Vigila on trepitges!

A les Franqueses hi viuen més d’un miler de gossos. Una xifra que possiblement és molt inferior a la real. Els experts estimen que generalment només estan censats un terç del total, de manera que si aquestes estimacions són certes al municipi hi podrien haver uns 3.000 gossos. Tres mil gossos amb totes les seves necessitats i amb amos de tota mena. No hi ha dubte que la presència d’animals als espais urbans té molts efectes positius. Gràcies als gossos caminem, ens relacionem, som més afectuosos… Però també és cert que a vegades generen problemes de convivència; sobretot quan passejant pel mig del carrer descobreixes una tifa abandonada per algun amo amb poc civisme. Parlem d’aquest tema amb l’Òscar Ramírez, veí de Corró d’Avall i un dels impulsors d’un sistema innovador que pretén eradicar aquest problema.

L’Óscar Ramírez ha desenvolupat un sistema innovador per descobrir els amos que no recullen les caques dels seus gossos

Fa uns mesos, el ple de l’Ajuntament va aprovar una moció en què es plantejava que les Franqueses volia esdevenir ni més ni menys que “el municipi d’Espanya més respectuós amb els animals”. Potser per això a finals d’any es va inaugurar una zona d’esbarjo per a gossos a Bellavista de més de 500 metres quadrats que s’afegeix a les que ja existien a la plaça de Santa Margarida de Llerona i al darrere de l’església de Corró d’Avall. En paral·lel, el govern també ha impulsat un equip de treball “per organitzar i coordinar les diferents accions encaminades a assolir els objectius aprovats a la moció”. Una tasca que se suposa que es visibilitzarà en una ordenança que regularà tots els aspectes legals relacionats amb la tinença d’animals a les llars.

Mentrestant arriba aquesta ordenança, no sabem en quina posició estem en el rànquing de respecte cap als animals, però sí que sabem que a les Franqueses hi ha els mateixos problemes derivats de la presència de mascotes que a la resta del país i en particular el problema dels excrements a la via pública. Aquí, però, comptem amb un avantatge, i és que des de l’any 2007, l’Òscar Ramírez és veí del municipi. Es tracta d’un biòleg i doctor en genètica que des de l’any 2014 treballa a Vetgenomics, una empresa vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona que ha desenvolupat un sistema innovador mitjançant el qual és possible identificar “l’autor” de qualsevol caca abandonada al mig del carrer.

D’entrada pot semblar un tema poc important, potser fins i tot un tant frívol; d’aquells que no s’acostumen a tractar en els programes electorals. Però tal i com ens diu l’Òscar les estadístiques demostren que per a la ciutadania és una qüestió molt rellevant. “De fet –diu- està dins les tres primeres queixes de tots els municipis”. I és que més enllà d’una manca de civisme, l’Òscar considera que aquesta és una problemàtica sanitària de la qual sovint no en som del tot conscients: “Moltes d’aquestes femtes contenen paràsits que es poden transmetre als humans”. Fins i tot quan s’elimina la femta, explica, aquests paràsits poden romandre al terra a l’espera d’un nou hoste. Un hoste que pot ser qualsevol nen que juga a la sorra d’un parc infantil. “Els símptomes que solen causar solen ser lleus, com mals de panxa. Però si aquests paràsits, migren del sistema digestiu que és on han d’estar, a altres vies -com per exemple els ulls- poden arribar a causar patologies greus com ceguesa o tumors.”

I com lluitar contra aquesta problemàtica? Alguns potser dirien que cal fer més pedagogia però l’Òscar Ramírez ha desenvolupat un sistema una mica més expeditiu. Es tracta de CAN-ID, un programa que es fonamenta en la creació d’una base de dades genètica dels gossos que viuen en un determinat municipi. A partir d’aquí, una vegada s’han censat tots els cans, qualsevol femta que es trobi al mig del carrer pot ser identificada i per tant donar peu a una sanció al seu amo.

“Es tracta d’un sistema que el meu cap va conèixer en algunes urbanitzacions dels Estats Units. Si desitges llogar un pis en aquestes zones i vols tenir un gos, l’has de tenir identificat genèticament. Això simplifica molt les coses perquè és molt fàcil de controlar. De fet, saps que si no reculls una caca t’enxamparan segur i quines seran les conseqüències; a la primera rebràs una multa però a la segona et poden resoldre el contracte de lloguer.” Sembla per tant, que no es tracta de crear un nou mecanisme recaptatori, sinó de generar una veritable consciència de la necessitat de recollir les caques dels gossos: “Amb el nostre sistema es diferencia qui són els propietaris cívics i els incívics. En el moment de passar pel veterinari per identificar el gos genèticament, el veterinari li atorga una xapa. Si veus un gos passejant pel carrer i porta aquesta xapa, assumeixes que el propietari està agafant les femtes perquè sinó serà sancionat. En canvi, si el gos no porta xapa, els propietaris queden ‘retratats’”. I és que tal i com assenyala l’Òscar, els propietaris són -o ho haurien de ser- els primers interessats a resoldre el problema de les caques de gos. “No vull que la gent pensi que el fet que jo tingui un gos pot ser un problema per a ell”.

Sembla que les Franqueses encara no s’ha interessat per aquest sistema, tot i que sí que ho han fet alguns municipis veïns com ara Parets del Vallès. Això que, tal i com diu l’Òscar, hi ha algunes zones, potser localitzades, on les caques dels gossos són un problema quotidià: “Jo tinc gos i no m’agrada passar per algunes zones de les Franqueses. La part de les rambles està molt transitada i costa de trobar-hi caques, però si vas a la zona de la via, a Milpins o darrere l’Ajuntament n’està tot ple.”

 

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *