Editorial Garbuix 131: Civisme cooperatiu 

De ben segur que, entre aquells que passeu de la quarantena, molts recordeu algunes de les campanyes de civisme que s’han fet al llarg dels anys per educar-nos a tots plegats. Campanyes com aquella de “Catalunya cara neta” que lluïa a les papereres de tots els carrers tres dècades enrere. O algunes de més recents, com aquella de “Envàs on vas?”, que fomentava el reciclatge. 

Han calgut totes aquestes campanyes per elevar el nivell de civisme de la ciutadania, com a mínim pel que fa a la presència de brossa al carrers. S’han fet campanyes i segurament se’n seguiran fent. Perquè, és una necessitat ensenyar aquestes pautes de comportament a les noves generacions i recordar-les a aquells que no són tan joves, però que a vegades les obliden.  

El vandalisme contra el mobiliari urbà, la gestió de les escombraries, el desgast propi dels parcs infantils… hi ha desenes d’exemples on els ciutadans podem tenir un paper protagonista per mantenir el nostre poble en millors condicions. Tots plegats, i les administracions al capdavant, hem de dur a terme un procés per convèncer-nos que surt a compte cuidar l’entorn i que això ens fa avançar cap a un model de societat més madur i cívic. I sobretot que ens permet gaudir d’un entorn més amable. 

I malgrat tot, sembla que encara no tothom ho té clar. Per això, recentment, el consistori ha engegat una aplicació per fer més fàcil la detecció d’aquestes manques de civisme, mitjançant la col·laboració de tota la ciutadania. Una mena de “gran germà” cooperatiu a través del qual qualsevol ciutadà pot denunciar desperfectes o incidències a la via pública.  

Potser hi haurà una allau de fotografies; fotografies de contenidors a vessar, de bancs trencats o de fanals que no funcionen. Tant de bo sigui així. Això significaria que la ciutadania hem assumit un paper de responsabilitat cap al nostre entorn, i alhora ho posaria molt més difícil a aquells que gaudeixen embrutant o fent malbé allò que és de tots.   

Una bona iniciativa que, en tot cas, també haurà d’anar acompanyada de recursos. Perquè només tindrà sentit si l’Ajuntament és capaç de respondre a aquestes denúncies reparant amb rapidesa qualsevol desperfecte o anomalia detectada. I això, es clar,  pot ser una feina ingent.