TEMPS PER AVORRIR-SE

El 10…( grrrrrrrrrr…clic), el  4… ( grrrrrrrrrr…clic), el 22, “los dos patitos” ( grrrrrrrrrr…clic) El 7… Líniaaaa!!

Compro Passeig de Gràcia i em quedo sense pasta.

5 surto de la casa, 2 et menjo i n’avenço 20… 6 torno a tirar.

Tanco el castell i poso un granger. Jo poso un lladre al camí.

Jocs de taula en família, menjant pipes o crispetes.

Buscar vells vinils dels anys 80 i fer-los sonar al plat i haver de buscar agulles de recanvi, la música sona una mica bruta, haver de girar el disc, sentir tot un LP sencer. Poder escollir tu la música sense que un algoritme et recomani, t’indiqui o et faci llistes perfectes. Gaudir de la música amb temps per poder dir que no t’agrada la cançó que sona.

La gimcana d’aventures segueix un patró similar. Misteri pendent, encàrrec amb trampa, noia de bellesa antiga de la que s’enamora l’arqueòleg,  viatge amb  avió, cavall, sidecar, camió, camell… Entrada a una tomba, un temple, trobar el preuat premi i deixar que la història segueixi intacta i no arribi a les mans dels nazis.

Buscar vells DVDs i fer sessions de les pel·lícules d’Indiana Jones… Fa temps que li devia a Spielberg.

Tenir temps per avorrir-se, per perdre el temps, per fer coses lentes, coses que havien quedat aparcades per manca de temps, gaudir, assaborir a foc lent. Si aquesta pandèmia i limitacions de moviment, de botigues tancades, de no sortir del teu poble el cap de setmana, de manca de llum, de tardes fredes… ens aporta alguna cosa, és temps per avorrir-se…Tot això en l’àmbit “ indoor”.

Si parlem de l’àmbit “outdoor” i sense sortir de les Franqueses, les paraules que em venen al cap són Turó de les Mentides, Turó de la Il·lusió, camí del camp de tir, can Pere Suquet, Riera Carbonell, la Sagrera, pujar fins a Bellavista… No t’acabes els nostres camins, racons i passejades pel medi natural i social.

Però ara que hi penso, no tinc temps ni per avorrir-me.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *