i tot, alegrar-nos-en. 

Això fa reflexionar... 

Sí. En el darrer disc ho he intentat tractar en clau positiva. és que considero que tot ve d’una arrel política i estructural (el sistema capitalista) i de com ens relacionem, i de com ens condiciona l’economia i també l’estructuració de la societat per relacionar-nos… Penso que a vegades no parem prou atenció al fet que hi ha molts determinants econòmics que ens obliguen a relacionar-nos d’una determinada manera i això, al capdavall, acaba trencant moltes vides. 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *