Jove… adolescent… et vas fent grandet… vas creixent… i et comences a adonar que vivim en un món injust, ferotge i competitiu. Comences a creure que hi ha algú, molt lluny d’aquí, que té uns interessos perversos. Creus que hi ha una petita elit que està molt interessada en perpetuar la competitivitat entre les persones, en lloc de fomentar l’associacionisme, la cooperació i el bé comú. Creus que hi ha uns senyors obscurs i terribles que ens obliguen a ser eternament competitius. Però de sobte recordes la veu dels teus pares dient-te, quan eres tan sols un nen, que havies de ser el més fort de la classe, el més poderós a l’equip de futbol i que en el futur hauries de ser millor que tots els demés.
Saps perfectament que quan vagis a buscar feina t’oferiran un sou de merda. I novament creuràs que hi ha uns senyors poderosos que exploten de mala manera els treballadors, però un dia descobriràs el sou que paga la teva mare als seus dos treballadors, i començaràs a sospitar que els homes de fosc no eren tan lluny d’aquí.
Un dia et començarà a fer molta llàstima el món de la imatge i el narcisisme que posseeix a gairebé tota la societat, especialment mitjançant les xarxes socials. Però de sobte descobriràs el preu del cotxe que es va comprar el teu pare l’any passat i entendràs que només el va comprar per ostentar.
Quan hagis de llogar un pis veuràs, directament, que és impossible. I creuràs novament que hi ha unes màfies immobiliàries que exploten fins l’abús el preu dels habitatges. Fins que de sobte descobriràs el preu que estan cobrant els teus pares, des de fa molts anys, pel lloguer del pis de la difunta àvia.
Odiaràs els polítics que surten a la televisió. Aquells polítics que només promouen guerres, explotació, odi i especulació. Però un dia, tot dinant, els teus pares t’explicaran que són ells qui voten a tots aquells polítics tan terribles.
Un dia veuràs a Youtube un extens i terrible documental sobre l’explotació de nens a països llunyans. Menors que estan obligats a treballar dotze o catorze hores diàries a canvi d’un únic dòlar. Xavals treballant en penombra, en situacions molt precàries, per confeccionar unes camises i uns pantalons a costos molt baixos que s’acabaran venent massivament a Occident.
Però llavors ja no seran els pares… llavors ja seràs grandet… i et descobriràs a tu mateix entrant a comprar en un centre comercial de roba ‘low cost’ per estrenar roba xula a uns preus extraordinaris i penjar-ne les fotos a les xarxes.