Francisco Fernández Peláez,  “Qualsevol dia trobarem extraterrestres…però no seran homenets verds!” 

Ha publicat Cerca de las Estrellas, un llibre de ciència ficció que planteja alguna de les grans preguntes de la humanitat.  

 En Francisco Fernández és un professor de física i química de Corró d’Avall que fa poc més d’un any va publicar el seu primer llibre. Es tracta de Cerca de las Estrellas, una novel·la de ciència ficció que relata el viatge d’un grup de joves a una altra estrella i que, a més d’entretenir, vol acostar alguns coneixements científics als més joves. A través de la conversa amb el seu autor, hem conegut més detalls sobre com funciona el nostre univers. Quan serem capaços de viatjar a altres galàxies? Existeix la vida extraterrestre? I si és així, l’hem de veure com una amenaça? Aquestes són algunes de les qüestions que ens ha intentat aclarir.  

 D’on va néixer el teu interès per la física? 

Als qui ens interessen aquests temes ens mou la curiositat; la curiositat per saber com funcionen les coses, per saber per què la Terra o la galàxia són així. 

 Com va sorgir la idea de fer aquest llibre? 

Un any, a finals de curs, ens vam adonar que no hi havia cap llibre de ciència entre les lectures d’estiu. Una companya em va animar a escriure jo mateix un llibre, i així va sorgir la idea.  

 I de què tracta? 

Explica el viatge d’uns joves a una altra estrella amb l’objectiu d’explorar-la. És un llibre de ciència ficció i està ambientat en el futur, quan se suposa que ja tindrem les eines per fer aquesta mena de viatges. 

 Però no és només un llibre de ciència ficció…  

També intento fer una mica de divulgació científica. I per això en el transcurs de la història incloc conceptes físics i astronòmics que són verídics.  

 És un llibre per treballar a l’aula, oi? 

La idea és que es pugui fer servir com una lectura en una matèria de ciències, com física i química. I a partir d’aquí poder fer una classe sobre astronomia o sobre les lleis de Newton.  

 I quina és la reacció de l’alumnat 

Són temes que en general interessen, que criden molt l’atenció, molt espectaculars, però dels que se’n parla poc a les escoles i als instituts. Jo a classe intento fer-ho. A vegades, per exemple, proposo als alumnes parlar del Big Bang i estan encantats, perquè aprenen coses diferents. Són temes que creen inquietuds.  

 Els joves d’avui en dia tenen interès per la ciència? 

Sí! No crec que hagi canviat gaire amb els anysActualment, a més, hi ha preocupació per orientar les noiesque s’interessen menys pels estudis tècnics i tecnològics, cap a aquestes àrees.   

 Els viatges interestel·lars com els que descrius al llibre estan a prop? 

Estan lluny, bastant lluny. La història del llibre està situada d’aquí a dos-cents anys i segurament és massa optimista. Han de passar moltes coses abans de poder fer aquests viatges.  

 I per viatjar a Mart o Venus? 

Això ja està a punt. De fet ja hi ha projectes. A la propera dècada és molt probable que algú arribi a Mart. O com a mínim que ho veiem abans de trenta anys. De fet no és un viatge complicat, perquè s’hi ha anat diverses vegades en viatges no tripulats.  

 Però seria arriscat? 

El problema principal és que el viatge a Mart pot durar dos o tres anys i requereix d’una gran infraestructura per poder portar tripulants.  Actualment hi ha empreses privades interessades en els viatges espacials i això suposarà un fort impuls.  

 Viurem a la Lluna en el futur? 

Sí, és possible que existeixi una base científica a la Lluna, tal com  ara hi ha l’Estació Espacial Internacional. No és una idea gens forassenyada.  

 En un termini raonable de temps podem trobar vida extraterrestre? 

Això pot passar qualsevol dia.  

 I això serà una gran notícia o una notícia per posar-nos a tremolar? 

Crec que serà la notícia més important de la història de la humanitat, tot i que estic bastant segur que no trobarem una civilització, sinó microbis o bactèries. 

 Pot ser que ja l’hagin trobada i ens ho amaguin? 

No..! Penseu com n’és de difícil guardar un secret entre cinc o sis amics, doncs imagina’t entre milers de científics i governs.  

Jo estic molt convençut que en un altre lloc hi ha d’haver vida i és possible que també hi hagi alguna civilització. O que hagi existit en el passat… Sovint no tenim en compte que l’edat de l’univers és una d’aquelles xifres que no ens podem ni imaginar i que seria molta casualitat que coincidíssim en el temps amb una altra civilització.  

 I on podríem trobar vida? 

Hi ha sospites que podria haver-hi vida en el mateix Sistema Solaren alguns dels satèl·lits de Júpiter i de Saturn. Allà hi ha mars sota una capa de gel i podria ser un bon lloc per trobar-hi bactèries. 

 Quin lloc de les Franqueses recomanaries per poder veure el firmament? 

Aquí, com a qualsevol altre nucli urbà, és molt complicat. El millor és anar on hi ha els grans telescopis. A Catalunya, per exemple, hi ha l’observatori del Montsec. I a les Canàries hi ha un dels millors llocs dels món per a l’observació, amb un dels majors telescopis que existeixen.  

 Explica’ns alguna dada curiosa que surti al llibre 

A mi m’agrada posar de manifest la importància de les mides. Per exemple, en un moment del llibre apareix una supernova, que és una estrella que en els seus últims moments es contrau de manera brusca i després explota. Doncs bé, si el Sol fos una supernova i nosaltres la veiéssim des d’aquí, seria mil milions de vegades més brillant que si ens explotés una bomba atòmica davant dels ulls.  

 On es pot trobar el llibre? 

Es pot trobar online a la web de l’editorial Círculo Rojo (http://editorialcirculorojo.com/31940/). I a la Llibreria l’Espolsada també en tenen alguns exemplars.  

 Confessa, de petit volies ser astronauta? 

No. Juraria que no! Llevat que la meva mare digui el contrari. 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *