|
|
L’Ajuntament s’ha decidit a presentar el Barri Bellavista a la convocatòria de subvencions de la denominada Llei de Barris. Aquesta llei pretén impulsar la regeneració de barris que es trobin degradats o que tinguin bosses de població especialment necessitada. El projecte presentat pel consistori està valorat en més de 10 milions d’euros i inclou diverses actuacions, com la construcció d’un nou espai cívic a la Plaça Nova, la construcció d’un nou col·lector d’aigües pluvials per evitar inundacions o fer una passera per travessar la via del tren al costat de la Ronda Nord. Però no només es preveuen actuacions de tipus urbanístic. També n’hi ha d’altres de caire més social, com pot ser l’obertura dels patis de les escoles durant els caps de setmana o el foment del comerç de proximitat.
El projecte fou presentat en públic el passat 23 de març al Casal d’Avis de Bellavista amb la presència de l’alcalde, Esteve Ribalta, i de diversos regidors. Cal recordar, no obstant, que això només és un projecte. Ara la Generalitat haurà d’avaluar els projectes presentats pels diferents ajuntaments de Catalunya i triar a quins concedeix la subvenció d’enguany.
 Durant el mes de febrer la gent es va sorprendre en veure que els arbres de davant el Casal Cultural de Corró d’Avall havien estat talats. Els acers, els arbres que sempre havien acompanyat la imatge de la façana frontal del casal, sembla ser que estaven malalts i els tractaments que se’ls havia aplicat no havien resolt el problema. Que els arbres estiguessin podrits per dins es va demostrar quan en un primer moment es van talar parcialment. La setmana següent es van retirar els troncs i les arrels i després s’hi van plantar les moreres, que són arbres autòctons. Així, s’espera que s’adaptin al seu nou emplaçament, al clima local i resisteixin millor les plagues.
Segons l’Àrea de Serveis de l’Ajuntament de les Franqueses, feia temps que els arbres estaven envaïts per un paràsit que feia que les fulles es tornessin grogues molt ràpidament. Finalment, es va decidir sacrificar-los i substituir-los per moreres amb la brancada llarga, que permetrà entrellaçar-los per donar una imatge similar a com fins ara. L’actuació ha estat feta per motius de seguretat, perquè podien cedir i caure.
Durant aquests mesos també s’han fet actuacions similars, amb la retirada de 15 palmeres afectades per la plaga de l’escarabat morrut o la retirada d’un pollancre vell a la plaça de la Música.
Arran de la publicació de l’últim padró, hem sabut que les Franqueses té 17.660 habitants i és, per tant, el tercer municipi de la comarca pel que fa a volum de població. L’arribada de 682 nous veïns durant l’últim any ha provocat que passéssim al davant de Parets del Vallès, que habitualment era qui ocupava la tercera posició en aquest rànquing comarcal.
En realitat les xifres vénen a confirmar allò que veiem cada dia. Tots els qui hem viscut l’evolució urbanística dels darrers anys, intuïm que el nostre municipi és dels que més creix de la comarca. En concret, més d’un 4% en els darrers dotze mesos. Però els veïns també copsem que ens calen més i millors serveis per poder fer front a les necessitats que aquest creixement comporta. És el cas, per exemple, de les escoles i els instituts. Hom té la sensació que, per molts esforços que facin les administracions, sempre van per darrere de la demanda real de places escolars dels diferents nuclis del municipi.
I no només ens calen recursos. A algunes zones de les Franqueses també hi manca “vida”, o dit amb altres paraules, que es creï una veritable comunitat entre les persones que formen part d’un veïnat. Això per no parlar de la cohesió que hauria d’haver-hi entre els cinc pobles que conviuen des de fa tants anys…
A les Franqueses ens queda encara molt camí per recórrer i aconseguir aquests objectius. Per aquest motiu potser fóra bo aturar-nos i pensar si enlloc de créixer tant en quantitat no ens convindria més fer-ho en qualitat de vida. I això no és només responsabilitat dels governants; tots podem posar-hi el nostre granet de sorra.
Surt al carrer el número 84 de garbuix. Podeu veure’n una l’edició pdf aquí
Pobre en decisions però ric en polèmiques. Així és com es podria descriure el ple que va tenir lloc a l’ajuntament el passat 25 de febrer. I és que el pacte al que ha arribat CiU amb les dues exregidores del PSC, Vanessa Garcia i Dolors Isart, fa que pràcticament esdevingui impossible per a l’equip de govern aprovar cap de les mocions que porta al ple. Els vots de CiU sumats als de les regidores sumen majoria absoluta, i aquesta majoria sembla haver decidit oposar-se sistemàticament a les propostes que presenta l’equip de govern i així intentar forçar la dimissió d’Esteve Ribalta (PSC).
Vista aquesta situació, govern i oposició utilitzen els plens per intentar “trepitjar-se l’ull de poll”. Sense anar més lluny, en el darrer ple, l’equip de govern va presentar una moció per instar tots els regidors a actualitzar la seva declaració de patrimoni i a fer-la pública a la pàgina web de l’ajuntament. Tot plegat venia a tomb perquè ja fa alguns mesos el govern municipal va denunciar que l’ex-alcalde Francesc Torné (CiU) tenia un apartament en propietat a l’Ampolla que no hauria declarat en el seu moment. I encara és més complicat perquè sembla que l’apartament podria haver estat construït per l’empresa TEICO, a qui Torné li hauria encarregat diverses tasques mentre estava a l’alcaldia. La moció que presentava ara el govern d’Esteve Ribalta pretenia a totes llums forçar que Torné mostrés la seva disponibilitat a declarar aquesta apartament. Tanmateix, el vot conjunt dels regidors de CiU i de les regidores Garcia i Isart va impedir que la moció tirés endavant.
Per la seva part, CiU va aprofitar per presentar una moció d’urgència per sol·licitar la supressió de la targeta VISA de la qual disposa l’alcalde. En les darreres setmanes, CiU ha denunciat en repetides ocasions el mal ús que Esteve Ribalta hauria fet d’aquesta targeta de crèdit. Segons la formació encapçalada per Francesc Torné, Ribalta hauria pagat factures personals a establiments com Ikea o Caprabo. L’equip de govern no va permetre que la moció fos discutida però, malgrat tot, CiU va tenir l’oportunitat d’afirmar que les despeses que es feien amb aquesta targeta no estaven sotmeses a cap control i que se n’havia “fet un abús”. Ribalta va explicar que si alguna vegada havia pagat alguna factura personal amb aquesta targeta havia estat per un error i que “en quaranta-vuit hores” havia retornat els diners a l’interventor municipal. Aquest va ser un extrem que va negar Vanessa Garcia, que quan encara estava al costat de Ribalta a les files del PSC, havia desenvolupat les funcions de regidora d’Hisenda. Per la seva banda, Ribalta va aprofitar per denunciar les despeses injustificades que, segons el seu parer havia fet Francesc Tornés mentre estava a l’alcaldia. Entre d’altres qüestions va assenyalar que Torné passava factures a l’ajuntament que en realitat es corresponien a despeses de les seves vacances. Entre les despeses que Torné hauria carregat a les arques municipals de manera indeguda hi hauria peatges a Lleó, estades a termes o dinars a restaurants de l’Ametlla del Vallès. Ribalta fins i tot va esmentar un viatge a Sidney i va acusar a Torner “d’escampar porqueria per amagar la seva pròpia”.
Tampoc no fou possible arribar a un acord en relació a l’impost de successions. CiU va presentar una moció per demanar al govern de la Generalitat que l’eliminés completament o al 99 %. La proposta va tirar endavant amb el suport de CiU, del regidor d’Unió Democràtica Ferran Jiménez i de les dues exregidores del PSC. En canvi, el PSC, la regidora no adscrita Teresa Buigues i Ferran Gontan, d’Els Verds, van votar-hi en contra argumentant que la reforma que la Generalitat ha fet d’aquest impost és prou equilibrada i que amb aquesta nova llei únicament hauran de pagar les grans fortunes.
L’única qüestió que va generar consens fou l’oposició als plans de l’ajuntament de la Garriga de permetre la construcció de la planta de biomassa en una ubicació que afecta els veïns de les Franqueses.
