La veïna del costat, Yewande Omotoso 

Traducció d’Àfrica Rubiés i Mirabet.  Edita Les Hores.

L’Hortensia i la Marion són dues veïnes octogenàries que viuen en un barri benestant de Ciutat del Cap. L’Hortensia és negra, filla de caribenys que van marxar al Regne Unit a trobar una vida millor, esdevé una gran dissenyadora tèxtil que es casa amb en Peter, un anglès. No tenen fills i passen la vida laboral a Nigèria fins que es jubilen i arriben a Ciutat del Cap. S’estableixen al costat de ca la Marion, una dona blanca, arquitecta, mare de 4 fills, racista tot i que la seva família alemanya d’origen jueu s’estableix a Sud-Àfrica.  

La Marion que viu envoltada de servei, detesta l’Hortensia, no està preparada per tenir una veïna negra econòmicament solvent, ella no es reconeix com a racista però no suporta que una dona negra li faci ombra en una comunitat on està acostumada a liderar les reunions socials.  

Yewande Omotoso, l’autora, arquitecta, nascuda al Carib, resident a Nigèria, fins que la família decideix establir-se a Ciutat del Cap coneix molt bé les Hortensia i el paper que els toca jugar. La veïna del costat és una novel·la política, sobre la raça, els orígens, el feminisme i la identitat.  

Yewande Omotoso fa ficció sobre temes molt importants i ho fa amb un gran sentit de l’humor. Aquestes dues veïnes que sempre s’han mirat de reüll, que s’han fet la vida impossible, resulta que poden conviure sota el mateix sostre i fins i tot tolerar-se. El dia que l’Hortensia decideix fer obres a casa per reparar el passat de l’apartheid i tornar part de la terra a la gent que l’habitava i hi volia ser enterrada, a la Marion li agafen tots els mals. Una errada durant les obres fa que una part de casa la Marion s’enfonsi i es veu obligada a buscar recer en un altre lloc. L’Hortensia que se sent amb el deute moral de compensar l’accident, li demana si vol viure a casa d’ella mentre duren les obres de restauració. Amb les dents ben serrades i amb l’orgull ferit, la Marion accepta de conviure amb la seva veïna.  

El pretext de l’enfonsament de l’edifici no és sinó l’excusa per asseure-les, que es mirin i s’adonin que malgrat la diferència en el to de la pell, tenen més punts en comú del que mai haguessin imaginat. Una metàfora de la societat de Ciutat del Cap, dos món antagònics que miren de resoldre un conflicte podrit i arrelat.  

 

Fe Fernández i Villaret 

L’Espolsada Llibres www.lespolsada.cat 

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *