Quan la Marta Orriols va començar a pensar en la novel·la i em va comentar que la protagonista seria una restauradora d’art que treballava al Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, vaig sentir una alegria immensa, perquè us he de confessar que aquest és un dels meus llocs preferits al món.
A la Joana, la protagonista, li han donat el càrrec com a responsable de restauració i conservació del MNAC, té dos fills adolescents i després d’uns quants anys separada, l’exmarit li demana el divorci
per casar-se amb la noia de qui espera un fill. La Joana, dins les parets del museu i entre quadres, és una dona ferma, sàvia i convençuda de si mateixa. La Joana quan surt per les portes del museu és una dona introvertida i que intenta entendre el món que l’envolta. Una dona que va viure una història fugissera amb un compositor al Japó a qui no ha tornat a veure i que no sap si és mereixedora que algú la torni a estimar.
La feina la fa viatjar fins a Nova York per custodiar un autoretrat de Lluïsa Vidal, ha de vetllar que el quadre arribi en bones condicions i que s’exposi com cal. Lluny de casa, del museu, dels fills i coneguts, en un atac d’autodeterminació, decideix fer una petita escapada fora de la ciutat de Nova York moguda pel desig.
La Joana amatent a l’actualitat, es mira els quadres i pensa que el poder sempre l’han exercit els mateixos durant els segles amb diferents vestits.
A l’altra banda de la por, la Joana entra i surt del seu refugi, el museu i les pintures, per fer-se gran o petita, per experimentar, sentir i viure un món cada vegada més hostil. Una reflexió sobre la solitud volguda o imposada, l’amor i les seves múltiples formes, la por a estimar o deixar-se estimar. Marta Orriols amb veu pròpia, sense estridències, observadora meticulosa de la vida quotidiana, del món actual i dels grans temes existencials de la humanitat, escriu amb petits moviments que arriben al fons de l’ànima.
Fe Fernández i Villaret
L’Espolsada Llibres