Andebia Moon, ʺCal donar una oportunitat a la novel·la juvenilʺ 

Amb 23 anys, ha escrit, editat i publicat una novel·la juvenil, conjuntament amb Noelia F. Labelle. 

Andebia Moon, de 23 anys i de Corró d’Avall, és coautora de la novel·la ʺSangre de fuego, Crónica de los sellos Iʺ conjuntament amb Noelia F. Labelle. El seu nom real és un altre, però prefereix no revelar quina és la identitat que s’amaga sota aquest pseudònim. Diu que vol separar la persona física de l’escriptora, perquè a vegades “no saber qui hi ha darrere d’un autor té més misteri”. 

Aquesta és la seva primera novel·la. Una obra destinada al públic juvenil i centrada en el món de la màgia, però que també tracta temes de la més estricta actualitat. Les malalties mentals, la situació de la comunitat LGBTI, la superació de les pors… Totes aquestes són qüestions que aborda el llibre.   

 

Sangre de Fuego  és el vostre primer llibre. Sense fer “spoiler” explica’ns de què va… 

És la història de dues amigues bruixes. Una és la Kàssia, que està intentant acabar el curs acadèmic i que per problemes del passat no vol seguir amb la màgia. L’altra és la Sky, que pertany a una de les famílies de més renom dins del món màgic. Tot i que no hi té gaire traça, intenta fer màgia per estar al nivell dels seus pares.  

Volíem explicar la història de superació de les dues protagonistes; com s’enfronten a les seves pors. Una té por de continuar amb la màgia; l’altra té por de no satisfer les expectatives dels seus pares. 

 I aleshores?  

Tot comença quan descobreixen que al seu institut hi ha amagades unes pedres màgiques que són com les claus que mantenen presoneres a unes criatures. I a partir d’aquí es comencen a succeir els esdeveniments i elles comencen a investigar què està passant amb aquestes pedres màgiques.   

La temàtica del vostre llibre pot  recordar a Harry Potter…  

Crec que s’ha de potenciar que la gent llegeixi més literatura infantil i juvenil. La nostra novel·la va de bruixes i passa en un institut, però no té res a veure amb la novel·la de J. K. Rowling.  

I a més incorpora molts elements socials. 

A la novel·la hi ha molta reivindicació del col·lectiu LGTBI, però també de la problemàtica de la salut mental i d’altres problemàtiques socials. És una bona oportunitat d’entendre i donar visibilitat a aquests temes tan importants però d’una forma més entretinguda. 

D’on et ve l’afició per l’escriptura? 

Sempre m’ha agradat molt llegir, sobretot des que vaig començar a anar a l’institut. A partir d’aquí vaig començar de provar d’escriure. Primer, poemes i petits relats i després, de mica en mica, he intentat escriure novel·les. 

Per què feu servir pseudònims i no el nom real? 

Vull separar el meu jo real de l’escriptora. Crec que així té més misteri. A vegades no saber qui hi ha darrera d’un autor et pot generar més curiositat. 

Es tracta d’un llibre escrit a quatre mans. Com va ser l’experiència?  

En el meu cas, molt positiva. A vegades a mi em costa tirar endavant i tenir una persona al costat que constantment t’anima em va anar molt bé. Som amigues de fa anys i ens coneixem perfectament.  

Per què escriviu sobre màgia? 

Perquè és la temàtica sobre la qual ens agrada llegir. A més, és un món que et permet jugar molt. Pots imaginar històries que podrien passar ara mateix, en el món contemporani, però afegint-hi dragons, semidragons, bruixes… 

La història tindrà continuïtat? 

Sí, si tot va bé al febrer o al març publicarem la segona part, que ja s’està enllestint. La tercera encara l’hem de començar a escriure. En els següents llibres hi haurà components més emocionals i sentimentals de les protagonistes. 

Si algú vol comprar-lo on el pot trobar? 

El trobareu a Amazon, que té una plataforma per a llibres autopublicats. I podeu comprar-lo tant en format físic com en format digital. 

Què us va empènyer a autopublicar-lo? 

Vam intentar publicar-lo seguint el camí tradicional, enviant el manuscrit a diferents editorials del sector juvenil … però no ens van respondre i vam decidir autopublicar-lo per fer-nos un lloc en el sector.  Totes dues hem fet un màster d’edició editorial i d’allà vam agafar molts components per saber com publicar. 

Quins són els teus autors preferits? 

A nivell nacional, Iria G. Parente i Selene M. Pascual, que també són autores de novel·les de fantasia juvenil. Pel que fa a autors internacionals, citaria a Brandon Sanderson -que escriu fantasia èpica i ciència-ficció- o Jennifer L. Armentrout, que barreja el romanç amb la fantasia. 

Et planteges escriure novel·les per a adults? 

Jo de moment, no. Potser sí que puc escriure una fantasia on hi hagi més paraulotes o més escenes de contacte físic, però ara mateix no m’ho plantejo. 

Et planteges escriure alguna altra novel·la? 

Sí, tant la meva companya com jo escrivim de forma separada. Cadascuna té els seus projectes. Jo ara mateix estic treballant en un llibre de temàtica fantàstica també; ella en un de caire romàntic. Si tot va bé també ens agradaria  publicar-los i fer-nos un  lloc en el món de l’escriptura. 

Quin consell donaries a algú que es vol iniciar en l’escriptura?  

M’és complicat donar un consell, perquè jo també estic aprenent. El consell més fàcil és, òbviament, llegir; és la manera d’aprendre, de saber què t’agrada, com vols que siguin les històries… Ara mateix estic fent un curs en una acadèmia de literatura juvenil i això també és una forma d’aprenentatge. Ah, sí, i un altre consell important és ser constant i intentar no frustrar-se. 

T’estàs formant en l’àmbit de l’escriptura creativa. Això vol dir que t’hi vols dedicar professionalment?  

Sí, m’agradaria, tot i que és molt complicat. Per això separo el destí de l’Andebia Moon, l’escriptora, que es vol dedicar a això, del meu com a persona que m’agradaria molt treballar en una editorial; sobretot ser correctora. 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *