L’ànec del Congost
Sóc un ànec eixerit i ufanós,
que nedo a diari pel riu Congost;
amunt i avall jo el recorro orgullós,
sigui gèlid gener o càlid agost.
Quan el novembre està proper a acabar,
i als camps ja han collit tota la mongeta,
ve a Llerona gent sense parar,
que ens té la família ben distreta.
Sembla ara que un parc volen construir
al costat del riu, junt a casa nostra;
diuen que vindrà gent que vol gaudir,
de la natura, una petita mostra.
Me’n vaig pel riu cap a Corró d’Avall,
hi trobo un nou carril de bicicleta
i un gual que a mi em farà de topall;
això em fa recular amb la cua dreta.
Manel Mateo