L’Ajuntament ha publicat i publicitat el famós “Pla de Xoc” per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID19. Una de les mesures que potser ha passat desapercebuda són les bonificacions per a les instal·lacions d’energia solar als habitatges. I segurament ha estat així perquè els ajuts oferts són prou minsos i suposen un incentiu limitat per a les famílies.
En concret la rebaixa és d’un descompte del 20% de l’IBI durant 5 anys, fet que significa un estalvi d’una anualitat de l’IBI, però diferida en mitja dècada. És realment molt lluny de la bonificació de Granollers (50% durant cinc anys, és a dir, dues anualitats i mitja) o de la majoria d’altres municipis de la comarca. Som els quarts per la cua en bonificacions.
Sap greu la poca ambició d’aquesta mesura per diverses raons. Primer, per la limitació de l’ajuda oferta; realment no ajuda a una família a finançar la instal·lació d’autoconsum ja que representa poc més del 10% de l’import necessari. Segon, perquè perd l’oportunitat d’impulsar la creació d’un sistema de generació d’energia que és col·laboratiu, sostenible i que es fa bàsicament en el mateix punt de consum. I tercer, perquè amb la polèmica pels parcs solars en sòl agrari que tenim al municipi, aquesta era una bona oportunitat per impulsar models alternatius a aquestes macroinstal·lacions.
No és habitual encara veure instal·lacions fotovoltaiques a les teulades del municipi. Estem lluny del Maresme, per exemple, on fa temps que les administracions les promocionen i ja comencen a ser un element habitual en el paisatge. En aquest sentit el pla de xoc neix amb poca energia, mai més ben dit, i haurem de veure si l’empenta necessària la posen, com es massa habitual, els ciutadans.