El retrat de matrimoni, Maggie O’Farrell

El Renaixement va ser una època de gran esplendor, de poder i opulència per a les grans cases que manaven, els matrimonis eren pactes comercials entre famílies per assegurar-se la continuïtat de les dinasties. Malgrat l’esclat de color en les pintures, l’època amagava moltes ombres entre la gent que no tenia poder, que passava gana i que es dedicava a treballar per als grans senyors. En aquest punt és on O’Farrell situa la protagonista d’aquest llibre, Lucrezia de Mèdici, tercera filla del duc de Mèdici. La inspiració que va dur O’Farrell a escriure aquesta novel·la és el retrat que Bronzino va fer de la duquessa adolescent morta en estranyes circumstàncies i que mira el pintor com si tingués una història per explicar-nos, l’autora arriba al retrat gràcies al poema de Robert Browning “La meva última duquessa”.

Vet aquí la meva última duquessa pintada a la paret;

sembla que estigui viva.

Llegint el poema on la duquessa no té veu, O’Farrell n’hi dona amb aquesta novel·la homenatge. Lucrezia creix en una cort on el destí de les dones està marcat pel poder, els seus pares es tenen un gran respecte i donen una gran educació a fills i filles, per separat. Estava previst que la germana gran de Lucrezia es casés amb Alfonso de Ferrara, però aquesta mor i designen la petita Lucrè com a candidata tot i ser encara una nena.

El llibre arranca en un pavelló de caça on la duquessa té la percepció que el seu marit la vol matar després de sopar, som a Fortezza al 1561. A partir d’aquí i amb el neguit per la seva mort, O’Farrell fa un salt enrere en el temps a Florència i narra la vida de Lucrezia al palazzo familiar. És així com anem coneixent els Mèdici, la cort i l’educació rebuda. És en aquests capítols on O’Farrell desplega el seu talent narratiu, minuciós, reivindicatiu i magistral fent-nos viatjar en el temps. És també on descriu les trames pel poder, la lluita despietada per mantenir-lo al preu que calgui i la gàbia d’or on viu la protagonista. La jove que només sent una nena va gosar tocar el tigre que el seu pare havia fet portar de l’Índia només pel plaer de tenir a les masmorres animals exòtics. Ella, la menuda espavilada, que només acariciant el pelatge va comprendre la necessitat de llibertat que tenia l’animal.

Traducció de Marc Rubió.

Edita L’Altra editorial i Libros del Asteroide en castellà.

 

Fe Fernández i Villaret

L’Espolsada Llibres

www.lespolsada.cat