En els darrers mesos les pensions han esdevingut un dels temes de debat més recurrents. La proposta del govern de l’Estat d’elevar l’edat de jubilació fins als 67 anys ha donat lloc a una discussió sobre quines són les condicions de vida de la gent gran en l’actualitat. I és que avui en dia, amb l’allargament de l’esperança de vida, hi ha gent que pot viure jubilada durant dècades. I el que és més important, la vellesa ha deixat de ser un període d’inactivitat per convertir-se cada vegada més en una etapa de la vida per gaudir. Aquest és un dels objectius de l’Associació de Gent Gran de les Franqueses. Fundada ara fa deu anys, aquesta entitat organitza tota mena d’activitats per ajudar a dinamitzar la vida dels avis del nostre municipi.
“Conec millor el despatx de l’associació que casa meva”, ens diu en Josep Pérez. Ell és el president de l’Associació de Gent Gran de les Franqueses i malgrat haver superat de llarg la setantena, mostra una energia envejable. Cada tarda el trobem al Casal de la Gent Gran de Corró d’Avall, a tocar de l’església de Santa Eulàlia. I és que com ell ens explica, l’activitat de l’associació és frenètica i no hi ha dia en què no dugui a terme algun taller, un curs o un ball.
L’Associació de Gent Gran de les Franqueses va néixer ara fa deu anys, després que es construís el Casal d’Avis. Aquest és un equipament gestionat per la Generalitat, però els seus usuaris van crear l’Associació de Gent Gran per tal d’impulsar les seves pròpies iniciatives i organitzar aquelles activitats que els poguessin atraure més. D’aleshores ençà, no han parat.
Entre les activitats que fa l’associació, potser la que més repercussió ha aconseguit és el taller de vestits de paper. Un grup de dones jubilades es troba cada dimecres per dissenyar i elaborar uns vestits que, malgrat que semblen sortits de qualsevol boutique, en realitat són fets només de paper. I alerta, perquè són les mateixes modistes les que després actuen com a models i fan desfilades per presentar les seves creacions.
Però l’activitat de l’associació va més enllà. Cada dissabte a la tarda fan ball amb música en directe i sembla que amb molt èxit: “Hi ha moltes persones que no fallen mai els dissabtes, perquè a la gent gran, el ball, els porta de cap”- ens diu el president. “Molts ballen tota la tarda i quan acaben diuen ‘ai, quin mal de ronyons’, però mentre estaven ballant no en tenien cap de dolor…”, ens comenta amb un somriure.
I és que en Josep Pérez insisteix que a l’associació han fet un esforç per generar un bon ambient: “Aquí el que ve al ball s’hi enganxa, perquè no hi ha discussions ni baralles. Des del primer moment vam posar unes pautes per tal que la gent s’ho passés bé, però sense passar-se. Aquí tothom es fa amic ràpidament”. Però no només hi ha ball els dissabtes. Per Sant Joan o cap d’any, l’associació munta també les seves pròpies revetlles a preus més que econòmics.
L’activitat regular de l’entitat es completa amb tallers de teatre, manualitats i sardanes. I també tenen una coral que compta amb una vintena de membres. L’Associació avança cada vegada més en la línia que siguin els propis jubilats els qui protagonitzin les seves activitats. Per Sant Jordi, per exemple, organitzen una festa amb un berenar, roses per a tothom i una cantada d’havaneres. Enguany, però, serà també una agrupació de jubilats els qui s’encarreguin de cantar les havaneres. Com diu el Sr. Pérez “és més barat i ens ho passem igual de bé.”
Un dels moments clau de l’any és l’organització de la setmana cultural. Al setembre l’associació fa una mena de festa major i durant tota una setmana fan actuacions, exposicions de les manualitats que han fet al llarg de l’any, concursos, etc. La condició és que tot ho facin els avis; “aquí no hi ha cap professional”, explica el president de l’entitat. A la setmana cultural hi participa gent d’altres casals de les rodalies i l’últim dia s’apleguen tots i fan un dinar.
Finalment també cal citar els viatges que organitza l’Associació. Entre els darrers destins s’hi troben Astúries o Cadis i ja en planegen un altre per anar a visitar l’Aragó.
La filosofia de l’Associació és que els avis aprofitin el temps tant com puguin. “El millor consell que puc donar als jubilats és que allò que puguin fer avui no ho deixin per a demà”, ens diu el Sr. Pérez. I ell ho demostra amb l’exemple, doncs participa pràcticament en tots els tallers i activitats de l’entitat.
Amb tot, en Josep Pérez ens reconeix que el rol i les condicions de vida de la gent gran han canviat molt en els darrers anys. Ara fer-se gran ja no significa inactivitat. De fet, en algunes ocasions el problema és justament el contrari: “Avui en dia també ens passa que l’avi es converteix en la minyona dels fills, perquè ha d’estar pendent dels néts. A vegades aquí organitzem coses i la gent ens diu que no pot venir perquè ha d’anar a buscar els nens al col·legi”.
I d’això de jubilar-se als 67 anys, què en pensa l’Associació de Gent Gran? De fet, a ells ja no els afectarà, però malgrat tot, es mostren crítics amb la proposta: “Home, depèn de la feina que cadascú tingui, perquè hi ha oficis en què algú es podria jubilar als 67 i fins i tot als 70, i en canvi n’hi ha d’altres en què als 60 la gent ja no val per a res. Però potser hauríem de mirar que fos el jovent qui tingués la feina. Per què vols que una persona treballi fins als 67 si una altra als 28 no té feina…?”
Amb aquest apunt de sentit comú deixem l’Associació de Gent Gran. Ens sentim encara admirats per l’empenta i les ganes de fer coses que demostren els seus responsables. De ben segur que a més d’un, després de llegir el seu programa d’activitats, li vindrà de gust agafar la jubilació anticipada…
Fa algunes setmanes ens va visitar el circ Tonelly; de ben segur que el vau veure instal·lat entre la zona esportiva i la ronda nord. Podríem dir que ningú més estava tant “de pas” pel poble com ells. Per això hem parlat amb el Toni Tonelly, mig italià mig portuguès, que amb un somriure i una energia desbordants ens ha tret l’entrellat d’una manera de viure, la del circ, molt desconeguda per a la majoria.
D’on ve el nom de circ Tonelly?
Tonelly és el cognom del meu pare. Som un circ meitat italià i meitat portuguès, tot i que tenim família arreu: a Anglaterra, Alemanya… L’idioma universal del circ, però, és l’italià. En trobades amb circs espanyols o amb família d’altres llocs sempre s’acaba parlant en italià, és molt curiós.
La vostra ha estat, doncs, una família dedicada al circ. Com es viu això?
Sí, des de fa molts anys bona part de la família ha viscut del circ, però també tinc parents que tot i haver-hi nascut, no hi han volgut continuar. Jo, personalment, sóc el fill de l’amo i he agafat el seu relleu.
Quines coses han canviat respecte el circ d’abans?
Fa vint anys, la infraestructura que suposava el circ cridava l’atenció de la gent, i una hora abans de l’espectacle ja hi havia cua per entrar. Respecte al propi espectacle, ara té una vessant molt més teatral, tipus el Cirque du Soleil; tot i que nosaltres encara portem el format d’abans, amb el típic pallasso, el malabarista…
Actualment cap circ pot portar animals?
Va sortir una llei que ho prohibeix. Nosaltres tenim hipopòtams, girafes, elefants, camells, cavalls, estruços… i estan aturats, amb quatre persones que els cuiden. En aquests moments estem fent les gestions oportunes per tal de traslladar-los al zoo de Barcelona.
Circs grans i de renom com el Cirque du Soleil han ajudat o empitjorat la situació dels altres circs?
Hem estat alguna temporada en competència amb el Cirque du Soleil, però no ens afecta perquè fem una publicitat diferent i oferim uns preus que no tenen res a veure.
El circ fa temps que està en crisi. Com es viu l’actual?
En el món de l’espectacle s’ha notat molt. Nosaltres hem arribat a fer 1.800 funcions a l’any -més de 5 funcions al dia- per no tenir pèrdues, això s’aconsegueix estant en diversos pobles a la vegada i amb una bona organització.
Quina infraestructura i quantes persones es necessiten?
Només la carpa són tres camions, però també hi ha les grades, les llums, l’exterior… Actualment muntem el mínim necessari per funcionar i de la resta dels camions en fem ús segons quin lloc tenim i el temps que hi estarem. Som unes 30 persones per fer funcionar tot això.
Quina ruta cobriu habitualment?
Fa uns tres anys que ens movem per Catalunya, però habitualment recorrem tota la península i Europa.
És la primera vegada que veniu a les Franqueses?
No, ja hi havíem estat abans, instal·lats on ara hi ha el nou institut. Però, la veritat és que aquest nou emplaçament ens permet apropar-nos, també, a altres pobles, ja que per aquí circula molta gent.
És dur estar tot l’any fora de casa, o la teva casa és el circ?
Personalment penso que seria una mica avorrit estar-se tot l’any a casa; estic acostumat a conèixer gent i anar d’un lloc a un altre. Cadascú té la seva professió.
Hem vist que dins el circ també hi ha una escola, com funciona?
Al circ hi ha 14 nens i nenes. El ministeri d’Educació de Madrid cedeix un professor que viatja tot l’any amb nosaltres per tal que puguin seguir l’escolarització. Estudien de tot, fan les mateixes hores, tenen ordinadors…
Què és el millor i el pitjor de la teva professió?
Tot i que pugui semblar estrany, el pitjor és el vent; ens afecta molt, encara que la carpa aguanta vents de fins a 150 km/h. El millor és actuar i que la gent rigui, es diverteixi, que els agradi i repeteixin. Quan veus això, estàs satisfet.
 Carretera de Cànoves a l’alçada del carrer Miquel Martí i Pol Font: Clàudia Clavell El dilluns 8 de març arribava una onada de fred i de neu que va fer estralls, principalment, a la meitat nord-est de Catalunya. La nevada del migdia del dia 8 fins la matinada del 9, va acumular fins a 10cm de gruix de neu a les Franqueses i va causar problemes de circulació de vehicles i petits incidents als accessos a la Ronda Nord i al tram final de la carretera de Cànoves, on diversos vehicles van sortir de la via. A part dels problemes circulatoris, el pes de la neu acumulada va fer caure la teulada de l’antiga bòbila de Ceràmiques Font i va trencar o tombar molts arbres.
El dissabte 10 d’abril el mercat setmanal de Corró d’Avall es trasllada a la nova rambla de la carretera de Ribes. La nova ubicació del mercat pretén potenciar aquest nou espai com a eix comercial i cívic del municipi. “Es tracta d’un mercat consolidat, però creiem que amb el nou emplaçament se li obren més possibilitats”, manifesta la regidora de Dinamització Econòmica i Treball, Gisela Santos. Aquest canvi d’emplaçament estarà en període de proves durant les properes setmanes, amb una posterior valoració del funcionament i del grau de satisfacció dels clients.
Per altra banda, la Policia Local també estrenarà nou local en els propers mesos. Aquest servei, que fins ara ocupa l’antiga casa del mestre de l’edifici de l’ajuntament, serà traslladat als mòduls prefabricats del carrer Rafael Alberti, cantonada amb Joan Maragall. Els mòduls que van servir d’aulari provisional per al CEIP Camins han estat adquirits per l’ajuntament.
 Constantí Stefanescu a la conferència sobre papallones
El cicle de conferències Trobem-nos i parlem-ne, de Marata, de nou va tenir una resposta molt satisfactòria per part del públic, amb una mitjana d’una cinquantena d’assistents per sessió. Organitzat pel Centre Cultural, enguany es van fer quatre conferències entre el febrer i el març, que van versar sobre la llet, a càrrec del catedràtic de Producció Animal, Sergi Casalmiglia; el tresor de la República, per la historiadora Assumpta Montellà; la cuina, amb el crític gastronòmic, Jaume Fàbrega i, les papallones, amb el doctor en biologia, Constantí Stefanescu. Aquest cicle és un espai de trobada, d’aprenentatge i de debat, tal com s’ha dut a terme en els darrers 15 anys que se celebra de manera ininterrumpuda.
Mercè Masjuan
Centre Cultural de Marata
|
|
