Jordi Rodríguez: “No hi ha res que tingui cost zero. A Internet tampoc”

Quan pensem en aquelles coses essencials per viure ens ve al cap l’aigua, el gas, l’electricitat, el menjar… Però, podem viure sense Internet? Actualment sembla que aquest recurs s’ha convertit, sense pretendre-ho, o això ens creiem, en un element gairebé imprescindible pel nostre dia a dia. I segurament és així, malgrat que podríem viure perfectament sense estar-hi connectats. I el món en què vivim, podria subsistir sense Internet? De tot això, i de cap a on s’orienta tot plegat,  n’hem volgut parlar amb en Jordi Rodríguez, gerent de Perception Technologies, una empresa local orientada plenament a Internet des de fa prop de 20 anys.

A l’any 2000 vas ser un clar exemple de jove emprenedor. Com ho recordes?

Sis socis vam iniciar un projecte d’empresa relacionada, principalment, amb el disseny de webs i aplicacions per Internet. Però érem massa gent, molt joves i teníem interessos diferents. La iniciativa només va durar sis mesos. Gràcies a això, però, tres dels socis inicials vam decidir crear l’actual Perception Technologies , amb la intenció de tenir un projecte propi per fer aplicacions i webs de qualsevol tipus.

Va costar convèncer empreses i comerços a ser presents a Internet?

Els comerços encara no sé si hi són. La majoria tenen un Facebook o una web però, o no s’ho creuen o no hi veuen cap profit.

Amb les empreses, en canvi, teníem molt més camp per córrer i encara el tenim, perquè habitualment volen tenir presència a Internet. De tota manera les coses han canviat molt en aquests darrers 19 anys, i podem afirmar que els comerços i petites empreses que funcionen a Internet és perquè tenen una mentalitat de comerç no local.

Actualment existeixen moltes eines per crear webs i teniu molta més competència…

Cert. Hi ha molta gent que ofereix aquests serveis, però són serveis no especialitzats. Tothom té un e-mail, un web o fins i tot un domini, però encara costa fer-hi entrar la gent. Això és com vendre enciclopèdies: o bé ofereixes un valor afegit que es pugui reconèixer des de bon principi o simplement seguiràs essent el venedor d’enciclopèdies físiques i, avui en dia, ja no en queda cap.

Quins són per a tu, els canvis més importants a Internet?

Sens dubte, la presència dels Smartphones, que ens permeten portar Internet al damunt totes les hores que estem desperts. També el WhatsApp, el pas de 3G a 4G, la fibra òptica o l’alta velocitat a Internet han permès que l’ús de la xarxa sigui cada cop més important. A la nostra societat, l’alta velocitat i l’aparició dels Smartphones han multiplicat l’ús i la dependència d’estar connectats.

Estem enganxats a Internet?

Jo crec que portem Internet a l’ADN. El meu fill mateix em diu: “Abans com ho fèieu sense ordinador?” I li responc que hi havia unes màquines d’escriure sense pantalla…, però no s’ho creu. Qualsevol cosa que no saps, diu: “Busca-ho a Google”. A hores d’ara Internet s’ha filtrat en la sang i veurem què passarà amb les properes generacions.

El negoci a Internet busca “enganxar-te”. Facebook és bàsicament això: saben quan et connectes i l’objectiu és aconseguir que utilitzis l’aplicació quantes més hores millor.

Sabem com n’estem de controlats en tot moment?

No, no ho sabem. De fet hi ha experts que recomanen desactivar completament la geolocalització, perquè diuen que aquestes aplicacions ens vigilen contínuament: ens poden estar gravant el que diem o fem. S’ha comprovat que podem tenir una conversa sobre un rellotge d’una marca en concret i quan entrem a Facebook ens apareix publicitat d’aquell mateix rellotge. Això, lamentablement, és així.

No hi ha una legislació o control sobre aquestes eines, i els reis en són Google i Facebook (Messenger, WhatsApp i Instagram). Google té un servei de correu electrònic, Gmail, que és excel·lent, però bàsicament el que fa és treure informació de cadascú de nosaltres i vendre-la o utilitzar-la en favor seu. Aquest és el seu negoci.

Hi ha una frase que diu: “Quan el producte és gratuït, el producte ets tu”. No hi ha res que tingui cost zero i, a Internet tampoc, per molt que ens ho facin creure.

Ens hem de sentir més insegurs?

No. Fa vint anys la informàtica ja no era segura, i continuem igual. La majoria de les persones tenen els ordinadors infectats, malgrat tinguin un antivirus.

Aleshores, què cal fer per estar una mica més protegits?

Podríem dir que uns mínims serien: treure la geolocalització i aturar les aplicacions innecessàries perquè consumeixen bateria i dades, descarregar aplicacions amb precaució i sempre de llocs reconeguts, procurar no instal·lar software, i tenir un antivirus. De tota manera, això no vol dir que ens salvem, però viure amb por, no serveix de res.

I si parlem de Windows, Android o Apple?

Exactament el mateix. La diferència entre IOs (Apple) i Android és que les aplicacions per IOs totes estan revisades i validades, és a dir, les aproven una a una, mentre que per a Android no és així. D’espies per WhatsApp, per ara, només n’hi ha a Android i són aplicacions lliurament disponibles. Sense ser defensor en aquest cas d’Apple, sí que és cert que el seu sistema és una mica més segur.

I cap a on anem?

No sóc futuròleg, però penso que el control augmentarà si les grans corporacions no s’aturen i si no existeix ningú que legisli o reguli què se’n fa de la informació que es recull dels usuaris. A la Xina, Google té moltes restriccions i veurem si Espanya es converteix en el primer país que posi un impost a Google.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *