Carlota Gurt: “Escric perquè em fa sentir bé”

Carlota Gurt, guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 2019 en la categoria de contes i narracions, va passar per l’ateneu la Tintorera a presentar Cavalcarem tota la nit, el seu primer llibre. La Carlota, una dona polifacètica amb cinc carreres i tres fills, fa cinc anys va descobrir en l’escriptura quelcom que la fa sentir-se bé. En una breu entrevista espontània i desenfada, la Gurt es mostra una dona decidida, energètica i directa.

Presenta’ns breument Cavalcarem tota la nit

Es tracta d’un recull de tretze contes. En destacaria dues idees que travessen d’un conte a l’altre. Per una banda, la contenció dels desitjos. D’altra banda, el coratge a l’hora d’afrontar les pors que apareixen a la vida.

Aquestes dues idees són presents a la teva vida?

Sí, sobretot la de contenció: “em continc?” “m’arrisco?”, “què passarà si m’arrisco?” “i si m’equivoco?” Totes aquestes preguntes em preocupaven molt.

I la conclusió és que t’has d’arriscar?

Sí, sempre. Aquesta és la idea de fons d’aquest recull de contes.

On neix la inspiració per triar aquesta temàtica?

De la meva vida. Sovint, escrivim sobre aquelles coses que ens preocupen, que al capdavall és una forma de dialogar amb tu mateixa. Per a mi, escriure és una manera d’endreçar les pròpies idees.

I per què vas escollir el format de contes?

Penso que si no has escrit mai i no domines les eines, és una mica d’imbècil iniciar amb una novel·la de 800 pàgines. El format de conte és més fàcil de dominar i pots escriure’n molts i equivocar-te molt, i alhora trigues poc temps a fer-ne un altre.

Què et porta a escriure els teus propis llibres?

Una inquietud. Hi va haver una època en què vaig començar a llegir més i se’m devia moure alguna cosa a dins. Aleshores, un dia vaig escriure un conte i vaig notar que em provava, que em feia sentir bé… i em sentia bé escrivint. De fet no escric més perquè no tinc temps,  però quan ho faig és com si em prengués un “pastillot”.

Quan temps fa que vas començar a escriure?

Cinc anys. Sóc una mica de dèries i quan m’agafa la dèria, m’hi poso del tot.

Amb el primer recull de contes t’arriba el premi Mercè Rodoreda… i això què suposa?

Suposa que de cop et coneixen i et demanen entrevistes. Debutar amb contes i que una editorial gran et publiqui el llibre és molt difícil. Per tant, és una molt bona manera de començar i propicia que ara, de cop, m’encarreguin contes i me’ls paguin. Tinc molt clar que no podré viure d’això, però que una part dels meus ingressos vinguin d’escriure està molt bé. A nivell pràctic significa que podré treballar menys i dedicar-me una mica més a fer allò que m’agrada.

Et donen el premi i confinen el país…

Sí, cert… em donen el premi el 12 de febrer, quinze dies després em trenco la cama, i el 15 de març ens confinen. Ha estat una arrencada meravellosa…

Com es gestiona tot això?

Malament, però malgrat que tots els programes editorials es van aturar, el meu llibre va ser l’últim que s’havia presentat a Barcelona i ha estat rodant més mesos del que és habitual. A més, com que no hi havia novetats editorials, se n’ha parlat més.

Estàs preparant una novel·la? Ens en pots dir alguna cosa?

Sí, però no us en puc dir la temàtica, ni com es diu, ni on es publicarà. La novel·la està acabada i es  publicarà l’any entrant, el 2021.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *