No us podeu imaginar quina pau i tranquil·litat s’aconsegueix al saber exactament quan i on pots trobar aigua potable, no és cap broma. Diuen els experts que pots estar uns quants dies sense menjar un sol bocí de pa, cosa que no tinc cap intenció de comprovar, i diuen també que no pots passar més de 48h sense beure aigua: us asseguro que l’angoixa apareix quan portes 8 hores sense fer un glop. L’aigua és, sense cap mena de dubte, el bé més preuat de tots i aconseguir-la quan estàs sempre en moviment no és tan senzill com pot semblar, ja que és difícil trobar fonts públiques més enllà dels països mediterranis i, voltant per la natura, l’has de trobar, recollir i, de vegades, tractar per poder beure-la. Tot un repte. Intento omplir el pap com un camell quan en tinc ocasió i puc demanar aigua en 12 llengües diferents, de fet, és la primera frase que aprenc quan arribo a un nou país després de “l’hola, bon dia”. Torrents, estanys, pous, cementiris, vàters públics.. tot val! La gestió de l’aigua requereix, cada dia, més temps i esforç que simplement obrir una aixeta.
La necessitat elèctrica està lligada al telèfon mòbil i a la llum frontal. El telèfon el porto en mode avió gairebé sempre, el faig servir per cercar informació de distàncies i avituallaments i també per una mica d’entreteniment, comunicacions i fer quatre fotos. L’haig de carregar cada 4-5 dies, en canvi, el frontal no requereix gaire energia, especialment si vas a Escandinàvia a l’estiu, on no l’he fet servir en 4 mesos perquè mai es fa fosc; la llum de mitjanit no és un mite. Per carregar-los, a més del carregador solar -que funciona bé a l’estiu però a l’hivern les seves prestacions minven considerablement- és relativament fàcil trobar endolls als països més rics (supermercats, edificis públics, estacions de tren, etc.) i, als països més modestos, no acostuma a ser prohibitiu fer un cafè cada 2 dies i aprofitar per carregar els aparells.
Finalment, també em trobo amb la necessitat de gas, el que faig servir per cuinar: una ampolla de rosca que només he tingut problemes per trobar a regions poc poblades dels Balcans i Portugal.
Una cosa és ben certa: acampar on puguis encendre un foc al costat d’un torrent d’aigua transparent, després d’una jornada assolellada, esdevé un emplaçament de 5 estrelles amb totes les necessitats energètiques cobertes.
Tino Gómez
Foto: Primera font pública en 6 països i 3.500 Km de camí.