Vicent Partal en una entrevista de pas

 

“No hi ha informació en excés, el que hi ha és excés de soroll”

En Vicent Parta, periodista i director de Vilaweb, és una de les persones pioneres en el periodisme a Internet al nostre país. Conjuntament amb la seva dona, l’Assumpció Maresma, van obrir el portal informatiu Vilaweb l’any 1995. En Vicent va passar per Corró d’Avall el proppassat mes de març, en una xerrada sobre l’actualitat política que s’està vivint a Catalunya. 

Com sorgeix el projecte de Vilaweb a Internet?

 Jo aleshores treballava a la Vanguardia fent periodisme internacional i l’Assumpció, la meva dona, era la directora de El Temps. Tots dos somiàvem en un diari diferent i en un model de periodisme en el que nosaltres creguéssim. Vam pensar que “allò” d’Internet potser ens podia donar una oportunitat. Va ser una bogeria, però vint-i-tres anys després podem dir que va sortir bé i que hem fet el diari que ens hauria agradat que ens contractés.

A nivell de projecte, Vilaweb segueix desplegant noves idees?

 Contínuament, perquè provar i ser els primers fent qualsevol invent nou està en l’ADN de la casa. Una de les darreres idees és el Vilaweb Paper, l’edició PDF de la nit. El periodisme necessita de molta experimentació i nosaltres hem provat moltes coses i quan no han funcionat les hem abandonat, sense considerar-ho un fracàs.

La societat vol viure en la immediatesa i les xarxes social pretenen accelerar les comunicacions globals. Tenim excés d’informació amb aquestes xarxes?

No. Si tinguérem informació en excés, estaríem plenament satisfets amb la nostra capacitat de comprendre el món i no ho estem. Per tant, no hi ha informació en excés, el que hi ha és excés de soroll (porqueria, gent sense escrúpols, informació prescindible…). I per desgràcia, no tenim prou informació per comprendre el món adequadament.

Per tant creiem en la informació lliure i espontània o caldria regular-la?

Vivint en aquest país, la paraula regulació em fa un pànic considerable. Jo crec que és un problema d’adequació, és a dir, en el món antic quan anaves al bar i parlaves amb el teu amic, el que parlaves quedava dins del bar i no tenia més transcendència; era una conversa de bar i tothom n’era conscient.

Barcelona: Estudis de TV de ElPuntAvui. Fotos de totes las instal.laions i dels treballadors i col.laboradors.

Ara el problema és que la conversa de bar és global i pública i, és clar, això ens provoca un conflicte.

Com creus que evolucionarà la comunicació?

Crec que les empreses de comunicació hem de canviar el model de negoci i entendre que els subscriptors seran la base de tot i no pas la publicitat. A més el periodisme professional haurà de coexistir amb la llibertat de la gent per a generar i crear informació. Si arriba el dia en què aconseguim entendre el món, possiblement aleshores el periodisme ja no farà falta.

Com a defensor de la República catalana, penses que Catalunya està avançant per esdevenir estat propi?

Sí. Em sembla que tota aquesta epopeia que estem vivint, sobretot aquests darrers vuit anys, és una cosa absolutament extraordinària. Pensem que la independència ja s’ha proclamat i que, per tant, tenim l’estat propi, però l’hem de dotar de realitat.

Quin paper consideres que hauria de tenir la societat catalana els propers mesos?

La societat catalana ha de continuar fent servir la política i entenent que a través d’aquesta es pot millorar la vida de les persones. Som un país on la gent discuteix i en sap molt de política i això és un regal extraordinari. El que la societat ha de fer ara és decidir si vol continuar per aquest camí o si prefereix rendir-se; les dues opcions són vàlides. Jo sóc dels que seguirà.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *