L’Adrià León Morales, ha viscut amb la seva parella a Corró d’Avall els últims quatre anys. Però l’any passat va rebre una oferta esportiva a la que no va poder dir que no. Des de l’agost viu a França, a Villeurbanne, una ciutat propera a Lyon, on ha pogut fer realitat el seu somni d’arribar a ser jugador professional d’handbol, després de passar cinc anys al segon equip del Barça.
Quina és la teva trajectòria esportiva?
De petit veia el meu germà jugar a handbol i m’agradava, de manera que als set anys vaig començar a jugar amb el Granollers, on hi vaig estar fins l’últim any de l’etapa juvenil. Aleshores em va fitxar el Barça, amb projecció de pujar al segon equip. Quan vaig acabar l’etapa juvenil, el mateix FCB em va oferir seguir amb ells al segon equip i, òbviament, vaig acceptar. En aquell moment, amb 17 anys, va començar la meva etapa com a jugador semi-professional. Vaig estar-m’hi cinc anys, fins que em va arribar una oferta d’un equip de França, a la ciutat de Lyon, el Villeurbanne (VHA), on actualment jugo com a professional.
Quines fites has aconseguit fins ara?
En la meva trajectòria esportiva he aconseguit guanyar dos campionats autonòmics amb la Selecció Catalana. Amb el Barça, a l’últim any de juvenil, vaig guanyar un campionat d’Espanya de clubs. Durant la meva etapa al Barça he arribat a entrenar amb el primer equip en diverses ocasions, que per a mi és una de les fites més importants que he aconseguit.
Què et va portar a viure a França? I quan?
L’any passat vaig rebre una oferta per jugar en un equip de França i vaig acceptar-la. Hi visc des de l’agost.
Com és la zona on vius?
Visc a Villeurbanne, una ciutat al costat de Lyon (a 5 minuts en cotxe). Villeurbanne és una ciutat com podria ser Granollers, tot i que és bastant més gran. Està ben comunicada i hi ha tot tipus de comerç. A més, al costat de casa hi tinc el club de pàdel de Lyon, on practico aquest esport, que s’ha convertit, en els darrers anys, en un dels meus hobbies. Tenir tant a prop la ciutat de Lyon és un luxe; té molta vida i una infinitat de coses per fer en el temps lliure.
A quin equip jugues?
Actualment jugo al VHA, que és l’equip del Villeurbanne. El VHA està jugant a la tercera lliga de França, però amb projecció de pujar a la segona lliga l’any que ve. Aquest és el motiu pel qual han fet diversos fitxatges, entre els quals el meu. En un principi el VHA anava a fusionar-se amb el Lyon, però s’ha aplaçat a causa de la Còvid-19.
Com es veu i es viu l’handbol a França?
Penso que a França l’handbol està més valorat que a Espanya, sobretot pel suport que reben els equips per part de l’afició. Als partits hi ha molt ambient i és molt emocionant poder viure aquest suport per part de tantes persones.
Per què molts jugadors d’handbol marxeu a jugar a l’estranger, a França per exemple?
Perquè en altres països es valora més aquest esport i es viu amb més intensitat. Tot i que el nivell de vida a França és més car, pots viure amb un sou de jugador d’handbol professional. A França els sous, en aquesta professió, són bastant més elevats que a Catalunya.
Com es viu la Covid-19 a França?
Més o menys semblant a Espanya. Aquí tenim el toc de queda a les 21 h. i no podem sortir de casa fins a les 6 del matí. Quan vaig arribar, a l’agost, la mascareta només era obligatòria als espais públics tancats, però al carrer tothom anava sense. Ara l’hem de portar als espais públics, hi ha aforament limitat a les botigues i bars i els locals d’oci estan tancats.
Creus que la situació de pandèmia i les restriccions estan afectant el món de l’esport?
Sí, l’està afectant molt, tant a nivell econòmic com a nivell personal. L’aplaçament dels partits o el no poder entrenar amb normalitat fa que no tinguem una continuïtat i això provoca que perdem el ritme, que hi hagi lesions…
Què és el que més t’agrada de viure a França?
El que més m’agrada és la companyia: tinc la sort de poder conviure amb la meva parella i amb la nostra gossa. A més, tinc l’oportunitat d’aprendre un nou idioma i de començar un repte nou pel que fa a l’esport.
I el que menys?
No saber parlar l’idioma em frustra, però de mica en mica l’estic aprenent.
Ara que no ens escolta ningú… és cert que els francesos són tan xovinistes?
Encara no estic tan integrat en la seva cultura com per donar-vos resposta, però sí que és veritat que he notat que pel que fa als idiomes no donen importància als idiomes estrangers. De manera que si veniu a França, per norma general, no espereu que us parlin en anglès, com fan en altres països.
Suggereix-nos algun plat típic francès.
Gratin Dauphinois, que són unes patates gratinades amb formatge i nata.
Quin lloc ens recomanes descobrir?
La basílica de Notre-Dame, des d’on es pot veure tot Lyon.
Què trobes a faltar de Catalunya?
La família, els amics i el menjar.
Et planteges tornar a viure a les Franqueses?
De moment no. Per ara estaré un any a Villeurbanne i m’agradaria donar continuïtat a la meva estada a França, perquè significaria que tot està anant bé en l’àmbit esportiu.
I quan s’acabi la teva carrera com a jugador, com t’imagines el teu futur?
Quan aquesta etapa acabi, m’agradaria seguir vinculat a l’esport, perquè és la meva passió.