Poema: Records i projectes

Tots els dies anem amunt i avall

sense molt temps per reflexionar;

cada jorn forma part d’un degotall

en què el present poc hi té a comptar.

 

Voldria demanar a aquest infant

que tots hem estat, deixar-me el seu llapis,

per dibuixar un futur més radiant,

però l’avui no permet que te n’escapis.

 

Voldria demanar al mateix infant

que em deixi la goma per esborrar

allò que ens corprèn i ens va desgastant,

les pors que ens impedeixen avançar.

 

I aquest passat de vida no volguda

empetiteix mentre el temps veus passar,

per acabar com cicatriu gruixuda

que del cos costa tant d’eliminar.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *