Antoni Argent: “Els contes són el mitjà per intentar canviar una mica la societat”

Antoni Argent va néixer a la Roca del Vallès, però fa uns anys va venir a viure a les Franqueses. Compagina la seva feina de professor d’institut amb la d’escriptor. Tot i que és economista i llicenciat en Administració d’Empreses, va veure aviat que la seva vocació era fer classes. I de mica en mica, a més de la seva dedicació docent, va començar a escriure. Com a resultat, ha publicat diversos llibres d’assaig, contes i fins i tot una novel·la per a adults. En la majoria dels casos els ha donat un caire solidari.

Com sorgeix el fet de ser escriptor?

Des de molt jove vaig fer classes particulars de reforç i això em va fer decidir per treballar a l’institut. En paral·lel, el tema d’escriure em rondava pel cap. Justament el primer llibre “Després de classe” tractava el món de les classes particulars. Coincidint amb la situació econòmica, política i social del moment, vaig començar una trilogia “Tres quarts de 7”, “Tres quarts de 8” i “Tres quarts de 9” on expressava la meva opinió. Més endavant, vaig publicar “Las claves de tu éxito”, un manual per plantejar-te, tinguis l’edat que tinguis, què és l’èxit. L’últim llibre publicat, “Dos bufandas”, és la meva primera novel·la, de la qual estic molt content pels comentaris rebuts.

Tots els llibres excepte el primer són solidaris i col·laboro amb diferents entitats. No escric per al mercat, sinó combinant la faceta d’escriptor, la de docent -per a què la gent aprengui- i finalment, la més solidària, humana i de valors.

I també hi ha els contes…

Tots els llibres, excepte el primer, eren per a adults i volia arribar al públic infantil, perquè els nens i nenes d’avui seran els lectors del futur. Un vespre estiu, per anar a dormir, explicava el conte del gat Romeu al meu nebot i com que li va agradar, vaig pensar que potser passaria el mateix amb altres nens i nenes. I pel que fa a les il·lustracions vaig proposar-li a la Núria Ramon, que ara treballa a l’Institut Lauro, i va acceptar. Així neix el projecte de Cap nen sense conte, que respon a l’objectiu de fomentar l’hàbit lector en els més petits. La comprensió lectora està molt relacionada amb l’èxit escolar.

Com es combinen tots aquests àmbits: escriptor, economista, professor…?

Hi ha una simbiosi entre la part personal i la professional. Si quan estava estudiant, m’haguessin dit que escriuria 7 llibres, no m’ho hagués cregut.

Què ensenyes?

Matemàtiques i Economia a l’ESO i a Batxillerat.

Creus que els nens recorden els llibres que llegeixen?

Crec que sí. Més que recordar-los tots, sempre n’hi ha 2 o 3 llibres que et marquen. Els contes poden funcionar com una teràpia. La idea va ser fer un segon conte, sempre mantenint uns valors al darrere, i que passés de ser local a comarcal, a provincial i ara fins i tot de país (arriba a 31 hospitals). L’objectiu és traduir-lo a l’anglès, per arribar a altres països.

Ja en teniu algun traduït oi?

Sí, el de la girafa està traduït al francès i a l’anglès, perquè si ens sobren pàgines, les aprofitem per a això. El proper any celebrarem cinc anys i volem fer un recopilatori.

Quantes empreses i ajuntaments han col·laborat al llarg del projecte?

Seixanta empreses i nou ajuntaments. Amb els contes no hi guanyem res, però tampoc cal posar-hi res. Pensa que hem anat a unes tres-centres empreses a presentar-lo.

Quina difusió se’n fa?

Els contes arriben a hospitals, escoles i biblioteques. També en regalem si fem activitats amb associacions o a la Fira de les Franqueses. La magnitud del projecte depèn del nombre de les empreses col·laboradores. Ara fem 20.000 exemplars per conte i amb el conte d’aquest any ja n’haurem imprès 80.000.

Confio molt en el projecte dels contes; ni la Núria ni jo hi guanyem res. Prefereixo el valor cultural dels contes més que no l’econòmic. En aquest món tan material on vivim, dediquem temps col·laborant amb el sistema educatiu no reglat. La tasca de docents i de persones ens fa implicar els pares en fomentar l’hàbit de lectura en els infants.

Com trobes la inspiració?

Si busques temps, pot sortir un projecte. També sóc inquiet. Veus que el món pot millorar i intentes posar-hi el teu granet de sorra. Bona part ve de l’educació rebuda dels meus pares: els valors de l’esforç, de la feina ben feta, la importància de la lectura, la senzillesa, la humilitat… Són valors que hi ha en els contes i que han de ser motor per al creixement de tota persona. Els contes són el mitjà per intentar canviar una mica la societat.

Per què un gat, una girafa…?

En el cas de la girafa, pretenia subratllar la importància d’educar en la diferència. Se suposa que quan les girafes són adultes han de tenir el coll alt, però la girafa Popota el tenia curt.

I per què es diu la girafa Popota?

Perquè la meva neboda tenia un peluix que era una girafa i li va dir Popota.

Amb quines associacions has col·laborat?

APADIS, Alegría sin fronteras, REIR… L’objectiu és implicar cada vegada més ajuntaments, ja que aquests es queden molts exemplars. A cada nou conte, van canviant algunes empreses.

Vas participar en un projecte que es deia Educació i escola a través de l’associació Tbclass…

Sí, jo havia estat al capdavant de l’empresa Tbclass. Amb l’arribada de la crisi la vam tancar i aleshores vaig crear una associació amb l’objectiu de potenciar la llengua catalana i realitzar investigacions educatives. Amb el projecte educatiu “Millorem” vam detectar els factors que portaven al fracàs escolar. Hi van participar més de 25.000 infants i 52 dels 55 instituts de la comarca.

En resum, jo entenc la vida com un conjunt de projectes i reptes, sinó la veuria molt còmoda. Volia omplir el temps amb coses profitoses per a la societat i amb la Núria creiem que els contes són una eina educativa i social important.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *