L’arbre més antic del regne vegetal: el ginkgo 

Dibuix: Alfons Raspall

 Nom comú: Gingko (ca), Gingo (cast), Arbre aux 40 écus (fr), Maidenhair tree (ang), Ginkgobaum (al) 

Nom científic: Ginkgo biloba 

 

El ginkgo és un arbre molt especial. És un arbre originari de la Xina i del Japó, llocs on avui dia encara hi forma boscos naturals. Aquest arbre apareix ja en pintures xineses del segle XI, i a tot l’Extrem Orient, on és considerat un arbre sagrat. De fet, en alguns temples hi ha plantats exemplars mil·lenaris. A Catalunya, el trobem a les ciutats on es planta com a arbre ornamental als parcs, jardins i carrers de les nostres ciutats.  

Les restes fossilitzades que s’han trobat d’aquest arbre confirmen que és l’espècie arbòria més antiga del regne vegetal, des de fa més de 120 milions d’anys, segons el registre fòssil.  

Es tracta d’un arbre que resisteix molt bé la contaminació, la sequera i el foc; en certs llocs és utilitzat com a barrera antiincendis al voltant de les repoblacions. 

És de creixement lent i necessita uns 30 anys per arribar als 10 metres d’alçada. Pot arribar a fer 30 metres i s’adapta perfectament a qualsevol clima. 

És una espècie dioica, és a dir, que els òrgans masculins i femenins no estan en el mateix arbre. Els femenins tenen una capçada grossa i arrodonida mentre que els masculins són esvelts i cònics. Són difícils de conèixer abans de la floració.  

Exemplar de Gingko biloba i detall de les seves fulles Foto: Olga Alcaide

Les seves fulles, molt característiques i inconfusibles, van servir, en èpoques llunyanes, com a moneda o bitllet de canvi. Pràcticament no es coneixen plagues o malalties que el puguin afectar, és més, sembla ser que les seves fulles tenen un cert poder insecticida. Tant és així que els xinesos les deixaven dins dels llibres per protegir-los dels fongs.  

No tenen flors com a tals, sinó que els arbres masculins tenen el pol·len en raïms penjants no gaire grans. Pel que fa als arbres femenins, formen una bola que penja d’un llarg peduncle en forma de pruna, ple de reserves alimentàries, que no apareix abans dels 30 anys de vida de l’arbre. Aquest peduncle en forma de pruna, que no és un veritable fruit, desprèn una olor tant desagradable que fa que normalment es prefereixi plantar només arbres masculins. 

El seu fruit és comestible i té virtuts medicinals. 

 

Olga Alcaide 

Biòloga  

 

   

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *