Editorial: On són les fogueres?

Un cop d’ull al calendari i un es comença a preguntar d’on venen les festes i commemoracions a les que estem acostumats. Algunes antiquíssimes -com les celebracions dels solsticis- i d’altres més noves que es van imposant, com el “Black Friday” o el “Halloween”.

Entre aquestes més antigues tenim Sant Joan i la seva revetlla, amb un nom extret del santoral, tot i que amb uns orígens del tot pagans. I en aquesta revetlla hi ha hagut sempre un protagonista que persevera: el foc. Un foc ensinistrat que perviu en forma dels coets i petards que ens envaeixen durant uns dies.

Però d’un temps ençà es troben a faltar les fogueres i de retruc les revetlles de barri. A les Franqueses són molt poques les fogueres “cooperatives” que podem veure. Unes fogueres que -com les festes de barri- fa anys eren més presents que les parades de petards. Hi ha molts factors que ho han incentivat. La urbanització constant ha ordenat els carrers, places i descampats fent molt complicada la instal·lació de fogueres. La televisió, la comoditat de casa, les festes massificades i els reclams publicitaris han fet disminuir les ganes de veure’s amb el veí. L’omnipresent seguretat (alguns cops ben raonada) ha fet gairebé impossible una pila de fustes al mig d’una plaça per cremar-hi un ninot amb la cara mal pintada.

Segurament tot plegat és per bé; segurament encara no és temps per jutjar-ho; però han passat aquells anys en què hom anava pel municipi pensant si aniria a veure els de la revetlla de dos carrers més amunt o la de tres carrers més avall. De si portaria aquell moble per cremar a la foguera del davant o la del darrera. De si sortiria de casa, o bé miraria les llums i els focs artificials des del balcó. Ara ens acostumarem a fer-hi likes a Instagram o a enviar un Whatsapp al veí del costat. L’any vinent potser l’Ajuntament organitzarà una foguera virtual!