Capgirem el món

No m’imaginava això que ha passat,

aquest trencament amb el dia a dia,

aquest confinament que pren llibertat,

que demana contagiar alegria.

Trobem a faltar el batec del mar,

trobem a faltar la natura ufana;

no sé si això ens sortirà gaire car,

potser ens porta a una vida més humana.

Mentre esperem de nou sentir abraçades,

cada dia ja veure’ns cara a cara,

i oblidar-nos de tristes, cruels dades,

continuem confinats tots encara.

 

Manel Mateo

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *