Miguel Ángel Sepúlveda “Als Estats Units el còmic és cultura i la gent el porta a la sang.”

Dibuixant de còmic de Marvel Comics, una de les grans editorials estatunidenques.

Els que sou amants del còmic possiblement coneixeu en Miguel Ángel Sepúlveda, dibuixant de Thunderbolts o Thanos Imperative, entre molts d’altres. Els que no en sou tan aficionats, segur que coneixeu Superman, Batman, Spiderman o Iron Man. Aquests superherois provenen dels EUA i, abans de fer-se populars al cinema formaven part del món dels còmics americans. Aquest cop Garbuix ha entrat de ple en aquest món, com ho demostra la portada que el mateix Sepúlveda ens ha il·lustrat per presentar aquesta edició de la revista. En Miguel Ángel és veí de Corró d’Avall i des de fa 12 anys és dibuixant de dues de les principals editorials de còmics dels EUA: Marvel Comics i DC Comics.

Com neix la teva afició per dibuixar còmics?

Als dotze o tretze anys ja comprava còmics al mercat de Canovelles i els dibuixava a casa. Dibuixava el Hombre de Hierro –aleshores no el coneixíem com l’Iron Man-, Los Pitufos, Mortadelo i Filemón…

I aquesta atracció pels còmics et va portar a convertir-te en dibuixant?

Sí, la majoria de les persones que ens dediquem a la il·lustració de còmics és perquè ens han apassionat des de petits. Professionalment, moltes vegades, hi ha algú que t’acaba obrint una porta. En el meu cas, en David Macho, el meu representant des de l’inici, va ser qui em va portar a treballar per a Marvel Comics o DC Comics, als EUA.

 I com ho fas per treballar des d’aquí pels Estats Units?

Amb les noves tecnologies és molt fàcil. Quan vaig entrar en el món professional del còmic, Internet no es feia servir massa i totes les làmines originals s’havien d’enviar per correu. Actualment, els escàners i Internet han agilitzat molt tot el tràmit i és pràcticament instantani.

Dibuixes a llapis o amb tècniques digitals?

Depenent de la data de lliurament que ens donen. Si és una feina ajustada de temps, dibuixo directament amb tècniques digitals. Si em donen més temps, m’agrada treballar agafant el llapis, escanejant el dibuix i entintant amb la tauleta, que et dóna moltes més possibilitats.

Els teus primers còmics es basaven principalment en les guerres troianes, com la Ilíada. Per què vas començar amb aquesta temàtica?

Aquí la clau és que jo no vaig escollir. Des de l’editorial em van dir: “Et volem valorar i la prova serà aquesta: la Ilíada”, i després va venir la Guerra de Troia. Van decidir que els agradava i em van posar a la secció de superherois, primer amb el Thunderbolts i després amb els Thanos Imperative, entre d’altres.

Com vas començar a treballar per a grans productores?

Coneixia en David Macho, i després d’ensenyar-li els meus dibuixos em va dir “està bé però has de millorar”. Una cosa és quan estàs dibuixant i els parents o amics et feliciten, i una altra és quan reps la crítica d’un professional. Amb l’ajut del meu representant, que és qui s’encarrega de contactar amb les editorials, mostrar-los les proves que vaig fent… vaig anar perfeccionant el meu dibuix i arribà un dia en què Marvel Comics em va voler conèixer. Així vaig començar.

Què suposa treballar per a ells?

Sempre comento que per a mi els còmics de superherois que llegia quan era petit eren màgics: aconseguia ficar-me en aquell món, viure’l i gaudir-ne. Anys després, quan veus com funciona tot l’engranatge des de dins, t’ho mires diferent. És una feina i es perd la part màgica. No obstant, treballar en aquest món m’ha permès fer coses que mai hauria imaginat.

Per exemple?

He viatjat una desena de vegades als Estats Units (Nova York, Detroit, Austin, Philadelphia…) i he conegut molta gent famosa que es mou en aquest entorn. Però també té un contrapunt: no tens horaris, treballes els set dies de la setmana, sobretot quan tens una data de lliurament molt ajustada. El termini d’entrega és sagrat.

I no hi ha editorials a Espanya?

A Espanya viure del còmic és molt difícil; els sous no són com als Estats Units. A Europa es publica un altre tipus de còmic, tot i que sembla que comença a néixer una nova línia a França i Bèlgica. El món del còmic estatunidenc no té res a veure amb l’europeu. Allà és cultura i la gent el porta a la sang.

En els teus còmics hi trobem molts superherois. Agrada més aquesta temàtica que d’altres?

Sí, el cinema ens ha donat un fort impuls. L’èxit de les pel·lícules ha provocat un boom en el món del còmic: hi ha moltíssima més demanda i, alhora, també hi ha molta més oferta de dibuixants.

Què passa quan no sorgeix la inspiració i el temps t’empaita?

M’hi he trobat moltes vegades. Per sort, actualment tenim el recurs de les xarxes socials per buscar referències, imatges o qualsevol cosa que et pugui donar una idea.

 Quan has de fer algun dibuix nou et documentes, busques referències històriques…?

Sí, per a mi és essencial. Tot depèn de l’estil de dibuix que fas. M’explico… Si tens un estil de dibuix molt simple, que amb quatre ratlles ja connectes amb la gent, com és el cas d’en Matt Groening amb Els Simpson, ho tens fàcil. Si, com en el meu cas, fas un dibuix molt acurat i detallista que necessites treballar-lo molt perquè s’assembli a la realitat, necessites referències.

A quins esdeveniments lligats amb el món del còmic no podem faltar?

Com a lector, les fires del còmic que es fan a Barcelona i a Madrid estan molt bé. A França tenim el Festival del Còmic d’Angouleme, que és el més important a nivell europeu.

Què no deixaries mai de dibuixar?

No deixaria de dibuixar, com quan era petit, Mortadelo, Els barrufets o Lucky Luke.  Era dibuix humorístic: les proporcions no havien de ser exactes, no calia posar ombres al dibuix… únicament que quedés graciós.  Em divertia molt dibuixant-los.

Si fossis un superheroi, quin series?

El Capità Vietnam, perquè és l’únic que ha derrotat al Capità Amèrica.

I si fossis una superheroïna?

La Capitana Zoomberg, possiblement.

Quin poder t’agradaria tenir?

La intel·ligència.

 Quin còmic dels teus ens recomanes?

Els Thunderbolts. M’ho vaig passar molt bé dibuixant-los, a llapis i sense tinta.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *