Editorial: La conjuntura

Un repàs a les últimes legislatures ens pot conduir a pensar que les Franqueses és un municipi ben especial pel que fa al seu espectre polític. Al llarg de l’última dècada ha passat gairebé de tot. Han aparegut múltiples partits independents; s’han escindit algunes formacions -algunes d’elles aparentment sòlides-; s’han creat coalicions que semblaven improbables, i que en ocasions han aguantat el pas del temps, i en d’altres no; i s’han impulsat aliances que potser no eren tan robustes com aparentaven. Tot això ha succeït al nostre Ajuntament. I per tot plegat es pot ben afirmar que la variabilitat de colors i formes del nostre ple municipal és de les més altes de Catalunya.

Tenir un consistori amb aquesta complexitat, porta aparellada la necessitat de cercar  acords entre diferents forces per tal de formar govern i això fa que a vegades visquem pactes aparentment estranys. Avui, per exemple al municipi hi governa el PDeCat i Demòcrates i tenen com a socis el PSC, una cosa impensable a hores d’ara al Parlament de Catalunya.

Diuen que a les eleccions municipals la gent votem més en funció de “la persona” que del partit al qual representa. I no hi ha dubte que les capacitats personals per a generar una bona relació amb els altres candidats és un punt a favor a l’hora de conformar govern. Tot plegat fa que ens enfrontem a un escenari ben incert. Les eleccions són el proper mes de maig i ara mateix és difícil fer previsions sobre el futur polític del municipi. S’anuncien noves candidatures i és probable que el consistori segueixi tant o més dividit que en l’actualitat, de manera que aquells que vulguin manar hauran de tenir prou cintura per buscar aliats tal vegada inesperats.

Estem ja en precampanya electoral. Ens espera un principi d’any ple de bones intencions, automedalles a discreció, algun retret i, -no podrien fallar a la tradició- alguna inauguració i celebració sonada. Però per sota d’aquestes fanfàrries, mentrestant, s’aniran teixint relacions entre els polítics; bones, dolentes o regulars. I això, al capdavall pot ser tan important per definir les polítiques dels propers quatre anys com els vots que dipositem a les urnes.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *