Editorial: L’alterativa per als nostres joves

Una vegada aixecat l’etern confinament nocturn, ja s’ha fet habitual veure colles de joves i adolescents voltar pels carrers del poble a altes hores. Van a peu o en patinets motoritzats, es fan fotos amb els mòbils, compren als establiments que encara estan oberts, o simplement s’asseuen en un parc o en una plaça a passar l’estona. Un “passar l’estona” que sovint s’acompanya amb el consum d’alcohol. 

Segurament veiem aquest jovent pel municipi fins que tenen l’edat i els mitjans per poder-se desplaçar més lluny de manera autònoma i dur a terme una altra mena d’oci. “Més lluny”, diem, però aquesta és una afirmació amb trampa. Per què cal que els nostres joves hagin d’anar “lluny” per passar les seves estones d’oci? I a quina distància? Tot plegat posa sobre la taula el debat sobre quines són les possibilitats lúdiques que ofereix el nostre municipi per a aquest sector del jovent. Quina és l’oferta cultural i lúdica a la qual poden accedir? A primera vista, costa de trobar-la llevat, potser, en l’àmbit esportiu.

Amb aquest panorama, no se’ns ha de fer estrany que aparegui el fenomen del botellot. És potser una alternativa fàcil per a ells i elles. Però, evidentment no sembla la més educativa i a més comporta conseqüències en l’espai públic. Apareixen parcs, places i altres zones mig amagades plenes de deixalles, brutícia, ampolles de vidre…  I és, especialment, durant el cap de setmana quan aquesta situació es fa més evident i, a hores d’ara, ja ha generat més d’una queixa per la manca de civisme.  

No hi ha altres opcions per a aquest jovent? No podríem trobar altres alternatives que vagin més enllà del consum d’alcohol? Hi ha massa preguntes i poques respostes. Fins on pot arribar la iniciativa pública a l’hora d’abordar aquesta problemàtica? Hem de condemnar el nostre jovent a vagarejar pels nostres carrers o a fugir a altres destinacions? És això el que volem per a ells i elles? 

De ben segur que no hem de renunciar que siguin ells mateixos qui construeixin els seus espais d’oci i de creixement, però fa la sensació que no tenen eines, no tenen oportunitats i no els les fem veure. De ben segur, però, que entre tots i totes podem fer-hi una mica més. Apostem-hi fort, que són el nostre futur.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *