|
|
El Club d’Escacs de les Franqueses acumula ja tres grans èxits aquesta temporada. Tot va començar quan el diumenge 27 de setembre es va proclamar, a Sabadell, campió entre els equips de Segona Provincial de tot Catalunya en el Campionat de Ràpides per Equips. L’equip repetia la mateixa formació que ja havia aconseguit el títol fa un any: Fernando Méndez, Eduard Perales, David Guix i Salvador Barrios, els dos primers Mestres Catalans.
El mes de gener, l’equip del Club d’Escacs va quedar campió de la Copa Catalana 2010 en el grup d’equips de Segona i Tercera Provincial. El primer diumenge, 10 de gener, es va jugar a les Cotxeres de Sants de Barcelona la fase prèvia de classificació entre els equips de la Territorial de Barcelona. L’equip es classificà primer de la seva categoria, amb 19,5 punts en les 9 partides disputades generalment contra rivals de categories superiors. Diumenge 17, al Foment Martinenc de Barcelona, es va jugar la gran final de tot Catalunya, on va guanyar als 9 finalistes restants aconseguint un total de 31,5 punts (a 4,5 punts de l’equip de Vendrell, segon classificat). Respecte l’equip del primer títol, s’incorporà Ferran Aguiló en lloc de Salvador Barrios.
Finalment, en el Campionat de Catalunya per Equips 2010, el primer equip del Club d’Escacs ha acabat primer en la classificació del grup VI de Segona Provincial. Això li suposa l’ascens a Primera Provincial, després de diverses temporades quedant-s’hi a les portes. Finalment, l’equip ha aconseguit vuit victòries i un empat i ara lluitarà en una competició de play-off per ser el millor de tot Catalunya a la seva categoria. L’equip en la recent creada categoria sub-12, per promoure els escacs entre els nens i nenes, també s’ha classificat per al seu play-off.
A finals del mes de febrer es va donar el tret de sortida a la segona edició de l’Aventura és l’aventura, una cursa de BTT adreçada a tots els amants de la bicicleta de muntanya. Tal i com es va fer l’any passat, l’organització va marcar dos circuits, un de 16km de recorregut, adequat per a l’aficionat principiant o familiar; i l’altre destinat a corredors preparats, amb gairebé 40km i molts trams per senders.
Tot i que el cap de setmana amenaçava ser molt plujós i els camins estaven força enfangats, el matí del diumenge no hi van haver pluges i la prova va reunir 380 corredors. La Unió Ciclista les Franqueses valora molt positivament l’execució de la diada i agraeix el suport als participants i a la seixantena de voluntaris que van ajudar a l’organització.
Aquest curs, els estudiants de segon d’ESO de l’institut el Til·ler hem fet un crèdit variable relacionat amb la història recent del municipi, tot treballant amb testimonis orals.
Els primers dies del crèdit vam veure la pel·lícula “Bienvenido Mister Marshall” per saber com vivien en aquells anys. Els següents dies, ens van ensenyar a formular preguntes per a entrevistar a testimonis. Diverses persones grans van venir a explicar-nos com vivien en aquella època a les Franqueses. Després, havíem d’escollir un tema per fer un treball. Fins ara hem treballat temes com la joventut, l’escola, l’handbol, el treball,… a les Franqueses.
Un cop escollit el tema, havíem de buscar una persona que hagués viscut en aquella època. A continuació vam entrevistar-los i gravar-los per poder fer el treball i el power point amb les conclusions.
Les últimes setmanes vam estar treballant en l’entrevista i posant tot el material en ordre per poder-lo exposar. La síntesi d’aquestes tasques les podeu trobar a internet, a les pàgines http://blocs.xtec.cat/nouieslesfranqueses/ i http://www.youtube.com/watch?v=RoWQ0eEhBs0 .
Creiem que ha estat una tasca interessant, que ens ha ajudat a entendre les nostres arrels franquesines i a treballar com a historiadors.
Natàlia Barrero, Marc Rodoreda, Sílvia Ausas, Marina Messeguer i Ariadna Miró
Alumnes de segon d’ESO de l’Institut el Til·ler
A la població de Breda, però no a la de Ventdelpla sinó a Holanda, hi trobem a la Jennifer García Riaguas, una enginyera franquesina de vint-i-set anys. Fa 2 anys hi va anar, amb un programa Erasmus, per acabar el seu projecte de final de carrera i, com són les coses, hi va conèixer al seu xicot i s’hi va instal·lar. En ben poc temps ja ha adoptat un dels hàbits per excel·lència del país: anar amb bicicleta a totes bandes. Ara bé, la cuina, el vi i el clima de casa nostra són els ingredients que li fan plantejar tornar cap a Catalunya en un futur. Per ara, però, segueix a Holanda, gaudint de l’experiència de viure en un país estranger i aprofitant la vivència per enriquir-se professionalment i posar al dia el seu anglès. Des dels anomenats Països Baixos, ens presenta el seu país d’acollida.
Què et va portar a Holanda?
Hi vaig anar a fer el meu projecte de final de carrera, a través d’un programa Erasmus de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Després de dos anys, com descriuries aquest país?
És un país còmode, on s’hi viu molt bé. En general, la societat holandesa es mostra oberta a conèixer altres cultures, idiomes i costums. Econòmicament, no hem de fer tants esforços per tenir una casa amb jardí, cotxe, etc. De taxes, paguem aproximadament un 42%, i el govern inverteix molts diners en educació, cultura, treballs socials, infraestructura i reciclatge.
Per què se l’anomena els Països Baixos?
Perquè una tercera part del país està per sota el nivell del mar, o a nivell del mar. Comparant, m’adono que a Catalunya tenim muntanyes per tot arreu!
Actualment estàs vivint a la Breda holandesa. Ens en pots fer cinc cèntims?
La ciutat de Breda està situada al sud d’Holanda, molt a prop de Bèlgica, i pertany a la província de Brabant del Nord. Comparada amb altres ciutats d’Holanda té molts bars, pubs, restaurants, estudiants i gent jove, molta vida social i cultural. La històrica ciutat de Breda també és coneguda pel famós quadre de Velázquez “La rendición de Breda”. Aquesta població va tenir influència espanyola en els segles XVI i XVII i al petit port hi ha un vaixell que es diu Spinola, en record al general espanyol.
Com t’hi sents?
Bé, estic contenta d’estar aquí. Per a mi va ser una decisió molt important que vaig haver de rumiar bastant, però ara l’estic aprofitant per enriquir la meva carrera professional, millorar el meu anglès i aprendre tot el que pugui a nivell internacional. La meva intenció és tornar d’aquí uns anys.
Quina és la teva ocupació actual?
Estic treballant en una empresa farmacèutica americana.
Què és el que més et va sorprendre, positiva i negativament, a l’arribar-hi?
Els àpats. A migdia prenem només un entrepà i sopem, plat calent, cap a les 18h. Es troba molt a faltar la nostra bona cuina, la qualitat dels ingredients i la importància diària que donem a cada àpat. Aquí es valora més la rapidesa en la preparació i com més econòmic sigui, millor. El ritual de seure a taula no és tan important com per a nosaltres.
Què és el que se’t fa més difícil de la vida a Holanda?
El clima, sobretot a l’hivern. Al matí quan surto de casa és de nit i quan hi torno, a la tarda, també. I, especialment aquest hivern, que no hem vist el sol.
Hi ha algun costum que hagis adoptat amb facilitat?
La llibertat d’anar amb bicicleta a tot arreu. Aquí s’aprèn a anar amb bicicleta tot just s’ha après a caminar.
I en conserves algun dels de Catalunya?
Doncs sí, perquè de pa amb tomàquet i pernil no en falta pas a casa, tot i que la qualitat dels aliments que trobem aquí no és la mateixa.
Com es viu la crisi mundial des del teu país d’acollida?
La crisi s’ha notat una mica, però res comparat amb Espanya. Holanda és un país ric amb una economia molt sostenible: s’ha recuperat ràpidament.
Com es veu Catalunya des d’Holanda?
La majoria estan enamorats de Barcelona i han estat de vacances a la Costa Brava. A més, els sorprèn positivament que, amb un cop de cotxe, puguem fer de tot: anar a la platja o a la muntanya, anar a esquiar o a fer ràfting.
I del català què en diuen?
Se senten encuriosits i fan preguntes sobre l’idioma. Els sorprèn que l’educació sigui en català i que els documents oficials també estiguin en català.
Què creus que hauríem d’aprendre els catalans dels holandesos?
Doncs, crec que som bastant semblants, i no només ho dic jo, també ho diu gent que he conegut d’altres regions d’Espanya.
I ells de nosaltres?
A ballar, a posar-se crema solar, a saber degustar un bon menjar i un bon vi.
Com mantens el contacte amb les Franqueses?
Hi vaig bastant sovint, cada dos mesos aproximadament.
Et planteges tornar a les Franqueses en un futur?
Sí, no sé si a les Franqueses, però segur que torno; s’hi viu molt millor.
Recomana’ns tres llocs per visitar a Holanda.
Amsterdam, sens dubte. Leiden també és molt maco, vist des de l’aigua, tot fent la visita en barqueta. I Breda també té el seu encant; a més pots recórrer-la en bicicleta, tot fent l’anomenada “Ruta de los Españoles”.
L’altre dia, mentre a fora feia un fred d’hivern fantàstic, al balancí de casa m’acompanyava aquesta gran novel·la de debut de Dinaw Mengestu, Nens de la revolució. Va ser començar-la i acabar-la, rellegir-la i ara intentar encomanar-vos les ganes de llegir-la.
Sepha Stephanos és un immigrant etíop instal·lat a Washington, DC. En Sepha abandona Etiòpia després de presenciar el brutal assassinat del seu pare, arriba als EUA i s’instal·la a casa del seu oncle en un barri als suburbis de Washington amb una gran presència d’etíops. Manté l’esperança de tornar al seu país, però ben aviat descobreix que no hi tornarà mai i aquest viure entre dos mons el porta a la recerca de saber qui és. La buidor i la solitud són companys de viatge d’en Sepha.
En Sepha regenta una botiga petita de comestibles en un barri decadent. A la botiga sol trobar-se amb els seus amics de l’ànima, en Joseph, congolès, i en Kenneth, kenyà, per arreglar el món, fer uns beures i jugar al joc dels dictadors de l’Àfrica. Mantenen unes converses molt bones i iròniques i també es permeten el luxe de somiar. Són aquí, però enyoren l’allà o el que hi van deixar.
“No te’n vols tornar, però. T’estimes més trobar-la a faltar còmodament des d’aquí que odiar-la des d’allà.”
La vida de Sepha sembla canviar quan al barri s’hi instal·la la Judith i la seva filla, Naomi. Això és el preludi que una classe benestant redescobreix el barri i comença a transformar-lo amb els conseqüents canvis, apujada de preus, desnonaments… Per uns es tracta de la millora del barri i pels altres, l’expulsió d’un barri que és la seva vida. Per primer cop, en Sepha se sent diferent i se sent alguna cosa, la Judith, però sobretot la Naomi li obra una porta que el veïnat i els actes racistes li tanquen.
Llibre que commou per la senzillesa com està escrit, perquè ens fa evident la solitud de la gent que ho deixa tot per començar de nou. I perquè les constants referències a Etiòpia i la seva gent em porten a recomanar-vos la lectura de dos llibres més El emperador del mestre Kapuscinski i Pallassos i monstres de l’Albert Sánchez Piñol .
Publicat per Angle Editorial.
Fe Fernández Villaret
L’Espolsada Llibres
www.lespolsada.cat
La festa de la Mitja Marató
Avui els cotxes no estan al carrer,
però els veïns a peu de carretera
observen l’esforç del primer al darrer
dels corredors d’una cursa senyera.
És la Mitja Marató una gran festa,
on l’esport és l’excusa ben trobada
per admirar cada personal gesta
de magna superació provada.
Professional i afeccionat,
tothom té el seu espai sobre l’asfalt;
quan d’anada el grup va tot compactat
cadascú hi troba el ritme ideal.
La tornada es va fent més espaiada,
un a un cada atleta va passant;
és la hivernal i humana passada
que es repetirà de nou l’any entrant.
Manel Mateo
El bloqueig de pressupostos i de gestió en què es troba l’actual govern del Sr. Ribalta deixa l‘ajuntament amb escasses possibilitats d’executar accions que s’hagin d’aprovar al Ple municipal. L’aparició del FEIL (Fons Estatal d’Inversió Local), conegut com Plan E o Plan Zapatero per contenir l’increment de la desocupació a Espanya, ha permès, tant en el 2009 com en aquest 2010, l’execució d’obres que d’altra manera difícilment s’haurien pogut endegar. Però què és el Plan E i com se’n beneficia el nostre municipi?
El Fons Estatal d’Inversió Local és una bossa de diners que l’Estat destina directament als municipis per a la promoció i realització de projectes valorats en fins a 5 milions d’euros, que no estiguin recollits en el pressupostos municipals ni de l’any 2009 ni del 2010 i que no tinguin cap altre finançament complementari. Cada ajuntament disposa d’un percentatge del Fons atenent al padró municipal de dos anys abans.
L’actual manca d’entesa a l’ajuntament de les Franqueses per aprovar els pressupostos municipals fa que encara estiguin vigents els de 2008. A l’hora de promoure noves iniciatives, aquest fet impedeix que hi hagi partides pressupostàries per desenvolupar-les. No obstant això, la creació del FEIL ha estat una oportunitat per executar projectes urbanístics sense la dependència dels pressupostos municipals. La presentació de projectes al FEIL únicament necessita l’aprovació del Ple municipal o de la Junta de Govern.
Per accedir al Fons, a primers d’any, l’ajuntament ha d’elaborar el projecte, detallant-ne el pressupost, el termini d’adjudicació, una estimació de les persones necessàries per a la seva execució i fer-ne la sol·licitud per Internet. Mantenint la voluntat de generar llocs de treball a les persones en atur, l’actual FEIL dóna prioritat als desocupats de llarga durada (més de 12 mesos d’atur) i inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya.
El FEIL 2009, amb una dotació de 8.000 milions d’euros, estava destinat a la realització d’obra pública creadora de treball, relacionada amb infraestructures i equipaments. Això englobava, entre d’altres, projectes com l’adequació d’entorns públics, d’edificis i equipaments socials, actuacions a la xarxa d’aigües, protecció del medi ambient, prevenció d’incendis, supressió de barreres arquitectòniques i mobilitat sostenible urbana. Les Franqueses del Vallès, amb una població de 16.325 habitants a 1 de gener de 2007, ha disposat de 2.889.333€ per finançar el 100% de les despeses d’execució de 5 projectes.
El mes de gener de 2010 va sortir la segona edició del FEIL, ara anomenada FEOSL (Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local), amb una dotació de 5.000 milions, que prenia de referència el padró municipal a 1 de gener de 2008 per al seu repartiment. Llavors, el municipi de les Franqueses tenia 16.978 habitants i li correspon un finançament màxim de 1.835.447 €. La vigent reedició del Fons està destinada, en especial, al desenvolupament de projectes de l’anomenada nova economia: sostenibilitat i investigació. Aquesta engloba parcs empresarials, desplegament i accés a xarxes de telecomunicacions de nova generació, estalvi i eficiència energètica, accessibilitat i ús d’energies renovables o mobilitat urbana sostenible, entre d’altres. En la vessant social, el nou fons permet cobrir i finançar les despeses que ocasioni la prestació de serveis educatius i socials de competència municipal, principalment en educació i atenció a persones en situació de dependència. A aquesta finalitat s’hi podrà destinar un import màxim del 20% del total que rebrà l’ajuntament del FEIL 2010.
Amb el FEIL 2009, l’ajuntament de les Franqueses del Vallès va finançar cinc projectes: la remodelació del camp de futbol de Llerona, la remodelació de la carretera de Ribes (tram comprès entre l’ajuntament i la plaça Gaudí), la remodelació de la carretera de Ribes (tram comprès entre la plaça de l’Escorxador i la rotonda de can Mònic), la remodelació del carrer Aragó i l’adequació de la plaça Major de Bellavista.
La remodelació del camp de futbol de Llerona va ser el primer dels projectes que es va acabar, per poder jugar el més aviat possible sobre gespa artificial. No només es va arreglar el camp, sinó també els accessos perimetrals i les instal·lacions de sanejament i reg necessàries per tenir cura de la nova superfície. El cost del projecte fou de 484.933,22 euros.
La remodelació dels anomenats tram I i tram III de la carretera de Ribes, és a dir, ajuntament-plaça Gaudí i plaça Escorxador-rotonda can Mònic va finalitzar el desembre. En el primer tram, la carretera s’ha transformat en rambla i el trànsit només circula pels laterals. La part central es va condicionar amb l’enrajolat i col·locació dels elements de mobiliari, mantenint a cada banda els arbres ja plantats. El cost del projecte en el tram I fou de 1.232.965,51 euros. En l’altre tram, amb un cost de 560.975,49 euros, es van ampliar les voreres i es va deixar més espai per aparcament en sentit nord.
Una altra actuació va ser la remodelació del carrer Aragó, entre el carrer Cardedeu i la plaça Espanya. En aquest important carrer de Bellavista, com a resultat de les reformes, hi destaquen les palmeres que s’han plantat, els nous fanals i les estructures prefabricades que separen el carrer de l’estació de tren. Aquestes obres van suposar un total de 314.472,38 euros.
Acabada la Festa Major de Bellavista es va iniciar l’últim projecte, l’adequació de la plaça Major de Bellavista, que va costar 295.985,90 euros. La remodelació va suposar el canvi de paviment, de tanques, d’enllumenat i la instal·lació dels nous bancs de formigó i fusta.
Per al FEOSL 2010, un 80% es destinarà a inversions (1.467.622 euros), i el 20% restant a despesa social (367.825 euros). En el bloc d’inversions, l’ajuntament ha inclòs cinc projectes: la construcció d’una escola bressol municipal a la planta baixa de l’edifici de protecció oficial de la plaça de Catalunya a Bellavista (391.365,87 euros); la millora de la mobilitat i accessibilitat per a vianants de la plaça dels Països Catalans a Bellavista (342.445,13 euros); la millora de l’accessibilitat per a vianants entre el final del carrer Aragó i el pas inferior del ferrocarril a Bellavista (147.762,20 euros); l’adequació i rehabilitació del local destinat a Serveis Socials a la plaça Espanya, Bellavista, cantonada amb el carrer Provença (195.682,93 euros); i la construcció d’una pèrgola amb plaques fotovoltaiques i l’adequació de les instal·lacions de la plaça de l’Espolsada a Corró d’Avall (391.365,87 euros). Cap dels projectes assoleix les dimensions del de la carretera de Ribes.
Les actuacions d’interès social són un programa de servei d’atenció domiciliària; un programa de servei de teleassistència per a persones majors de 70 anys o malalts crònics; i un programa d’atenció i serveis socials per a què es pugui aplicar la llei de dependència.
COM FUNCIONA: es posen en contacte les dues persones voluntàries: la que parla el català habitualment (voluntari) i la que vol guanyar seguretat i fluïdesa (aprenent) perquè es trobin en un context real i parlin català en un ambient distès.
COMPROMÍS I DURADA: el mínim compromís que es demana és una participació de 10 hores: 1 hora a la setmana, durant 10 setmanes. Les parelles lingüístiques es formen tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats. Totes les persones que participen en el programa ho fan d’una manera desinteressada.
QUI POT SER VOLUNTARI: totes les persones majors d’edat que parlin català, habitualment. No es demana cap titulació, només que disposin d’una hora a la setmana per conversar en català amb la persona assignada.
QUI POT SER APRENENT: totes les persones majors d’edat que ja tenen un mínim coneixement del català, que ja el parlen encara que sigui amb dificultats i que volen agafar fluïdesa, perdre la vergonya i incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidianes, laborals o de relació social.
Si voleu participar en el programa com a aprenents o voluntaris de les Franqueses, us heu de donar d’alta a: www.vxl.cat o bé truqueu al Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental, 93 879 41 30.
El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana.
Més informació: www.cpnl.cat
S’ha obert el període de preinscripcions a les escoles i instituts i, com cada any, tenim sarau. Però enguany les protestes s’han centrat en la manca de places de l’institut de Corró d’Avall, el Til·ler.
Per què es genera aquest problema si tenim un institut acabat d’engegar? Doncs bé, hi ha diferents motius, però bàsicament és la manca de planificació. Aquesta qüestió, que sembla endèmica a les Franqueses, ve donada perquè els governs anteriors, i sobretot el senyor Torné, s’han negat a debatre sobre quin poble volem i cap on hem d’anar.
L’IES el Til·ler només pot admetre fins a 4 línies i en aquests moments en té 2 d’actives. Amb únicament l’escola Joan Sanpera ja es cobreixen les places, i amb la resta d’alumnes d’altres escoles -també veïns de Corró d’Avall-, ja caldria una tercera línia. L’IES Lauro pot encabir tots els alumnes que sobrepassen les dues línies del Til·ler, però com s’entén que s’hagin de fer desplaçaments innecessaris tenint un institut nou de trinca?
Tot això passa perquè a les Franqueses tenim zona única; això vol dir que els CEIPs no tenen assignat un institut en concret. Per tant, tots els alumnes de les Franqueses poden anar a qualsevol dels dos instituts, així ens podrem trobar veïns de Bellavista anant al Til·ler i veïns de Corró d’Avall o Llerona, al Lauro.
Nosaltres entenem que per damunt de la cohesió hi ha d’haver la proximitat al centre escolar. No té sentit desplaçar alumnes d’una banda a l’altra del municipi, i més quan a les Franqueses el transport escolar està en precari.
A més l’any 2016, amb els equipaments actuals, no hi haurà prou places de secundària per a tots els alumnes que surtin de les escoles franquesines. Per això, exigim a tots els representats municipals, que malgrat la situació política en la que estem, siguem capaços de debatre quin municipi volem, si més no, a nivell educatiu; incloent en aquesta taula a tots els sectors implicats (professors, AMPAs, urbanistes, etc.), i així pactar el mapa escolar fins l’any 2025.
Per això ens paguen tots els ciutadans, perquè debatem i arribem a acords.
Salut i ecologia,
Ferran Gontán
Regidor d’Els Verds
ferrangontan@elsverds.org
El nostre ajuntament encara no ha impulsat cap iniciativa concreta per afrontar la situació de crisi econòmica, però no dubta a malbaratar recursos en una gestió erràtica i sense sentit. N’és un clar exemple el Centre Cultural de Corró d’Avall, que fa més d’un any que està aturat i a mig fer.
L’any 2006, el govern de CiU va aprovar-ne el projecte per un import de més de 7.400.000 euros. El senyor Ribalta, en aquell moment a l’oposició, el titllava “d’obra faraònica” i considerava el seu pressupost una “barbaritat”. Des d’ERC vam mostrar la nostra oposició a un equipament sobredimensionat, perquè consideràvem que el seu manteniment seria un llast molt important, i apostàvem per una instal·lació més realista i més ajustada a les necessitats reals dels nostres veïns i veïnes.
El projecte es va iniciar i només es va aturar quan l’actual equip de govern va replantejar-se’l per convertir-lo en un auditori més petit, que no suposés, van dir, una càrrega econòmica desproporcionada. No obstant això, han trigat més d’un any a refer-lo i el suposat estalvi finalment s’ha convertit en un increment de despesa!
Per estalviar, van contractar un arquitecte perquè refés els plànols (amb la inclusió d’una biblioteca) i varen pagar-ne 123.435,6 euros, uns quants més que el projecte inicial (90.000 €). Per estalviar, el passat 4 de març, l’ajuntament autoritzava dues despeses, una per a la biblioteca i l’altra per a la resta de l’edifici, de més de 8.000.000 d’euros. Set milions eren una “barbaritat” i ara se’n gasten més de vuit.
El sobrecost d’aquesta obra “faraònica” és de més de 120.000 euros per la redacció del projecte i de més de 500.000 euros per a la seva construcció. Suposem, però, que dins aquests diners ja s’hi inclouen els que s’han gastat a dia d’avui, o aquests van a banda?
No tenir un horitzó clar, no basar la gestió en l’eficiència, actuar per revenja, no dialogar i governar aïllat acaba portant a situacions kafkianes: tenir una obra un any aturada per reduir-ne el cost i acabar pagant més del que s’havia previst inicialment.
Josep M Jové i Lladó
President de la Secció Local d’ERC a Les Franqueses del Vallès
|
|
