És dijous de tardor i avui faig una sortida inesperada. Amb la primera ventada i el cel gris enfilo cap a Ullastrell on L’Altra editorial ens ha citat, amb l’autor Pep Puig, per presentar-nos els espais de l’última novel·la. No em cansaré mai de sentir els autors explicar els processos creatius i quins motius els porten a escriure.
Pep Puig ha escrit un relat antibel·licista que ens parla de l’amor i les vides truncades.
Una tarda de juliol, a la sabateria del poble, entra un foraster a buscar unes sabates noves. L’àvia, la mestressa, ha sortit un moment i el rep el net, un noiet de Terrassa que passa els estius al poble mentre els pares encara treballen. Al menjador de casa l’àvia hi ha una foto de l’avi mort a la guerra, en Valentí. El net sempre ha volgut saber coses de l’avi i una tarda de juliol amb un foraster assegut a la sabateria comença a fabular amb el retorn d’aquell avi.
Pep Puig té un univers propi, uns espais on juga amb els seus personatges, de manera subtil, delicada, amb la pèrdua, la tristor i el desig sempre molt presents. La infància, amb la curiositat que li és pròpia, és el territori on Puig situa els seus personatges amb destresa. La colla, el sentiment de pertinença i un paisatge li serveixen per escriure, en aquest cas, una novel·la sobre el món perdut, sobre la injustícia de ser jove i morir en una guerra. Un relat que ens ressona molt fort aquests dies on joves d’arreu són mobilitzats per matar a l’altre, l’enemic, un jove que en el fons és com tu al servei d’una causa, la dels interessos del poder. Pep Puig fa una crida a desertar i dir prou.
Edita L’Altra editorial
Fe Fernández i Villaret
L’Espolsada Llibres