-No hi ha dret! Sempre em toca a mi…Mira que fer-me treballar la nit de Nadal! I sempre em toca a mi! Cada any el mateix. Jo hauria d’estar a taula, menjant llagostins de Vinaròs i pernil de Guijuelo. No és que em vingui massa de gust veure la cara del meu cunyat i haver d’aguantar aquelles converses del mateix de sempre, però fer-me treballar sempre la nit en què va néixer el nen Jesús… Això no té perdó. I des de fa 14 anys! Això no té perdó!
I ara cap al magatzem, a buscar la caixa F5. Estarà plena de pols i això si la trobo. Perquè ja em conec jo als que recullen. Ho deixen tot tirat per on volen… com ells no han de trobar-ho després. I ja me n’he queixat a l’encarregat moltes vegades i com si sentís ploure. Va… està allà…això és que la van treure fa poc! I mira que n’és de gran, la maleïda caixa. Pesa com a mínim 80 quilos, i és llarga com un dia sense pa. Va al carretó i cap amunt… a la planta noble.
Ja hi són els tècnics, els que cobren tres vegades més que jo per endollar quatre cables! Els que saben programar l’andròmina. Els que et miren altivament i sempre et diuen que amb molt de compte al treure el robot de la caixa, que és molt delicat… que val molts diners… No s’imaginen el cau ple de pols on s’emmagatzema la resta de l’any!
Les més nervioses són les de vestuari, maquillatge i perruqueria. Saben que la imatge que es doni és molt important. Ha de ser impecable, fresca i a la vegada seriosa. Ha de mostrar seguretat, simpatia i, sobretot, proximitat. Just he acabat de treure el robot de la caixa, i s’han llençat sobre l’andròmina com boges, amb pintes, plomalls, pintures, corbates… Els que han preparat el plató se’l miren, el revisen, comproven amb els tècnics de llum i so que tot estigui preparat… Ja han preparat aquelles fotografies emmarcades que sempre queden tan bé i fan tan de Nadal darrera el robot. No són conscients en cap moment que sense la meva feina, la seva no tindria sentit.
Però estic cansat, 14 anys igual, sense sopar la Nit de Nadal amb la meva família. Traient el model anterior de la seva caixa, el JC, que ara està al magatzem perdut i ja no es treu mai. I ara el nou. I després en vindrà un altre. Estic segur que no s’esperen que l’any vinent s’extraviï el robot quan faltin dues hores pel missatge anual. Tinc un any per preparar-ho. Crec que l’any vinent no hi haurà missatge del rei!
Lletraferit